El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dijous, 16 de maig del 2019

EL PROBLEMA ECOLÒGIC: UNA QÜESTIÓ DE JUSTÍCIA SOCIAL


Tema del quadern de Critianisme i Justícia n.161.- El quadern acaba amb unes paraules de Sunita Narain, Directora del Centre for Science an Environment (Ïndia):”Es tracta del dret a desenvolupament. La pregunta és: podem aprendre noves maneres de crear riquesa i benestar? La resposta és que no ens queda cap altra solució”. El crit al cel cada dia més intens i extens prové del “canvi climàtic” provocat pel  CO2 d’orígen humà que afecta al medi ambient. El problema està causat pels països més rics, però el pateixen el més pobres. I els risc amenaça a tots, tard o d’hora, si no es prenen les mesures adequades, que hi són. El problema rau en el fet que no tots els paísos li donen la importància que suposa el risc i de no posar-hi les solucions, que hi són, les consequències las patiran rics i pobres. Però de moment els paísos més pobres ja les estan patint amb un mortaldat alarmant. A part dels treballs que la política organitzada mundial hi està programant per reduir progressivament el perill, hi ha un treball necessari i indispensable, de mentalització de la població i el poders de tot tipus d’una conducta indispenable en relació amb els bens naturals i el seu tractament que són la base de la subsistència. Caldrà un simulacre d’estrènyer el cinturó per evitar engreixar més del compte el perill i evitar l’efecte climàtic que amenaça a una tota  la humanitat. I en aquesta mentalització hi tenen un deure bàsic indispenable els mitjans escrits i audiovisuals informant a la població de la situació actualitzada del problema, de com es tracta, la gent hi ha de col·laborar i la necessitat de canviar tot alló que no beneficia gens a la convivència universal. I aquesta exigència d’austeritat és indispensable per respectar el dret a la vida de tota la humanitat, canviant la norma que per fer diners tot si val, culpable de moltes morts injustes. La solidaritat global és indispensable per evitar la debacle que amenaça el canvi climàtic. Llegim en el qaudern de Cristianisme i Justícia (pag.12).”El clima afecta la salut humana de moltes maneres. Lògicament, les persones més vulnerables són les que es veuran més efectades. L’OMS prediu que l’impacte del canvi climàtic serà negatiu per a la salut humana” La solució del problema exigeix la solidaritat humana perquè rics i pobres tenen el mateix dret a la vida. I el canvi climàtic és una amenaça a la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada