El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 8 de febrer del 2022

NOVES FRONTERES, UN MATEIX COMPROMÍS

 

El número 200 de Cristianisme i Justícia amb el subtítol REPTES ACTUALS DEL DIÀLEG FE-JUSTÍCIA treballa el deure de la religió i en concret de l’Església Catòlica  a partir de la injustícia econòmica i també cultural en relació a la igualtat bàsica al dret a la diferència. En el pròleg hi llegim: “Tot i que s’han produït grans avenços en la lluita contra la pobresa i que disposem dels mitjans al nostre abast per posar fi a la fam i a les malalties, en el món encara hi ha massa patiment”. És el tema central del quadern desenvolupat en dos grans capítols: NOUS DEBATS QUE ACTUALIZEN EL CONCEPTE CLÀSSIC DE JUSTÍCIA i IMPONDERABLES DEL DEBAT FE-JUSTÍCIA AVUI. De la seva lectura m`han cridat l’atenció dos temes: A) la responsabilitat de l’Església, en particular del clergat en fets més aviat injustos i poc respectuosos amb la fe necessitant un nou plantejament del tema fe-justícia i 2.-  la  necessitat de la dona en el replantejament de la doctrina i actuació eclesial fins i tot en la teologia. El darrer paràgraf molt clar i expressiu: “ Històricament, el patriarcalisme teològic ha anat de la mà de la violència legitimada religiosament i una Església pacífica i de la cura no acabarà de fer-se sense assumir plenament la dona”. En el pròleg s’hi donen unes dades històriques esgarrifoses que fan necessari un nou plantejament de l’Església en el segle XXI. Llegim: “cal recordar que cada dia segueixen morint 10.000 nens per causes evitables o que més de 60 milions de persones, màxim històric des de la Segona Guerra Mundial, fugen de la guerra i de l’horror buscant un refugi que no troben!”. Aquest problema s’agreuja amb la realitat d’una riquesa en la que 62 persones, les més riques del món, tenen la mateixa fortuna que la meitat més pobra de la població mundial”. Resumint: el gran problema de la justícia en relació amb la fe, la causa la distribució injusta de la riquesa. Problema que responsabilitza seriosament el mestratge de l’Església Catòlica, com es dedueix de l’encíclica del Papa Francesc LAUDATO SI.