La literatura és independent?

Els gèneres literaris per ells mateixos són un clar exponent de l’existència d’identitats diferenciades. Sortosament aquestes diferències s’agermanen i s’intercanvien idiomes. Aquest intercanvi esdevé un argument favorable al respecte de les identitats perquè afavoreix l’enriquiment cultural d’ambdues cultures. El domini de diferents idiomes és un signe d’universalitat de l’ésser humà i una manera de treballar per la convivència. Sortosament a casa nostra la relació internacional en l’aprenentage d’altres idiomes ha propiciat la difusió de la nostra literatura catalana en la doble vessant d’escriptors catalans que escriuen en l’idioma de la nació catalana i també en el de la nació espanyola que ha fet seu el castellà, quan a Espanya se’n parlen d’altres. Personalment pateixo la insatisfacció de no parlar l’euskera i el galleg, que també són idiomes de l’estat espanyol, malgrat haver-los-hi donat, la política, un tractament de segon ordre. En la situació política que estem vivint és indispensable i una exigència del conreu cada dia més actiu de la llengua catalana perquè és una manera de demostrar al món que Catalunya és una nació amb identitat pròpia i amb una cultura que la defineix. Aquest exercici s’universalitza més quan el món descobreix que escriptors catalans s’expressen també en castellà i les seves obres mereixen reconeixements internacionals. Un comportament que no comparteix el govern d’Espanya quan impedeix la presentació a Europa d’un llibre escrit en català per un reconegut escriptor català. Sortosament la literatura catalana és ben rebuda en simposiums internacionals i convidada a esdeveniments mundials del llibre. Si alló que volem és el reconeixement internacional d’una Catalunya independent el nostre argument bàsic és actuar en català i una de les mostres i molt important l’aporta la literatura. Però tota estructura necessita uns bons fonaments. I aquests fonaments comencen per una bona formació en català. És necessari crear afició per la lectura dels llibres escrits en català. Uns primers passos són conèixer els escriptors de casa, encara que siguin senzills, perquè poden ajudar a descobrir l’afició per llegir. La lectura és un element excel·lent per a la formació de la persona integral. S’apropa el Sant Jordi 2017 i seria molt bo que cada poble recolzès els seus escriptors.

És una idea que considero vàlida per convèncer, aprofitant l’esdeveniment del llibre i la rosa, a moltes persones que elles també són creatives. Desitjar escriure és una invitació segura a la lectura dels autors capdavanters. També en la literatura les diferències esdevenen argument cultural d’enfortiment de la integritat humana. Per Sant Jordi cal multiplicar els lectors. Quants més catalans llegeixin llibres en català, més defensors sorgiran del dret de Catalunya a ser un estat nou d’Europa. Escriure en català és un argument d’identitat. És la demostració de la vitalitat d'un poble enamorat de la seva manera de ser i , a la vegada, se sent orgullós de caminar pel món de la cultura, de la mà d'escriptors d'altres llengües. És una demostració de l'exercici de la germanor universal.

Misticismo y lógica, de Bertrand Russell

La lectura d’aquest llibre m’ha obligat a una intensa atenció i m’ha portat a una distinció del concepte mística, no contrari, però sí raonable, valorat per un filòsof no cristià. No he estat un lector adicte a Russell, només fa uns anys vaig llegir un altre llibre, PERQUÈ NO SÓC CRISTIÀ  i des de la lectura dels dos llibres entenc millor l’afirmació de Raimon Pannikkar que l’ateísme és una mena de religió. Russell un pensador coherent amb les seves idees que per dues vegades el portaren a la presó però que per la seva qualitat i profunditat meresquè també el Nòbel de Literatura. “Misticismo y lógica” m’ha refermat en la idea de la transcendència del ser humà que amb la seva capacitat intel·lectual pot endinsar-se en les entranyes més amagades del pensament i del sentiment. La lectura d’aquest llibre m’ha endinsat en la convicció de la relació possible  del ser humà a una realitat ultranatural, que no se sap explicar però que és possible intuir. I la consequència l’he deduída del poder de la ment descobrint veritats no tangibles però generades precisament per evidències materials que generen discursos basats en la força de les idees. La realitat de l’existència de formes de pensament allunyades estudiada per intel·ligències privilegiades m’ha convidat a traslladar el meu pensament a valorar les diferents formes d’entendre i programar la vida per les persones, independentment de si erren o encerten. Aquesta dicotomia entre el sí i el no, veritat i mentida, des d’una anàlisi filosòfica l’he entesa millor a mesura que llegia el llibre de Russell. És un llibre de deu assaigs publicats entre 1901 i 1914, en els que s’enfronta a diferents formes de coneixement, els problemes de la filosofia i la narturalesa última de la matèria. No és fàcil la seva lectura però a mesura que m’hi endinsava, m’encoratjava a descobrir la meva capacitat lógica del coneixement i de la valoració i comprensió de la realitat i veritat dels nostres dies en els nivells més palpables. M’ha animat a dedicar més hores a pensar. Gràcies Russell.

El vent ens parla de tu

EL VENT ENS PARLA DE TU

Recital poètic del Niu d'art poètic de Parets del Vallès comprès en els actes culturals de la VFESTA MAJOR D'HIVERN que se celebra el dia 29 de gener de 2017 a les 18 h. a la Sala Bassart de la Cooperativa.

El recital està dedicat a retre un merescut homenatge al poeta vallesà ISIDRE OLLER, autor del llibre de poemes THE WIND CRIES MARY.

El recital, que porta per nom el títol que encapçala aquestes ratlles, obeeix a la voluntat del Niu d'art de promocionar els poestes catalans i gaudir dels poemes que ens brinden els vallesans i amb una dedicació especial als escriptors de Parets del Vallès. L'acte, organitzat pel Biu d'art en el marc del programa poètic, amb el recolzament de l'Ajuntament, compta amb la col·laboració del CEM Maria Grever i de la nova entitats CULTURES AVUI.Escenografia: Alícia Moro. Música: Gabriel Abreu i el Cor Cantem en català. Recitaran: Isidre Oller, Maria Pujol, Eulàlia Ripoll, Eulalia Anglarill, Ramona Arimon i Carme Manau i presentarà l'espectacle el President del Niu d'Art.

Isidre Oller, amb aquest primer llibre de poemes, demostra una qualitat literària excel·lent i la seva temàtica, que es mou molt subtilment pel món de l'amor, ens endinsa en el coneixement de la natura a travès de la veritat de l'ésser humà. Com les vivències personals entronquen amb diferents aspectes, moviments i moments de la natura, generant una interalació d'unitat, d'una manera especial en el món de la fauna i de la vegetació. S'intueix un cordó umbilical entre el missatges de les plantes amb les seves flors i fruits i el desig humà palesat en els sentiments i les il·lusions. Una idea del seun poemari ens la donen els versos del primer poema: "Repenjat en qualsevol barana damunt dels carrers/ quan, faci fred o faci calor, el nbrogit segueix igual / i m'agrada fixar-me en les coses i en la gent / que pinta el mateix quadre a falta de pinzells, / perquè ningú no s'escapa al vulgar fet comú". En el fons la poesia és essencialment vitalista i qualitativament molt humana.

El poeta i el Niu d'art conviden a tots els paretans i amics de la poesia a gaudir dels poemes que el vent ens parla de nosaltres.

La Gralla, un horitzó de la cultura del llibre

La Gralla en el meu record i en les meves vivències no és només una fita de trodada, més aviat un horitzó de progrès. La línia de l’horitzó és una sala de festes en la que el festeix de l’art de viure convida al ball i a la dansa de les relacions humanes, molt sovint inspirades en la lectura del llibre menys imaginat. Una exposició de llibres, les llibreries en són el seu horitzó, desvetlla sempre un desig i el desig és el primer pas per endinsar-se en el món del saber. Del saber científic, del coneixement històric, de les sensacions de la poesia lírica, èpica i dramática, de les vibracions de la història que desvetlla llàgrimes, del dia a dia que ensenya a diblar els obtacles de passejar pels carrers de l’existència. Els cinquanta anys de La Gralla per a mi, com per a molts granollerins no és només una llibreria sinò un espai de diàleg amb motiu de la presentació d’un llibre, amb el goig d’assistir a una xerrada informativa d’un ampli ventall de temàtiques, en l’esbarjo d’uns moments festius o bé admirant una exposició de pintures, dibuixos o fotografíes. Però sempre amb els colors culturals d’un horitzó que donen la mà als escriptors i artistes locals amb una projecció de futur a l’ensems que ho fan també amb personalitats del  món de la literartura, l’art i la ciència. Un agermanament de progrès entre la gent de casa i els de fora que treballen per la cultura. Dintre de la projecció cultural programada per la llibreria granollerina destaca l’afany de promocionar la cultura catalana, començant per la base més popular, esgraó útil, per despertar vocacions amb aspiracions de formar part de l’elit del món del saber, de l’art i de la ciència. Cinquanta anys són una vida que en el llibre de la seva història s’hi llegeixen noms d’ahir, fites culturals del record, noms d’avui que conviden a no defallir en el procès i noms que comencen i amb els seus dibuixos i escrits, amb certes recances diuen, nosaltres també hi som. I aquesta connotació és per a mí el missatge de La Gralla, quines noces d’or la projecten vers les de platí. I aquesta projecció es palpa en la veritat de les relacions culturals que es viuen en l’espai llibreter. Unes noces d’or que tenen una fita important i que ja la preveuen: que Granollers celebri els cent anys de la seva llibreria. El vol de la gralla és referència de futur.

DIARIO DE OTOÑO, de Salvador Paniker

És le primer llibre que he llegit de l’autor, un  gran pensador amb un humanisme molt personal i clar i força distant del pensament del seu germà Raimon, però, a la vegada, convergents malgrat les diferències. Molt significatives les paraules que es llegeixen cap el final del llibre:” En un solo trocito de cerebro humano hay màs sinapsis – nexos entre neuronas -  que estrellas tiene nuestra galaxia. Este cerebro es el soporte de nuestra inteligencia y está por ver lo que esta inteligencia puede hacer consigo misma. Está por ver, incluso, si la vida inteligente (humana o no humana) puede llegar a influir- tal como piensa David Deutsch – en la misma evolución del cosmos”. Aquestes paraules finals m’han desvetllat la qualitat filosófica del pensament de l’autor, que resumint la seva personalitat confessa a una filla seva que ell era agnóstic amb un sentit de misteri. Una personalitat que s’ha mogut en camps com les doctrines católica i orientals es declara agnóstica, deixant síntomes d’ateïsme en sel seu diari. La seva veritat personal palesa una trajectòria singular pels diferents models culturals del planeta. Les paraules sobre la intel·ligència humana m’han descobert una personalitat amb una extraodinària capacitat d’analitzar filosòficament les seves relacions socials a tots nivells, des de la bellesa a la vida social. DIARIO DE OTOÑO és un llibre que em porta a pensar que Salvador Paniker es defineix a ell mateix en la tardor de la seva vida i m’ho fa pensar la seva manera d’enfocar la religió i la no existència de Déu (no existència en suspensió) i la incidència social d’aquesta tesi filosófica com també la seva idea de l’eutanàsia, exposada en l’entitat DMD, i d’una manera molt especial, la seva reacció humana en la mort de la seva filla Mónica. En el disseny del seu pensament hi juguen un rol definidor les relacions amb l’altre sexe. En el fons de tot, crec, que es podria afirmar que la seva filosofia trova un recolzament, bàsic, en l’erotisme amb projecció transcendent. En realitat una demostració d’alló que és veritablement la humanitat, un ressó de les paraules bíbliques que Déu creà l’humanitat a la seva imatge, creant l’home i la dona, com un tot. Independentmet de les discrepàncies, un llibre que m’ha fet pensar perfeccionant els meus horitzonts. Salvador Pàniker, com el seu germà Raimon, són pensadors necessaris en tota societat per poder avançar cap a una convivència en pau. Hi ho són perquè pensen i fan pensar.

Reconeixement al meu pare

Diploma homenatge de la Generalitat de Catalunya al meu pare, fet presoner a la batalla de l'Ebre i internat al camp de concentració de Burgo de Osma. Una vegada alliberat fou també perseguit per l'amo de la masia que ajudant al meu oncle, ambdós conreaven a Collsuspina, acusats de malversar el bens i de no conservar en perfectes condicions el terreny i la masia. El motiu la crema d'un paller a la masia situada un xic més al nord, era la preferida de l'amo. La denúncia no va prosperar perquè el document presentat era fals. Curiosament el nom i cognoms meus són els mateixos que els del pare. Gràcies, Generalitat, per honorar-lo.

Cada Castell i totes les ombres, de Baltasar Porcel

No és un dels meus autors preferits, però era un repte pendent la lectura d’alguna de les seves obres. Reconec que he fet un esforç per acabar de llegir-lo i en les darreres pàgines he descobert que en el fons del fons era una novel·la amorosa. Però d’unes relacions molt especials amb idees de tota mena i que a mi se’n feia difícil deduir quin era el pensament central de l’autor. Una novel·la amb una relació central que porta el fil de les diferents referències de tota mena i que serveix per fer un viatge literari per diferents indrets i paisatges que metafòricament poden valorar-se amb les corresponents ideosincràcies naturals. Sincerament no m’ha agradat la forma de tractar certes idees, fossin culturals, religioses, polítiques, històriques o artístiques independentment de la independència conceptual de l’autor i en algunes afirmacions li demanaria, ja sé que és impossible, un tracte més respectuós de les persones. Independentment de la meva mentalitat força oposada a algunes idees expressades, confeso que estic satisfet d’haver-la llegit i m’ha ajudat a entendre una mica més i millor la societat dels nostres dies, si bé els ambients que retrata bàsicament pertanyen als temps de la república, de la guerra i postguerra per acabar en l’etapa democrática. Entenc que la seva lectura agradi a molta gent. Ull, el seu estil literari ha suposat una verdadera lliçó.