Fa molts anys, que la
història del BM Granollers, en particular la viscuda més
directament,companya la meva idea d'una fiosofia identitària de
l'entitat, idea que encara estic desenvolupant en base a la meva
personal observació i interpretació dels missatges llegits en la
premsa escrita i audiovisual. L'esport en general estava absent de la
meva vida i em va començar a interessar havent complert els
vit-i-tres anys. Fou una immersió esportiva, viscuda a Puigcerdà,
que ha fruitat tres medalles al mèrit esportiu. La de plata de la
Federació Catalana d'Esports de Gel; la de plata també de la
Federació Catalana d'Handbol, i la de bronze de l'Ajuntament de
Barcelona. L'esport m'ha endinsat en una interssant pedagogia de la
convivència humana. Ha estat el BM.Granollers un dels meus grans
mestres alliçonadors. L'handbol granollerí ha reforçat la meva
idea de la centralitat de la persona humana en la configuració dels
models de societat i de la globalitat de la convivència, també en
les moltes col·lectivitats humanes de tota mena i exemplifiquen la
pluralitat dintre de les diferències.El BM Granollers, nascut en el
model educatiu del Front de Juventuts de la Falange Espanyola, m'ha
evidenciat la gran sort que tenen els pobles de gaudir de persones
que posen el fet de ser socials en la centralitat de les seves
entitats. I el BM Granollers n'és un exemple. L'esperit de la
dignitat abanderant les convivències per damunt de la política ha
portat a l'entitat esportiva granollerina a poder celebrar els
setanta cinc aniversari de la seva arribada a la Capital del Vallès
Oriental. L'escut del club granollerí n'és una clara mostra.
L'ocell defineix una de les característiques de la convivència, que
en fa de la seva música i volades, el goig de les seves niades, els
partits; la bandera catalana, escollida en una època gens favorable
a la identitat catalana, reforça la transcendència dels pobles; un
jugador d'hanbol, perquè primer és persona esdevé protagonista, el
protagonista de l'esport, configurador de convivència. I si parem
esment en la forma ens adonarem que és un escut guerrer per poder
maniobrar assegurant els efectes de la llança per no desviar-se del
seu objeciu. I l'escut de l'handbol ha esdevingut protector de la
persona, responsable de la convivència. L'escut del BM Granollers és
una invitació a reflexionar com els agents socials s'han de protegir
per no perdre la dignitat humana en els seus deures, siguin cívics,
polítics, religiosos, culturals, econòmics o de lleure. I aquesta
centralitat de l'esser humà, el BM GRANOLLERS l'ha defensada en la
seva fundació, en el seu desemvolupament, en els seus èxits i en
les seves dificultats i algún fracàs. I el respecte a les persones
té dues vessants: a) als i les esportistes i al públic, b) la
resposta del públic sempre al costat del seu club. Perquè sense
practicants i receptors de les bondats de l'exercici mancaria a la
col·lectivitat l'aliment de la convivència. L'esperit de la nova
entitat nascuda l'any 1946 s'ha recozat sempre en la idea que les
relacions esportives sòn útils a la comunitat si treballen la
solidaritat, que senzillament determinen la dignitat. El valor de
l'esport rau en el fet de desenvolupar els valors dels esportistes
perquè esdevinguin efectius en la història dels pobles. L'esport no
és solidaritat, exigeix la solidaritat; no és dignitat, la demana;
no és companyonia, l'exigeix; no és intel·ligent, obliga a
l'exercici de l'intel·ligència; no és amistat, és una condició
sine qua non; l'esport no és humà; no és riquesa psíquica,
l'esportista ha de ser psíquicament ben desenvolupat i aixi podriem
continuar. I les qualitats que configuren la veritat psíquica de
l'esportista, que el perfecciona com a persona, l'esportista i
l'aficionat a l'esport n'ha de ser usufructuari si de veritat a
través de l'esport vol contribuir a una societat més justa,
justícia que es fonamenta en la qualitat del seu esperit humà. I en
la història del BM Granollers la presència de l'esportivitat és
real en els encerts i en els desencerts, en els èxits i en elsn
fracassos, al marge del guanyar o perdre, i és precisament en el
perdre on l'esportivitat és més efectiva que en el guanyar. Dibuixa
el BM Granollers el mateix esperit dels seus inicis en els setanta
cinquè anys de la seva existència? És un tema que mereix una
reflexió en profunditat perquè el procès de la història, i
l'esport al viu, marca diferències que en l'actualitat l'esperit del
poble està sotmés a les urgències econòmiques importants en el
procès progressiu. I aquest tema, el BM Granollers el viu des d'una
filosofia que marca, penso jo, cap on a de caminar l'esport sense
perdre l'esperit de poble, els seus equips.L'esportivitat la
condiciona l'economia en lactualitat. Cap a on camina l'esport del
segle XXI valorant el futur? No és una resposta fàcil perquè
encara que sembli autònom està influenciat per l'orientació
política, económia, cultura i civisme.La capacitat de millora en
les relacions humanes esportives està sotmesa als avenços de la
ciència, de la filosofia i de totes les modalitats del saber i de la
capacitat de les intel·ligències de les futures generacions.
Òbviament que comporta avenços en el concepte de l'esportivitat.
Perquè el progrès és la urgència de la humanitat que marca les
característiques de les etapes històriques. Com jugarà el BM
Granollers a les darreries dels segle XXI. En principi depèn de la
seva adaptació a les exigències de la primera meitat del segle.
Penso que l'entitat granollerina ha demostrat abastament la seva
capacitat per saber adaptar-se sempre i quan el respecte a la persona
siguin la centralitat del seu esport. En un article recent Ramon
Font, que fou president del BM Granollers, que els progrès està
condicionat pel canvi d'època que és molt més que millorar. Cap on
portarà, aquesta canvi, al BM Granollers. Senzillament dependrà de
la intel·ligència i de la racionalitat dels seus dirigents, dels
esportistes i també dels socis i dels admiradors. Alló que és segú
ens diu que no és l'economia el futur regulador de la convivència
humana, i l'esport és factor de convivència. Un col·laborador de
la premsa comarcal afirmava en un dels seus articles la urgència de
la racionalitat d'un pensament intel·ligent. En una paraula, el
poble ha de practicar la saviesa, ser savi no és conèixer, és
trobar el camí social d'el coneixement. En relació al
BM.Granollers, la meva humil experiència em diu que no li falten
pensadors.
