El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dijous, 26 de novembre de 2020

REFER LA VIDA. Divorci, acollida i comunió

 


Un problema teològic però molt humà desenvolupat pel quadern 192 de Cristianisme i Justícia. La centralitat gira a l’entorn de la doctrina del Papa Francesc sobre el matrimoni i les conseqüències del casament dels divorciats. Un tema que contrasta amb el de la riquesa en l’evangeli perquè Jesús pràcticament no va parlar del matrimoni i sí va valorar els problemes de la riquesa de cara al regne del cel. El quadern fa un estudi documentat provocat per la postura de cinc cardenals contraris al pensament del Papa Francesc, amb la publicació d’un llibre en el que palesen que ells tenen la veritat davant la feblesa teològica del Papa. Una postura, la dels cardenals, que personalment penso contrària a la fe sense llegir els missatges del temps. Malauradament aquest enfrontament es base en l’apartament de la doctrina del Concili Vaticà II que obrí la porta a una apertura de  l’ Església al món. El problema es deu a una defensa de la veritat sense tenir present la misericòrdia i el perdó. És el problema que la llei és intocable i les persones que no la compleixen pequen. Francament hi he trobat una manca de respecte a la llibertat, quan el comportament de Crist es basava en el perdó i la recuperació dels pecadors. El problema del matrimoni dels divorciats no era tal problema per l’església ortodoxa que el reconeix amb el subsegüent dret de rebre els sagraments del perdó i l’Eucaristia. La lectura d’aquest quadern m’ha portat a considerar la urgència que té l’Església d’estar a l’alçada dels temps actuals. Adaptar-s’hi no vol dir renunciar, tot el contrari, vol dir conèixer amb més profunditat la importància de la veu de la gent davant els problemes que els nous temps li plantegen i la religió no és cap excepció. Pensant en el Papa Francesc m’he convençut que és un missatge de Déu perquè l’Església pensi més en les persones i no tant en la llei perquè quan hi ha amor, la llei hi sobra. Més  caritat, més solidaritat i la llei que estigui al seu servei.

Cap comentari:

Publica un comentari