L’acabament de la guerra en la que Alemanya dominava Europa
fa viure com la gent senzilla d’una estació d’un petit poble txec viu la seva
defensa contra l’invasor. La vigilància dels trens alemanys, molt vigilats pels
responsables de la petita estació aporta la veritat dels sentiments de les
persones que han de desenvolupar un treball que no els hi agrada i volen
defensar la seva identitat. La vida d’un jove aprenent de treballador en una
estació de tren, porta a entendre com són les relacions humanes i sobre tot com
es viuen els sentiments quan et sents atret per l’altre sexe. Controlar i
vigilar els trens de l’enemic que es retiraven era una oportunitat de venjança
contra el domini alemany que no tenia compasió dels altres i actuava
criminalment contra les persones. La lectura d’aquesta novel·la no és una lliçó
d’història sinò una lliçó d’humanisme defensant el dret a l’autodefensa quan la
teva vida està amenaçada, com era el cas dels alemanys en la darrera guerra
mundial. Curiosament el protagonista de la novel·la viu els darrers dies de la
seva existència compadinsa d’un alemany que ell havia ferit en el pas del tren
rigurosament vigilat i que acaba de matar amb un tret al cor quan està vivint
els darrers moments al seu costat. Una deducció humana que possiblement amb
aquell enemic en una oportunitat de pau, haurien estat amics. Simplement és una
demostració que les guerres no porten la pau per qui les guanya sinò que són
continuitat de relacions adverses. Una novel·la d’una gran profunditat ideológica
des de la visió d’un txec que va viure la guerra. Les ensenyances sempre són
possitives si som capaços d’entendre el seu missatge. Un txec i un alemany,
enemics en el moment de la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada