JAUME RODÈS, UN COMIAT QUE ÉS UN FINS SEMPRE

Una llarga malaltia ha obert les portes d’una altra vida a un excel·lent persona i, a la vegada, un reconegut artista. Pintures de Jaume Rodès formen part de col·leccions, no nomès de Catalunya, sinò d’Espanya i de més enllà de les nostres fronteres. El Jaume era una persona que vivia l’art i no nomès sentia la necessitat de comunicar-se a través de les obres  sinò també de fer-lo viure als altres, ja sigui dirigint una galeria d’art a Badalona, ensenyant a pintar en l’estudi que tenia a La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor, on s’ubicava el Centre d’Art Internacional fundat conjuntament amb Josep Plandiure, i presentant exposicions dels seus treballs, participant en esdeveniments culturals del seu poble Sant Antoni de Vilamajor. Parlar amb el Jaume d’art era un plaer i compartir col·loquis de pedagoia i història de la pintura comportava un enriquiment cultural i artístic que deixava petja en les persones que l’escoltaven. Els millors crìtics d’art han escrit sobre les qualitats i virtuts de la seva obra destacant sempre nitidesa en la forma i en el fons. Jaume Rodès era un enamorat de la naturalesa i un  extraordinari descobridor dels secrets artístics dels indrets més impensables. Tenia una habilitat especial perquè les seves pintures no només despertessin entusiasme sinò per introduir l’aficionat a les interioritats del model per convertir-lo en part integrant de la persona que hi dialogava. Sabia fer encetar diàleg entre curiós i pintura. Tenia molt clar que la bondat de l’art esdevenia verdadera quan havia aconseguit l’atenció i la curiositat de persones alienes a l’artista. I les pintures de Jaume Rodès despertaven i continúen despertant curiositat i interés. L’artista de Sant Antoni de Vilamajor no era un fotógraf de la natura, de la persona o de l’objecte i no ho era perquè més que no pas la realitat del model, li interessava endinsar-se en la seva interioritat psicológica i manifestar-la mitjançant un traç definidor i un cromatisme psicològic. La realitat de l’obra d’art més que en el paper o la tela ha de descobrir-se en la mirada i acceptació de l’espectador. Jaume Rodès estava convençut que perquè una obra fos bona i considerada acabada necessitava entrar en el conscient d’altri, perquè l’art, com a objectiu superior, és factor de convivència i desvetllador del conscient humà. L’art sense vida, per a Jaume Rodès, no era art. I estic convençut que ara gaudeix de la infinita bondat de l’art, perquè la seva vida fou obra d’art. Jaunme Rodès ens ha dit adéu però continua artísticament entre nosaltres.

TU, de Núria Pujolàs

Fem els llibres del futur ha publicat el primer llibre poètic de Núria Pujolàs. Certament que a primer cop d’ull sembla més un talonari de loteria que un poemari. No perdem de vista que un poemari pot i gairebé sempre esdevé una loteria agradable pel seu autor. El llibre TU, de Núria Pujolàs, no te ni forma de poemes, ni forma de llibre, però senzillament és poesia. I ho és perqué neix de l’ànima del poble. Perquè la publicació és en la forma, una publicació per compartir. Cada pàgina o cada butlleta presenta dues vegades el mateix text i com en un talonari està preparat per poder obsequiar. Tal com la forma convida a regalar, el contingut és un excel·lent regal. Ho és senzillament perquè involuntàriament qui ho llegeix comença a sentir el pesigolleix de la poesia i a entendre que en la seva vida també s’hi belluga. En certa manera comença sentir-se poeta. La forma del text serà un vers però no és la poesia, la poesia surt del text despertant curiositat, interès, sentiments, emocions, presentada en vers li diem poema però també la poesia pot escriure’s en forma de narració, en prosa, com es diu normalment. També existeix la prosa poètica. Fem un tast del llibre TU. A la primera pàgina hi llegim: “ Mentre em dutxava he notat una paraula, entre les gotes, cos avall. L’he vist tan lliure i ufanosa que no he gosat dir-li que la necessitava”. On s’amaga la poesia, preguntarà algú? Ha despertat curiositat, ha sentit un pesigolleix en el seu cos que li deia quelcom. I ha desvetllat un desig, una necessitat, que ha sentit peró no li ha manifestat. Ha notat que en el seu interior es movia quelcom, s’hi creava una sensació. Aixó, que sembla nebulós és la poesia que volem expressar amb paraules, música, el gest i algun altre mitjà. Peró hi ha poesia. Una de les qualitats enriquidores d’aquesta publicació artesanal de Núria Pujolàs rau en el fet d’un fàcil apropament a les persones, perque desvetlla curiositat. I ho aconsegueix mitjançant expressions de caire casolà, popular, fàcil d’entendre i desperta interès. Un llibre o talonari que ens introduirà, talment com un joc, en el món de la poesia i de la narració literària. Podem afirmar que ha nascut una nova poeta i ja té l’editorial un nou llibre, previst per Sant Jordi.

 

JOAN VILA GRAU EXPOSA AL CASINO DE GRANOLLERS

Curiosament la pintura exposada es força diferent de l’artista de Sabadell del mateix nom, pintor i vitraller, responsable dels vitralls de la Sagrada Família. Joan Vila Grau que exposa al Casino és fill de Granollers i la seva pintura es mou en dos models de figuració en els que el cromatisme produeix una sensació de dos estils diferents però el traç ens manifesta que són ambdós d’un mateix artista. Tant en una tendència com en l’altra el cromatisme és net i atractiu despertant emocions d’una suavitat molt delicada al costat d’una altra més impactant. Crec, però, que és el dibuix el responsable de l’estil personalitzat amb una intencionalitat clara d’impactar. La intensitat cromàtica més tènue i suau defineix una figuració d’influències abstractes, mentre la més impactant s’inclina per una figuració d’insinuacions fotogràfiques, insinuacions que no van més enllà per què el dibuix no ho permet. Les pintures més paisatgístiques busquen la complicitat del moviment i del repós per crear una atmosfera d’espais de convivència i les més figuratives volen definir caràcter en la imatge. Una exposició amb un llenguatge marcadament cromàtic, definit per intensitats, amb l’objectiu de crear vida en la composició de les pintures.

PRESENTACIÓ A BARCELONA DE “BALLANT AMB L’HEURA”

Poemari guanyador del Premi de Poesia Jove, instituit per Niu d’Art Poètic de Parets del Vallès.

Lloc: CASA ORLANDAI,  del C/ Jaume Piquet, 23  08017 Barcelona.

Dia: dissabte, 20 de desembre de 2014

Hora: 12 h.

La poeta galardonada ROSER BASTIDA, agrairà la vostra presència.

 

 

BALLANT AMB L’HEURA, de Roser Bastida

Premi de Poesia Jove 2014 Niu d’Art Poètic de Parets del Vallès

L’entitat vallesana amb el seu afany de promocionar la cultura catalana, fonamentalment mitjançant al poesIa, raó de ser de l’entitat, ha organitzat el Premi de Poesia Jove, quin guardó és la publicació del poemari guanyador. Ballant amb l’heura és l’obra guanyadora del Primer Concurs amb una poètica i un missatge molt revelador de la visió que tenen els joves de la convivència. Una mirada poètica de l’existència, emmarcada per la vida i la mort, que donen sentit al ser humà, amb una intencionalitat de supervivència com palesa el darrer poema que diu:”desprès de tant mirar-me endins / com si amaguès un paisatge,/ tanco la gàbia de l’heura amb candau/ i llenço la clau.”  Tot el poemari és una visió de la vida i de la convivència, però una visió jove, que en alguns moments pot semblar despectiva perquè és real i una invitació al diàleg intergeneracional amb l’expressivitat pròpia de cada generació, basat en la comprensió i en el saber conviure malgrat les maneres expressives distants. L’heura és una metàfora molt significativa de com les vivències, emocions, llàgrimes i somriures, s’arrapen al cos, s’hi endinsen i en formen part, una part que esdevè tot irrenunciable, com ens demostra el darrer poema esmentat. LLibre d’una poeta jove amb un profund coneixement de la vida com ha demostrat no només amb els poemes sinó en els parlaments de les presentacions celebrades a Parets del Vallès i a Granollers. Un llibre que plaurà a joves i grans, publicat per Tèmenos edicions, que será l’editora del Premi de Poesia Jove Niu d’Art.

Nadala de l'amic i artista Jesús Costa

JAUME ANFRUNS I PALAU

Medalla de la Vila 2014

La cultura enriqueix la persona i, a la vegada, l’empeny a esdevenir comunicadora a la manera d’un contagi sa o d’un empelt efectiu i afectiu. Quan de veritat un home o una dona són cultura senten la necessitat de diàleg i de mestratge perquè les lletres en totes les seves vessants enriqueixen la personalitat independentment del nivell, ja sigui d’èlit, ja sigui popular. Perquè alló verdaderament important és el missatge. Un missatge cultural sempre és un argument de convivència. Jaume Anfruns i Palau viu intensament aquesta experiència i la seva vila li ho reconeix. Entre els esdeveniments de la seva biografia, n’hi ha un d’unes característiques específiques per la seva capacitat creativa, la poesia. I el Jaume li ha dedicat grans moments de la seva vida. Molts esdeveniments poètics de Parets del Vallès porten el seu segell. L’entitat Niu d’Art Poètic, podem dir clarament, és la seva marca. Cinquanta anys de poesia a Parets del Vallès configuren un capítol important en el llibre cultural de la població, com queda reflectit en la publicació NOCES D’OR POÈTICQUES. Independentment de la qualitat artística dels seus poemes ningú li pot negar que el millor poema que ha escrit i encara escriu és la seva vida. Els dos llibres que ha publicat són una demostració de com viu la poesia popular amb una expressió que neix de l’ànima del poble i col·loquialment es comunica. Els títols dels seus dos poemaris són prou expressius: UNA MICA DE TOT i TAL COM SÓC  descobreixen l’ànima d’un ciutadà que estima el seu poble i el poble gaudeix d’una entitat poética, que ha celebrat les seves noces d’argent com entitat i les d’or com activitat. El Niu d’Art Poètic de Vallès felicita el seu President per la distinció atorgada per l’Ajuntament i manifesta la seva satisfacció de ser una entitat cultural referent de la població vallesana  i també de la comarca.