Trens rigurosament vigilats, de Bohumil Hrabal

L’acabament de la guerra en la que Alemanya dominava Europa fa viure com la gent senzilla d’una estació d’un petit poble txec viu la seva defensa contra l’invasor. La vigilància dels trens alemanys, molt vigilats pels responsables de la petita estació aporta la veritat dels sentiments de les persones que han de desenvolupar un treball que no els hi agrada i volen defensar la seva identitat. La vida d’un jove aprenent de treballador en una estació de tren, porta a entendre com són les relacions humanes i sobre tot com es viuen els sentiments quan et sents atret per l’altre sexe. Controlar i vigilar els trens de l’enemic que es retiraven era una oportunitat de venjança contra el domini alemany que no tenia compasió dels altres i actuava criminalment contra les persones. La lectura d’aquesta novel·la no és una lliçó d’història sinò una lliçó d’humanisme defensant el dret a l’autodefensa quan la teva vida està amenaçada, com era el cas dels alemanys en la darrera guerra mundial. Curiosament el protagonista de la novel·la viu els darrers dies de la seva existència compadinsa d’un alemany que ell havia ferit en el pas del tren rigurosament vigilat i que acaba de matar amb un tret al cor quan està vivint els darrers moments al seu costat. Una deducció humana que possiblement amb aquell enemic en una oportunitat de pau, haurien estat amics. Simplement és una demostració que les guerres no porten la pau per qui les guanya sinò que són continuitat de relacions adverses. Una novel·la d’una gran profunditat ideológica des de la visió d’un txec que va viure la guerra. Les ensenyances sempre són possitives si som capaços d’entendre el seu missatge. Un txec i un alemany, enemics en el moment de la mort.

POESIES, de So Jong-Ju

Poemari del poeta Coreà, reconegut com el pare de la poesia coreana moderna i aspirant en cinc edicions al Premi Nobel de Literatura, és la ptimera traducció catalana i en el pròleg, Hermínia Mas ens diu d’ell:”Els poemes de So Jong-Ju són profundament coreans i ens donen informació completa i detallada sobre la vida, el món i tot l’imaginari mític coreà, però alhora ens parlen d’emocions, sentiments, reflexions i sensacions universals”. Senzillament està considerat el poeta més universal de Corea. Va entrar en el món de la cultura occidental amb la lectura dels llibres Aixì parlà Zaratustra, de Nietzsche i Les Flors del mal, de Baudelaire. La lectura d’aquest poemari m’ha fet trobar intensament i íntima essent vida amb les plantes, els éssers vius , l’aire i l’agua. Els dies ens recorden com hem estimat per la seva lluminositat. “Els dies blaus i brillants / recordem els que hem estimat”.

Els poemes de So Jong-Ju m’han endinsat en la intimitat de les sensacions de la natura caminant de la mà de les meves. L’emoció que em desperta una flor és germana del perfum que em regala. El curt poema FLOR SERENA és molt integrador. “Ànima,/ no cal que volis com un ocell./ Ànima, /no cal que arribis com un núvol / i te’n vagis com la pluja. / Serè un pou quiet que ni ve, ni se’n va? / O serè una flor serena?”. Hi ha sensacions que t’acompanyen tota la vida i no els hi dones importància fins que el temps te’n parli.”Una tarda esplèndida i lluminosa,/ la llibertat d’un nen de cinc anys / camina a quatre grapes fins a la bassa de davant de casa seva./ Sobre la bassa voltada de flors / hi sura una flor de núvol blanc,/ que surt a rebre’m /i s’asseu damunt del meu cap./ Des d’aquell moment sempre vaig viure / amb el núvol enganxat al cap / i així, sense adonar-me’n, vaig arribar a fer-ne vuitanta”. La norma de l’esperit infantil controlant el temps. Sentiments, emocions universals amb moments de la vida de casa teixeixen un poemari que en paraules de la professora Hwang Seung-Ok “ la poesia a Corea és l’essència de la vida”.