El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dilluns, 27 de febrer de 2017

Tras la tempestad, la Calma, de José Carrere



José Carrere és el pseudònim de José Domínguez Delgado, andalús, nat a Zalamea (Huelva) i actualment veí de la Roca del Vallès (La Torreta). Des d’els divuit anys viu a Catalunya, immigrant d’inquietuds culturals, bàsicament literàries, que amb esforç, sacrifici i treball ha aconseguit una vida digna per dedicar la máxima atenció al seu nèt. La seva afició per la literatura l’ha portat a escriure un llibre de contes, ¿VOLARÉ?, aquesta novel·la que tinc l’honor de recomenar i un tercer llibre MIS QUERIDOS AUSENTES. Tras la tempestad, la calma, construeix un argument amb el joc curiós de l’amor i l’economia en el que el negoci, l’esport, i les relacions humanes juguen un partit desconcertant pels fores de joc i els tirs que no marquen gols. L’amor que, segons el meu entendre, és la centralitat de la novel·la, es mou en una munió de contradiccions que coverteixen el joc en una mena de joc dels disbarats, disbarats, però, que raonen, encara que sembli un contrasentit. La desviació de l’amor primer i la descapitalització familiar del negoci d’un dels dos protagonistes principals texeixen amb una mena de narrativa del desconcert una narrativa de com s’assoleix una vida digna i feliç. Òbviament que en la progressió narrativa el meu pensament es movia entre contradiccions intuitives d’un desenllaç que semblava inversemblant i impossible. La novel·la fonamentalment juga el partit de la vida amb jugadors desconcertants en els amors i desamors i amb alguns companys de partit que encara fan més inversemblant el desenvolupament del mateix. No dirè com, ni perquè, amic lector o lectora, però el final et sorprendrà perquè em sorprenguè pensant que seria un altre. Las novel·la és llegeix bé, amb la fluidesa de la senzillesa i de la sinceritat perquè penso que l’autor hi ha deixat detalls autobiogràfics significatius. Aporta la seva visió del món sense pretensions de ser un best seller. Però sí, crec poder afirmar que la vocació literària és la seva vida esdevenint ell un pedagog autodidacta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada