El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dijous, 10 de novembre de 2022

FUTBOL LLIURE, SÍ, FUTBOL MANIPULADOR, NO.

Quin és l’objectiu del futbol en la història de la humanitat? És una modalitat de l’esport i com a tal una diferència en la globalitat esportiva. Parant esment en els seus moviments en el segle XXI em fa pensar que té la pretensió de convertir-se ell en la globalitat. Dissortadament l’esport del futbol ha caigut en les xarxes de la gran economia mundial. Un cadell del diner com ho palesa l’organització del Campionat de Futbol el 2022 a Qatar. 6000 víctimes mortals de treballadors de les instal·lacions per el Campionat són una acusació seria de cap on es dirigeix l’esport del futbol.  Un altre argument ens el donen els fitxatges de jugadors especialment a Espanya si parem esment en les xifres de mil milions d’euros en el contracte d’un jugador de 19 anys, és un exemple real, si vol canviar de club abans  d’acabar el contracte. Seguint amb arguments, quin respecte es té a la identitat geogràfica quan els grans clubs fitxen jugadors d’arreu del món. Continuem amb la senyalització de faltes que són contràries a la dignitat personal. I en el camp arbitral què hi aporta el var. Per acabar quin és l’objectiu del futbol en la convivència pacífica de la humanitat?.

Esclau de les xarxes de la gran economia social. Quants clubs a casa nostra són propietat de gran fortunes estrangeres? Quants club de primera divisió a Espanya tenen per amo els seus socis? I sent-ne amo els socis també depenen del diner dels poders fàctics de casa i de fora.

Es pèrdua de llibertat quan a un jugador se li nega el dret a decidir el seu futur a canvi d’una quantitat astronòmica de diners. No n’hi ha prou amb el contracte que li asseguri un sou digne? No és un treballador com els altres d’empreses comercials? Negar la llibertat de decidir amb el poder del diner és una injustícia social. L’acceptació per part del jugador és una demostració de cap on es dirigeix la societat.

Una competició catalana i espanyola, qui l’ha de jugar, els de casa o els de fora? És    lògic que un equip català o espanyol pugui jugar els partits amb 10 jugadors estrangers com ho pot fer més d’un equip de primera divisió? La política no hi té res a dir, sobre tot l’espanyola que té tanta cura de l’espanyolitat? O és que només el territori és Espanya o Catalunya? Penso que s’han de regularitzar les competicions si han de tenir un concepte esportiu més totalitari.

Un detall que considero que cal revisar és la sanció de les faltes per protestar. Protestar és un dret sempre que no s’insulti o es perjudiqui físicament. L’àrbitre té dret a sancionar, sancionar no és castigar, és avisar i demanar-li que vol parlar amb ell un cop acabat el partit.

Un dubte, ajuda de veritat el var a millorar el futbol o  complica l’activitat arbitral?

Opino que en democràcia el futbol i tots els esports han de ser més pedagogia que llei.

dimarts, 1 de novembre de 2022

           


PRESENTA FUNDACIÓ RANDA-XIRINACS

 el dimars dia 8 de novembre de 2022 a les 18’30 h

a ANÒNIMS, restaurant i llibreria, C/ Miquel Ricomà 57  Granollers

MANEL GARCIA, president de la Fundació Randa-Xirincs parlarà de la personalitat de Lluis M. Xirinacs i de la importància i significat del llibre.

JOAN SALA VILA, company i amic de Lluis. M. Xirinacs, escriptor i poeta.

MARINA SERRA, violinista amb la seva música ens farà participar de la mística de Lluis M. Xirinacs.

Torn de paraules per tancar l’acte

ENTRADA LLIIURE

dimarts, 27 de setembre de 2022

CAMÍ DEL TEXT, D’ Ivette Nadal

 

Dels llibres allò primer que em crida l’atenció és el títol. I aquest per doble motiu: a) el significat de text i la frase entre línies de la portada: “No sé què em fa més mal: que no l’hagi acabat o que no hagi començat”. La seva lectura em diu que encara l’està vivint la filosofia de la seva vida compartida poèticament. El primer vers ens obre el camí  amb un pensament de M. Montserrat Domingo, “vull ser oració” que Ivette ho confirma amb “ets amor i text que en mi neix”. I el poemari n’és el camí. El segon poema ens marca com és el camí: “assedegada, venint d’un camí tortuós /............/ he trobat la més gran de les fonts i els teus ulls blaus.” I el darrer ens recorda com l’han fet: “I em vas dir; -/passejarem pel perill / però sempre agafats de la mà”. El camí de la filosofia de la vida sempre es fa en companyia i la poeta ens ho confirma amb el nombre d‘amics i amigues citant els seus pensaments. CAMÍ DEL TEXT no és una lliçó de filosofia és la vida viscuda amb filosofia poetitzada. El proverbi budista: “un fa més fort a algú si l’ajuda una mica, però el debilita si l’ajuda molt” que interpreta: “deixar d’emparar els altres /és (per fi) / ser generosa amb mi”. Afirma sense deixar d’estimar quin és el paper de cadascú en el camí. No oblidem que Ivette és molt coneguda per la seva música que acompanya silenciosament els seus poemes. Ho corrobora amb aquest curt poema: “Canto la veu parlada /la veu de la mirada,/ la veu del gest,/ la veu del plor / i la que no parla”. La filosofia de la vida ens alliçona amb el silenci i la paraula. CAMI DEL TEXT un poemari per llegir-lo sense presses i meditant-lo.

dimarts, 9 d’agost de 2022

PASSIÓ, MORT I RESSURRECCIÓ DELS DRETS HUMANS

El quadern de Cristianisme i Justícia en el número 222 ens planteja un tema de màxima utilitat pel desconcert existent en el plantejament de la seva filosofia. I aquest ve plantejat  perquè no és respecta dignitat en l’ésser humà fins al punt de tractar una gran part de la humanitat de deshumanitzada. El quadern procura definir que s’entén per drets humans donat el cas que la justícia mesura diferent els fets segons sigui el seu autor. Vivim en un mon amb persones amb drets i persones sense. La seva filosofia palesa una llarga història en la que la definició marca un llarg procés començant amb Aristòtil, seguint amb Kant i continuant amb Amartya Sen, filòsof indi. En la lluita del seu procés hi trobem noms com Gandhi i Luther King. Aquest procés ha desvetllat una verdadera “passió” pels drets humans, passió en quan desig i en quan patiment. I en aquesta lluita arriba el temps d’una autèntica mort dels drets humans causada pel domini del mercat amb un capitalisme dominant i globalitzat esdevenint factor principal de la política. “El contracte social és el pacte creador de l’ordre i del progrés social”. S’ha plantejat una convivència humana que acaba clamant per la dignitat humana, creada per Déu, que es disposa a lluitar per un alliberament que la filosofia Ubuntu, de sud Àfrica, i el Sumaq Kawsay de Sud Amèrica són exemple de diferents enfocaments de la filosofia de convivència que defensen la dignitat de l’ésser humà incorporant-hi la dignitat del cos. No es pot diferenciar l’esperit del cos perquè és nega la veritat de la persona. Al final del treball el seu autor ens diu “no sabrem si desprès de la passió i la mort dels drets humans n’arribarem a viure la resurrecció. Només creiem en aquesta resurrecció, que com a tal, no és a una vida anterior, ja viscuda, sinó a una existència nova renovada”.

dijous, 4 d’agost de 2022

SAVIESA DIVINA (Els pobres en els llibres sapiencials de la Bíblia)

El quadern 227 de Cristianisme i Justícia ens posa a la nostra consideració la capacitat de la intel·ligència humana, començant amb aquest text del Llibre bíblic de la Saviesa: “La Saviesa és un esperit amic de l’home... És un reflex de la llum eterna, mirall immaculat de l’acció de Déu, imatge de la seva bondat”. I sintetitza la idea el Salm 85 afirmant: “La fidelitat i l’amor es trobaran, s’abraçaran la justícia i la pau”. El text es desenvolupa amb els següents temes: a) DÉU I ELS POBRES. b) VALORS HUMANS. c) Psicologia del ric. d) INJUSTÍCIA I CORRUPCIÓ. e) PERILLS DE L’AMBICIÓ. f) FUNCIONAMENT DE LA SOCIETAT. g) ELOGI DE LA CARITAT. h) CONCLUSIONS. Cadascuna de les temàtiques es fonamenta en cites dels llibres sapiencials: Proverbis (Pr.), Siràcida (Sr), Saviesa (Sv), Cohelet o Eclesiastés, (Coh), Job (Jb), i Salms (Sl). En l’a) es basa en el salm que afirma que Déu “estima el dret i la justícia i l’amor us precedeixen”. La defensa dels pobres el recorda els pobres d’esperit de les benaurances perquè l’egoisme de ser ric és l’apartament de Dëu. En l’apartat b) es recalca la qualitat humana de la moderació perquè “qui detesta els suborns viurà mols anys”. El següent text és molt significatiu: “val més ser un de tants i anar ben servit que sense un mos de pa, presumir de ric”. En el tema c) hi llegim aquesta consideració: “ de qué ens ha servit l’orgull, i què n’hem tret, de la riquesa i l’arrogància? Tot ha passat com una ombra, com rumors de noves que passen de llarg... Ens hem consumit en la maldat”. L’apartat d) se sintetitza en aquesta cita dels Proverbis: ”El Senyor detesta les balances falses, però els pesos exactes el complauen”. L’ambició és el perill perquè “qui té pressa d’enriquir-se no es mantindrà innocent”, síntesi del grup e. L’apartat Funcionament de la societat, l’autor l’explica dient que “per als llibres sapiencials, la societat està estructurada de manera que afavoreix els rics i maltracta els pobres” I ho confirma el text del Proverbis: “El ric domina els pobres, i el qui manlleva es fa esclau del qui presta.” L’apartat g) es resumeix en aquest text dels salms: ”feliç el qui s’interessa pel pobre desvalgut; en temps difícils Jahvè el salvarà”. I en les conclusions el resum del treball el dona aquest text de la Saviesa: ”Les virtuts són fruit dels afanys de la Saviesa, que ensenya la temprança, la prudència, la justícia, la fortalesa”.

dimecres, 27 de juliol de 2022

LLUMS I OMBRES (A propòsit de Simone Weil)

 

El quadern 223 està dedicat a Simone Weil. Una intel·ligència humana i femenina amb una clara saviesa per procurar desenvolupar les seves idees. Una persona que sense ser cristiana sentia la veritat de Déu. I la seva filosofia arribà al món cristià estudiada per professors i teòlegs. Les seves paraules desconcertaven com aquestes: “Estimo Déu, Jesucrist i la fe catòlica tant com els pot estimar un ésser tan miserablement com jo.” I continua: “M’adhereixo totalment als misteris de la fe cristiana (...)certament. Pertanyo a Crist.” Però més endavant explica la seva situació que fa pensar molt: “Tot i ser fora de l’Església, o més exactament al llindar, no puc deixar de tenir sentiments que, en realitat, hi soc dins de totes maneres”. La lectura d’aquest quadern m’ha fet conèixer una intel·ligència i m’ha cridat l’atenció com enfocava els problemes. Però allò veritablement important, l’interès que les seves idees han desvetllat en el mon de la teologia. No puc deixar aquest petit comentari sense citar el següent text: “No és per la forma en que un home parla de Déu, sinó per la forma en que parla de les coses terrenes com es pot discernir millor si la seva ànima ha romàs en el foc de l’amor·. En la seva vida no tot foren flors i violes com ho palesen aquestes paraules de la seva neboda: “Jo, tieta, fa molt que no t’estimo...” Problemes de família, una mala comprensió en comentaris i fets i una incomprensió, que francament em costa molt entendre. La conclusió que n’he tret de la lectura d’aquest quadern és la voluntat de llegir els seus escrits.

dimarts, 5 de juliol de 2022

LA CASA DELS AVIS, de Vicens Villatoro

 

“Cap rastre de les cases dels meus avis. O potser els veritables rastres són aquells que no es veuen? I si al rastre, l’únic rastre, l’únic que importa, som nosaltres? I si som nosaltres la veritable i darrera casa dels avis?”. Amb aquestes paraules acaba la història d’una veritat que ha esdevingut per a mi una extraordinària filosofia de la vida. Per què? Per què en el fons és una història que als meus 93 anys m’ha convidat a pensar en el procés i els seus perquè de la meva vida. L’entorn que ens dibuixa Vicens Villatoro en la seva base és el mateix del meu, canviant les circumstàncies. L’ambient en el que es van moure els avis de Vicens Villatoro fou més extens amb la intensitat pròpia de les persones i dels fets. Però al marge de les diferències el rerefons és el mateix. Com va impactar en la identitat del net. LA CASA DELS AVIS és una filosofia extensible a la vida de totes les persones independentment de les ideologies. El que és veritablement important és valorar com la vida dels avis a través de la seva història, viscuda en les circumstàncies del seu temps, impacta en la personalitat dels nets. Villatoro ha fet un recorregut centenari  amb una anàlisi històrica que descobria en el procés un futur, el seu. La proba me la donen les darreres pàgines del llibre que és un recordar ”post mortem” la importància dels indrets, molts d’ells desapareguts i minvats però importants.Vaig començar la lectura del llibre perquè és un escriptor amic i una autoritat en la literatura catalana i a mesura que avançava en la lectura la seva història esdevenia filosofia i una invitació a valorar la teva pròpia.