El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 9 d’agost del 2022

PASSIÓ, MORT I RESSURRECCIÓ DELS DRETS HUMANS

El quadern de Cristianisme i Justícia en el número 222 ens planteja un tema de màxima utilitat pel desconcert existent en el plantejament de la seva filosofia. I aquest ve plantejat  perquè no és respecta dignitat en l’ésser humà fins al punt de tractar una gran part de la humanitat de deshumanitzada. El quadern procura definir que s’entén per drets humans donat el cas que la justícia mesura diferent els fets segons sigui el seu autor. Vivim en un mon amb persones amb drets i persones sense. La seva filosofia palesa una llarga història en la que la definició marca un llarg procés començant amb Aristòtil, seguint amb Kant i continuant amb Amartya Sen, filòsof indi. En la lluita del seu procés hi trobem noms com Gandhi i Luther King. Aquest procés ha desvetllat una verdadera “passió” pels drets humans, passió en quan desig i en quan patiment. I en aquesta lluita arriba el temps d’una autèntica mort dels drets humans causada pel domini del mercat amb un capitalisme dominant i globalitzat esdevenint factor principal de la política. “El contracte social és el pacte creador de l’ordre i del progrés social”. S’ha plantejat una convivència humana que acaba clamant per la dignitat humana, creada per Déu, que es disposa a lluitar per un alliberament que la filosofia Ubuntu, de sud Àfrica, i el Sumaq Kawsay de Sud Amèrica són exemple de diferents enfocaments de la filosofia de convivència que defensen la dignitat de l’ésser humà incorporant-hi la dignitat del cos. No es pot diferenciar l’esperit del cos perquè és nega la veritat de la persona. Al final del treball el seu autor ens diu “no sabrem si desprès de la passió i la mort dels drets humans n’arribarem a viure la resurrecció. Només creiem en aquesta resurrecció, que com a tal, no és a una vida anterior, ja viscuda, sinó a una existència nova renovada”.