El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dissabte, 3 de setembre de 2016

Violada. Una història d’amor, de Joyce Carol Oates



Una narració que corprèn i una vegada començada la lectura es fa difícil deixar el llibre sobre la taula. Verdaderament l’amor corre per viaranys força desconcertants. La història de la novel·la troba el punt de sortida en un comiat, que agraeix l’oferiment de ser acompanyades i la mare i la filla cauen en una de les pitjors trampes sexuals. Una violació en mans d’un grup de joves que deixen la mare tirada per morir-se i la filla que pogué amagar-se i salvar-se de l’emboscada. L’acció policial i judicial forma el gruix de la narració que descobreix les entranyes de la justícia i els recursos del mal per lliurar-se de les penes de presó. L’entramat posa al descobert  una judicatura corrupta, uns malfactors emparats pels responsable de la llei i com es fa justícia en un enfrontament dels indesitjables que lliurament i el descobert no amaguen la seva corrupció social. Una investigació embolicada per lliurar els responsables dels seus actes, ajudada per una víctima acusada d’una lleugera vida social i provocadora sentimental. Òbviament que mitjançant la cruesa de l’argument l’escriptora condueix la narració per camins creïbles per la seva realitat però mai socialment acceptades amb l’habilitat literària i cura dels moviments. El mateix procés porta a fer justícia del culpables al marge del jutge, de qui la narradora insinua comportaments impropis de la judicatura aconsellant els clients com han d’enganyar al jurat popular. La novel·la és una denúncia d’una societat corrupta a tots nivells, fins i tot en el legal i a la vegada descobreix com els malfactors reben el càstig per camins de legalitat sospitosa, però les víctimes, malgrat la greu problemàtica de la seva vida, troben la felicitat desitjada. La història és sempre el millor jutge i a la vegada aconsella que per la vida s’hi ha de caminar amb prudència, dignitat i civisme evitant amb el teu comportament tota mena de provocació. Provocar pot tenir males conseqüències i un cop patides tornar a la normalitat és un camí llarg, difícil i dolorós, però possible. Una novel·la crua però alliçonadora de l’enfrontament entre el bé i el mal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada