El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dissabte, 14 de maig de 2022

ELS MEUS LLIBRES

 

 

                                                                  


 

POESIA:

            QUATRE DAUS DE LA VIDA

             CÓCTEL DE L’AVI

             ESTONES AMB EL MEU SILENCI

             GLOPS ERÒTICS DE SOSPIRS BÍBLIOCS

             BUFA EL VENT

             ELS ULLS PLOREN

             EL MAR FA L’ULLET A LA FINESTRA

             CATALUNYA, MARE T’ESTIMO

             SON ELLES

             CAMINS D’INFANTESA D’UN NEN DE PAGÈS

             LA GRAN CORAL DE L’AIGUA

ESPORTS:

             L’ESPORT EN LA GLOBALITAT HUMANA

             ELS ÀNGELS JUGUEN A FUTBOL

             BM GRANOLLERS, ESPORT I CIVISME

             BM GRANOLLERS, CAMÍ D’UNA FILOSOFIA

ASSAIG:

              EL MON NECESSITA UNA POLÍTICA HUMANA

              DEMOCRÀCIA, PROCÈS HISTÒRIC DE LLIBERTAT

ART:

              VICENS CASALS GRAU

              JAUME ICART

              LLUIS BARBOSA

dimecres, 11 de maig de 2022

BENVOLGUDA, d’Empar Moliner

Quan començo la lectura d’un llibre per a mi és molt important el títol que esdevé un company de viatge en la comprensió de l’argument. Una novel·la és un exercici de llibertat de pensament i la paraula BENVOLGUDA m’ha ajudat a formar la idea del significat d’una esposa en la societat actual corrent el risc d’un enamorament d’una altra “benvolguda”. Al llarg de la lectura he parat esment en l’acceptació de la dona per part dels altres, siguin ells o elles. Com es comporta una dona ben volguda en la  societat que li ha tocat viure. I al llarg de la novel·la una continuada successió d’esdeveniments i situacions de convivència m’ha definit el sentit de la paraula per part de l’altre. I a la vegada les diferents situacions de convivència m’han dissenyat el concepte des de diferents angles de la paraula com també el comportament social davant les circumstàncies. M’ha ensenyat a interpretar el pensament social d’una convivència en la que la separació matrimonial esdevé una normalitat sentint-se la persona que se separa benvolguda pel qui la deixa i benvolguda per qui provoca el canvi. Una definició del be i la bondat en l’exercici de la llibertat d’acord amb les conveniències creades per circumstàncies i no per una filosofia de la vida. Lluny de mi desaconsellar la seva lectura, tot el contrari perquè pot esdevenir útil per entendre’s un mateix un xic millor. La seva lectura és agradable, amena i alliçonadora per entendre millor l’art de la vida. BENVOLGUDA implica intel·ligència en el coneixement amb el respecte que es deu a la persona per la seva qualitat de persona. En certa manera és el reconeixement que l’amor és indispensable en totes les relacions personals.

dimecres, 4 de maig de 2022

ISLAM, LA MITJA LLUNA... CREIXENT

 

El quadern 197 de Cristianisme i Justícia ens presenta l’actual situació de l’Islam amb un estudi seriós sobre el fet de ser una religió monoteista considerada revelada, ocupant el tercer estadi desprès del judaisme i del cristianisme. Dissortadament els temps actuals són per a l’Islam un temps de confusió i de discòrdia en els que el  pensament d’un Déu únic no concorda amb el fet històric dominat per una política en la que les guerres són un element de discòrdia. Però el bon islamista manté la seva fe en un sol Déu molt a prop del cristianisme però amb una política desestabilitzadora de la convivència. En l’Islamisme al marge de la política, ànima de la guerra, el sentit religiós es manté fidel amb el compliment de la fe revelada al seu profeta i el reconeixement del  judaisme i del cristianisme. Les divisions existent entre les diferents tendències de l’Islam són una problemàtica greu entre els països en guerra i el control que grups extremistes volen imposar o imposen el seu poder com a solució que enfronta els dos mons creats per les diferents religions. Però malgrat un futur descoratjador, l’Islam esdevé una religió imprescindible per treballar per la pau. Quan les religions importants es posin d’acord s’haurà donat un pas molt important per una convivència universal en pau.

dimarts, 3 de maig de 2022

LA LLETRA ESCARLATA, de Nathaniel Hawthorne

 

La lectura d’aquesta novel·la, obra mestre del novel·lista nord americà del segle XIX ha esdevingut un passeig revelador del tractament argumental en el que els protagonistes no només viuen el seu temps sinó que ells són dominats pels seus fets embolcallant-los en la història convertint-los en testimonis de com cal viure les passions. No és una narració sinó que ens trobem davant d’un embolcall de la vida en el que les errades exigeixen no només reciclar sinó allò més important convertir el reciclatge en el paisatge vital que desemboca a un final racional recuperant la qualitat humana dels culpables acceptant la penitència de la història marcada en la seva persona, una acusació davant del món pel mal, que acompanya a la recuperació de la dignitat personal als ulls del seu entorn. Estem davant d’una manera d’aplanar el camí del bé pagant la penitència del mal amb la col·laboració de l’entorn malpensat esdevenint   ben pensat amb la col·laboració de la dignitat i de la indignitat. Una fotografia de la convivència humana en la que el mal és castigat amb la peculiaritat que la sanció és la pedagogia de la recuperació de la bona fama social. En el fons un problema religiós des d’una religiositat cristiana massa humanitzada però que descobreix la necessitat d’un enfocament revitalitzador de la vida.

dijous, 7 d’abril de 2022

INTRÚS EN LA POLS, de Wiliam Faulkner

 

La lectura d’aquest llibre m’ha passejat per una visió de la vida en la que els colors de la pell hi juguen una confrontació de discòrdia plena  de confusions i contradiccions que pot acabar feliçment.  Una novel·la en la que la mort és el fil conductor d’un seguit de comportaments plens de ressonàncies discordants, sovint, i finalment convincents. No és un joc encara que la seva forma ho sembli. És una argumentació a partir d’una acusació al protagonista que passa en  cada circumstància per una sèrie de situacions en moment  de convivència curulls d’al·lusions personals i col·lectives, convertint el diàleg en una narració dels fets plena de matisos. Sovint durant la lectura, m’ha portat a pensar en el poder de cada ésser humà d’injectar a la col·lectivitat les seves idees i les seves contradiccions, modificadores de la filosofia de l’humanisme de convivència. No només és treball d’un extraordinari escriptor que fa de la narració una pedagogia del pensament filosòfic. Gairebé al final de la novel·la es llegeixen aquestes paraules que defineixen la capacitat pedagògica de l’autor: “som massa, no pas per l’espai que ocupem, sinó perquè sempre estem disposats a vendre’ns la llibertat per qualsevol preu cridaner en nom d’allò que anomenem nostre”. En aquestes paraules hi he trobats definits els personatges de la novel·la.

dimarts, 8 de febrer de 2022

NOVES FRONTERES, UN MATEIX COMPROMÍS

 

El número 200 de Cristianisme i Justícia amb el subtítol REPTES ACTUALS DEL DIÀLEG FE-JUSTÍCIA treballa el deure de la religió i en concret de l’Església Catòlica  a partir de la injustícia econòmica i també cultural en relació a la igualtat bàsica al dret a la diferència. En el pròleg hi llegim: “Tot i que s’han produït grans avenços en la lluita contra la pobresa i que disposem dels mitjans al nostre abast per posar fi a la fam i a les malalties, en el món encara hi ha massa patiment”. És el tema central del quadern desenvolupat en dos grans capítols: NOUS DEBATS QUE ACTUALIZEN EL CONCEPTE CLÀSSIC DE JUSTÍCIA i IMPONDERABLES DEL DEBAT FE-JUSTÍCIA AVUI. De la seva lectura m`han cridat l’atenció dos temes: A) la responsabilitat de l’Església, en particular del clergat en fets més aviat injustos i poc respectuosos amb la fe necessitant un nou plantejament del tema fe-justícia i 2.-  la  necessitat de la dona en el replantejament de la doctrina i actuació eclesial fins i tot en la teologia. El darrer paràgraf molt clar i expressiu: “ Històricament, el patriarcalisme teològic ha anat de la mà de la violència legitimada religiosament i una Església pacífica i de la cura no acabarà de fer-se sense assumir plenament la dona”. En el pròleg s’hi donen unes dades històriques esgarrifoses que fan necessari un nou plantejament de l’Església en el segle XXI. Llegim: “cal recordar que cada dia segueixen morint 10.000 nens per causes evitables o que més de 60 milions de persones, màxim històric des de la Segona Guerra Mundial, fugen de la guerra i de l’horror buscant un refugi que no troben!”. Aquest problema s’agreuja amb la realitat d’una riquesa en la que 62 persones, les més riques del món, tenen la mateixa fortuna que la meitat més pobra de la població mundial”. Resumint: el gran problema de la justícia en relació amb la fe, la causa la distribució injusta de la riquesa. Problema que responsabilitza seriosament el mestratge de l’Església Catòlica, com es dedueix de l’encíclica del Papa Francesc LAUDATO SI.