Amb l’esperit de Ramon Casanovas i Jaume Camp

La XXVII a. Festa de les Lletres Catalanes respirava aquell aire de catalanitat que Ramon Casanovas i Jaume Camp alenaven en  cadascuna de les seves activitats. I foren ells, els inspiradors de la Festa de les Lletres Catalanes, festa que es recolza en dos pilars excepcionals, cultura i país. Ho exemplificaren amb la  seva vida, promotors culturals i polítics, regidors del primer ajuntament democràtic. Cofundadors a Granollers de la Delegació d’Òmnium Cultural, n’esdevingueren presidents desprès de Pere Canal i Martí Sunyol i sota la presidència de Jaume Camp s’organitzen els premis culturals que es lliuren en el marc de la Festa de les lletres catalanes. I aquesta festa neix amb la celebració històrica del primer milenari de Catalunya. I la seva XXVII a. edició respirava el mateix alè de país que té en la cultura els seu màxim exponent. La història i la natura tenen cops amagats i sorprenents. I en la celebració que comento, que coincidia amb “el dia contra la violència masclista de gènere”, els guardons de poesia i narrativa, que foren les dues primeres modalitats del concurs, s’ atorgaren a un poemari i a una novel·la que la seva temàtica versava sobre la lluita de la dona en la història. Coincidència o no, però sí un extraordinari missatge de la natura i de la història que d’una manera subtil però intel·ligent alliçona i ensenya per on i com s’ha de desenvolupar el camí de la pau. I en aquest desenvolupament la presència de la dona és capdal i molt significatiu per què les autores eren força joves. El missatge hi és, Òmnium Cultural el va fer seu, però faran el mateix totes les institucions polítiques? Per què les eminentment culturals segur que sí. L’ambient de cultura i país que es respirava a la Sala Tarafa, Toni Albà, presentador, el feia sentir a tots els presents amb el seu peculiar humor que amb una crítica subtil encomenava la urgència de sentir-se català de socarrel. Tots els premis estaven impregnats de l’essència catalana, el de comunicació, el de sociolingüística i el de promotor de la cultura catalana amb ràfagues de llum de la Franja de Ponent i de la Catalunya Nord. I la Junta d’Òmnium rubricà l’acte amb un reconeixement als socis dels anys difícils de les acaballes del franquisme (1971-1975). Tot un detall que feia mès ferm encara el missatge d’Òmnium  per una cultura i un país. Amb el relleu a la presidència de la Delegació del Vallès Oiental els adéus continuaren dient endavant augmentant la força i la fermesa. L’esperit de la Festa de les lletres catalanes del Vallès Oriental, en la seva majoria d’edat no ha perdut, ha millorat, la il·lusió de la infantesa. Una abraçada a la Presidenta que plega però es queda i al nou President amb vistes a celebrar el centenari del naixement dels dos noms protagonistes de la festa Ramon Casanovas i Jaume Camp.

LA TRAMA CONTRA CATALUNYA, d’Hèctor López Bofill

Conèixer opininions i fets en relació  a la política catalana, en les circumstàncies actuals, millora les meves opinions i reforça la meva filosofia al respecte. Encara que l’edició del llibre data del 2013, m’ofereix elements prou colpidors que reforcen les meves conviccions. Sempre he estat convençut que els pitjós enemics de Catalunya els tenim entre nosaltres. Personalment sospitava però el llibre d’Hèctor López Bofill m’ha portat més lluny encara. Que darrere els mals de Catalunya hi juguen fort la política i l’economia n’estava i n’estic convençut i la lectura d’aquest llibre ha refermat el meu convenciment. I alló que he confirmat és que l’actuació de les forces contràries a la independència de Catalunya la presenten vestides amb pell d’ovella. Òbviament la guerra civil i el quaranta anys de dictadura franquista han estat culpables i capdals en l’enaltiment de persones que han preferit el seu enriquiment personal al benestar de la gent de Catalunya. Els resultats, que ens presenta Hèctor Bofill, tant en el camp polític, com l’económic i cultural, han complert les intencions de destruir Catalunya que malgrat tots els mals ha sobreviscut als boxins. Darrere la cultura i l’esport s’enaltiren personatges que han estat cabdals a l’hora de defenestrar el país, com l’editor Lara i el President del COI, Joan A. Samaranch. Però les forces més corruptes es mogueren en el camp de la política i de l’economia, com en el PSC de Narcís Serra i en la direcció de La Caixa i d’empreses molt importants. I aquestes forces encara actúen i per fer-hi front només hi ha la voluntat popular, que amb intel·ligència, fermesa i constància portarà la nau a port. Que la política independentista no descarrili depen en gran manera i de forma decisiva, de la veu del poble català quina majoria creu que només la independència farà possible un model polític digne dels ciutadans. La seva lectura m’ha ajudat molt a refermar les meves idees i des de la meva petitesa aportar aquell gra de sorra que ajuda a construir les platges. Tinc més clars els veritables enemics i quina ha de ser la meva col·laboració per contrarrestar el seu poder. Les meves armes només són culturals i la cultura és l’ànima dels pobles i la seva vida.