El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 20 de setembre de 2016

Job / La llegenda del Sant Bevedor, de Joseph Roth



Escriptor austríac, d’origen jueu, (1894-1939) ha desenvolupat, en les dues històries del llibre, la base religiosa de l’ésser humà amb una visió d’infinit des de les relacions humanes efímeres i intranscendents però que acaben amb una aspiració de transcendència i precisament t en ambdues narratives és la  mort el protagonista que la projecta. Job, la més desenvolupada, amb el títol denuncia la història d’un personatge del temps de l’autor, emmirallat en el llibre bíblic del mateix nom. La seva religiositat pateix una greu davallada a causa d’uns fets familiars, que com en el llibre bíblic, culpa a Déu de les seves desgràcies. Òbviament que les desventures són pròpies del segle XX per fets que desestabilitzen la família i causen greuges psicològics, religiosos i cívics. Però en l’interior del personatge una guspira de llum es deixa sentir en els moments crítics i fa preveure una recuperació final de la seva fe. Com en el llibre de Job, el protagonista descobreix els seus contrincants en la família, esposa i fills, amb accions contràries a la seva religiositat jueva. La situació esdevé límit quan la família es veu obligada a traslladar-se d’Europa a Nord Amèrica, amb una greu recança de deixar el seu darrer mill, nat paralític amb una malaltia llarga i difícil de guarició. I és precisament aquest fet la clau que solucionarà el problema. No només es guareix si no esdevé un personatge important que tornarà la fe al pare i a l’hora de morir, morirà en la pau del seu Déu. Una narració que des de la impossibilitat més acceptada, el pare es recupera com a jueu creient, econòmicament com a responsable de la família i malgrat la pèrdua de familiars molt estimats, l’esposa i dos fills, la recuperació de la seva fe abraça l’amiga mort en el moment de la gran transcendència.
La segona història, un bevedor que fa de la beguda la seva normalitat, malgrat que la  sort l’acompanya en moments d’economies difícils i trampejant en les seves relacions humanes, econòmiques i amoroses, la sort el salva en moments problemàtics, acompanyat d’una fe respectuosa però necessària en una Santa, Sta. Tereseta, que convida a pensar com la bona voluntat malgrat les aparences negatives, també obres les portes a l’hora de la veritat definitiva, la mort.
Un llibre que, crec, s’ha de llegir sense prejudicis, perquè el camí de la vida es troba marcat des d’altres estances superiors. Les dues morts amb que acaben les dues narratives són prou significatives.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada