El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dissabte, 27 de novembre de 2021

ACOLLIR-SE A SAGRAT

La construcció política de llocs habitables. El tema que desenvolupa el quadern de Cristianisme i Justícia n.210. El 10 de Desembre de 1948 es va firmar a París la Declaració Universal dels Drets Humans. Una Declaració d’obligat compliment de tots els estats que l’han signada i quins objectius fonamentals són el d’assolir una humanitat digna perquè tots els pobles han de respectar els drets humans.  Cristianisme i Justícia presenta un estudi de com pot contribuir el Cristianisme. El treball es desenvolupa amb els següents capítols. 1.- Llocs no profanables. 2.-Jesús constructor de llocs habitables. 3.-Construir llocs protegits: vermells, verds, grocs, violetes... L’objectiu d’aquest quadern és demostrar el poc interès de la política en general i com les religions, en particular el Cristianisme hi contribueix. Els no necessàriament són espais físics, que sí també, sinó situacions en les que les persones  demostren la seva participació amb el seu comportament a fer veritat la dignitat dels ser humà. Dissortadament un dels espais que no compleix els seus objectius és el comercial i l’industrial amb les seves creacions, que amb pell d’ovella, despullen els destinataris i s’enriqueixen demostrant que fan un bé a la humanitat quan en realitat el bé se’l fan ells i perjudiquen als consumidors. Un dels espais a construir és la globalització, espai que ha fet seu el gran capital privant dels drets als compradors per beneficiar-ne els industrials. Les finances no tenen llar, la seva llar són elles, no les persones. Només ha existit un gran constructor, Jesús, com ho palesa la lectura dels evangelis. Copio del quadern els espais existents que s’han d’enderrocar per què són sacrílegs: “Sacrilegi és el tràfic de dones i nenes amb finalitats d’explotació sexual; sacrilegi és no posar remei a la fam que es pot evitar a Sudan del Sud; sacrilegi és que els bancs desnonin la gent de casa seva; sacrilegi és que els mercats financers especulin amb les economies domèstiques; sacrilegi és l’espoliació de la selva amazònica per elaborar biodièsel; sacrilegi és l’extermini de la biodiversitat a favor d’un progrés depredador. Situacions insuportables davant de les quals no hi ha més reacció possible que aixecar el fuet i expulsar els mercaders”.

dijous, 25 de novembre de 2021

EL CORONAVIRUS: MIRALL DE CREENCES

 

El quadern 225 de Cristianisme i Justícia ens fa un estudiada visió d’una filosofia sobre el coronavirus que avarca religió, cultura en les diferents versions dels pensadors i la  incidència afectiva i efectiva en la vida dels humans des de tres mirades, primera relacionada amb la naturalesa, la humanitat i Déu; la segona, formes de creença i tercera la tradició judeocristiana inspiradora de creences. Els títols dels capítols amb els seus respectius temes ens posen al corrent del significat del coronavirus en l’actualitat El capítol 1, ens introdueix en el tema amb l’exclamació d’un ciutadà: “Si Déu existeix, perquè permet el coronavirus?” Capítol 2: La gènesi de les creences a occident. Capítol 3: “El coronavirus com a sindèmia”.  Capítol 4:” Creure en la naturalesa. Capítol 5: Creure en la humanitat. Capítol 6: Creure en Déu. Capítol 7: No tenir creences i capítol 8: conclusió. En l’apartat: naturalesa, humanitat, Déu, el Papa Francesc raona: ”Déu perdona sempre; els humans perdonem de vegades, la naturalesa no perdona mai”. La humanitat científica i filosòfica investiga possibles solucions per trobar un millor ordre de convivència. “El coronavirus ha provocat una dinàmica que es pot descriure de la següent manera: a) hem actuat colze a colze amb gent que es desviu per la vida de les persones i per la preservació del planeta on viuen; b)així, em fet l’experiència de pertànyer tots a una sola família humana; de ser dependents d’una naturalesa que hem de respectar i guarir, i últimament d’esperar en un Déu que venç la mort individual, humana i còsmica”. I en aquest treball solidari la religió cristiana hi palesa una mirada molt important de la relació amb Déu en el curs dels esdeveniments en la història. El coronavirus ha despertat la urgència d’un canvi en les relacions humanes amb la naturalesa i de la necessitat d’una autoritat superior a la naturalesa i a la humanitat.

dijous, 11 de novembre de 2021

EL PATINATGE ARTÍSTIC RECITAL DE POESIA

Vaig conèixer el patinatge artístic en la modalitat de gel en el festival celebrat en el llac de Puigcerdà l’any 1956 amb l’actuació de dues catalanes i el 1958 en el Primer Festival Internacional amb la intervenció d’una campiona helvètica. I enguany he gaudit la poesia del patinatge artístic amb el patinador Pau Garcia, de Parets del Vallés, campió del món als seus vint anys. Cal no oblidar el Grup de Xou d’Olot, campió mundial per tretzena vegada.  Els seu patins escriuen sensacionals poemes en els papers de gel que fan viure la creativitat amb versos que no es llegeixen però que els patins s’inspiren en l’esperit de la matèria poeta de l’univers. La natura agraeix l’estimació dels humans. I en aquesta gran comunitat del patinatge artístic Parets del Vallés hi escriu poemes brillants gràcies a la qualitat artística i tècnica de les seves patinadores i patinadors. Una ullada al facebook del Club Patí de Parets s’ha convertit en una audició de verdaders recitals poètics amb el llenguatge musical dels patins. No hi ha cap categoria en la que no hi figurin a primera línia patinadores i algun patinador de la població vallesana. Competicions mundials, europees, nacionals, catalanes són llibres de poemes escrits i molt valorats en totes les categories d’alevins a les de les grans competicions mundials. Escoltant els batecs del cor del patinatge del poble m’he assabentat de la seva vessant pedagògica formativa-creativa. El procés evolutiu de les patinadores i patinadors palesa el gran treball dels responsables de l’entitat i a la vegada una dedicació poètica creativa de nivell de matrícula d’honor. El patinatge artístic un actor creatiu programador de convivència i una estrella lluminosa en el firmament de l’esport. Amb tota sinceritat el llenguatge poètic del Club Patí de Parets ha estat un regal de la llei universal que hauria de governar el món, l’amor.

EL K2 VENÇUT PEL CIM DE LA VIDA

          

El dia 16 de gener de 2021 Sergi Mingote desafiava el K2, el segon cim més alt del món. Hi ho feia amb un brindis a la vida. El segon cim més alt de la terra va decidir abraçar-lo en la victòria sublim de l’infinit. La dignitat humana mereix èxits més valuosos, tot i sent-t’ho humanament molt les ascensions als vuit mil, perquè les persones són transcendents quan el rellotge de la vida amb la bandera del temps marca el començament de l’eternitat. Esportivament coronà alguns dels cims de la terra més espectaculars i brillants, brillants per en Sergi perquè dels seus cims podia recordar l’excel·lència. Quan en el seu llibre A PULMÓN va escriure que “en l’Himalaya, tard o d’hora, has d’enfrentar-te al fracàs”, afegint’hi que “no dubtava gens que el fracàs és el camí que porta a l’èxit”, acceptava que el seu èxit més gran li atorgaria un fracàs humà. I m’ho fa pensar una altra afirmació seva escrivint que cap dels seus vuit mils tenia més valor que la dignitat humana en el seu treball per l’esport inclusiu en favor dels disminuïts psíquics. El K2 no l’ha derrotat, la distingit amb la corona de llorer dels esportistes olímpics en la cursa transcendent de la vida. Sergi Mingote, d’esperit creatiu ens ha enviat el poema de la seva vida, signat en les rampes del K2. La decisió de l’ascensió del KD és un batec del cor que el poeta Joan Palau intueix amb aquests versos. “He acollit una petita engruna d’infinit / i l’escolto sovint, des de que sento els anys / desposseir-me lentament del temps”. L’ascensió a un vuit mil des del mirall de futur de la vida és una engruna d’infinit. Sergi Mingote ho tenia molt clar, era l’artista i el poeta 

dimarts, 9 de novembre de 2021

DE L’HOSTILITAT A L’HOSPITALITAT

 

El quadren de Cristianisme i Justícia n. 196 ens convida a reflexionar les relacions humanes oposades que entre les dues defineixen la realitat de la convivència humana. La hostilitat és el panorama polític que emparat en les fronteres divisòries entre les nacions dibuixa un panorama en el que els drets naturals dels individus i de les col·lectivitats acostumen a ser víctimes de la llei. Les persones passen a segon terme. Espanya ens en proporciona un exemple clar amb els fets de Tarajal quan un grup de migrants  intentaven arribar nedant a Ceuta. La Guàrdia Civil ho va impedir amb pilotes de goma amb el resultat de quinze joves morts ofegats. És un dels molts exemples dels que Europa n’és també responsable i culpable. Dissortadament les anomenades màfies en tenen el control sembrant la por per evitar oposició i continuar acaparant el poder. La contrapartida d’aquest comportament és l’hospitalitat practicada per entitats i ciutadans que tenen per centralitat la defensa dels drets humans exposant-se fins i tot a ser empresonats. L’hospitalitat, tant en l’Antic com en el Nou Testament, hi troba la defensa basada principlment en la doctrina de l’evangeli. I és precisament aquesta defensa la lliçó de quin ha de ser el comportament de les relacions humanes que han de respectar i estimar l’enemic no tenint por al risc de morir. Jesucrist morí clavat en la Creu per redimir la humanitat. El que feu als pobres, m’ho feu a mi. L’evangeli esdevé la verdadera constitució de la humanitat perquè la llei fonamental de la convivència és l’amor. El quadern 156 de Cristianisme i Justícia ens alliçona sobre la realitat de les dues postures i quina és la diferència entre la política i les religions en la defensa dels drets humans que son la base de la convivència humana universal.

dimecres, 3 de novembre de 2021

TRANSFORMAR L’ESGLÈSIA I LA SOCIETAT EN FEMENÍ

 

El quadern 211 de Cristianisme i Justícia ens fa pensar en la importància de la dona en la societat civil i religiosa. La seva lectura m’ha traslladat al llibre del Gènesi en el capítol de la creació de la humanitat i la seva missió en el món. Se’ns diu clarament que Déu creà la humanitat, els creà home i dona, a imatge seva. Home i dona són la imatge perquè la seva missió conjunta són la creativitat en la vida de la humanitat. Però a la vegada he recordat el jardí terrenal en el que la humanitat gaudiria de la felicitat si no menjava de l’arbre del bé i del mal. Menjar d’aquest arbre significava voler ser iguals a Déu i aquesta presumpció els hi recordà que eren temporals i havien de recuperar el dret de formar part del jardí celestial. Ha canviat el sentit de la felicitat terrenal que transformaria la humanitat sense dolor per accedir al celestial acusant a la humanitat de pecadora i d’haver de passar per la mort. La culpa del pecat no fou només de la dona sinó del dos, com ho recorda Sant Pau en una de les seves cartes. I en aquesta fase terrenal de dolor i sacrifici el paper de la dona és tant o més important que el de l’home si tenim clar que fou la dona escollida per mare de Déu. L’autora del quadern ens fa una intensa exposició del moviment feminista en la defensa dels seus drets, tant per part de dones catòliques com protestants i jueves. I en aquesta autodefensa el sentit del cos femení esdevé una base teològica molt important. El cos femení gaudeix del gran poder de mare que no pot ser canviat pel de dona cultural i treballadora. I és el canvi que es viu en la societat actual la causa del greuge desqualificador de la veritat femenina. La lectura d’aquest quadern ens porta a reflexionar sobre el fet de la creació i el paper que home i dona han de jugar en la història de la humanitat. Una argumentació molt documentada sobre la teologia feminista que esdevé també teologia de l’alliberament.

dimecres, 27 d’octubre de 2021

LA VERITAT SEGRESTADA

 

Quadern 224 de Cristianisme i Justícia. La lectura d’aquest quadern explicant les conseqüències d’aquest segrest donant entrada a la post-veritat m’ha obert els ulls i fet entendre el perquè de la convivència anòmala del segle XXI. La definició de la veritat d’Aristótil com “la conformitat entre el discurs i la realitat” ha evolucionat fins a la negació de la veritat per donar entrada al fet del jo és la veritat de la mà de la mentida. La post-veritat ha ocupat el seu el seu lloc per acabar donant la raó com si es tractés d’un dogma de fe a la veritat de la persona amb el poder de decidir sobre el bé i el mal amb la conseqüència d’arribar a negar l’existència del mal justificant fins i tot el dret de matar al contrari com un bé social. La mentida en la societat del segle XXI ha esdevingut un dret que beneficia al poder i perjudica als ciutadans i ciutadanes. S’ha creat el mon de la post-veritat negant el dret de l’altre, ignorant-lo, com si verdaderament no existís. Dissortadament s’ha substituït el fet de pensar pel de sentir. Les determinacions son resultat dels sentiments amb el consentiment de la post-veritat, és a dir, de la mentida. Portar la veritat al camp de cadascú amb un exercici dogmàtic dels que critiquen el dogma. Les paraules passen de la realitat a la ficció. Si som observadors i parem esment en els moviments polítics actuals no ens serà difícil adonar-nos que la política espanyola està dirigida per la post-veritat particularment per part de la dreta i la ultra-dreta. I aquesta realitat ha creat una imatge d’Espanya fictícia. S’ha arribat a l’extrem que massa persones prefereixen viure en la mentida abans d’opinar. El procés contra Catalunya en va ple d’aquesta circumstància. És el gran problema del futur espanyol que es mou sobre una base inconsistent perquè és canviant d’acord amb el color dels poders de torn. La solució al greu problema només té un profeta, l’evangeli. És el meu pensament i el camí que la realitat hi portarà.