El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dissabte, 27 de novembre del 2021

ACOLLIR-SE A SAGRAT

La construcció política de llocs habitables. El tema que desenvolupa el quadern de Cristianisme i Justícia n.210. El 10 de Desembre de 1948 es va firmar a París la Declaració Universal dels Drets Humans. Una Declaració d’obligat compliment de tots els estats que l’han signada i quins objectius fonamentals són el d’assolir una humanitat digna perquè tots els pobles han de respectar els drets humans.  Cristianisme i Justícia presenta un estudi de com pot contribuir el Cristianisme. El treball es desenvolupa amb els següents capítols. 1.- Llocs no profanables. 2.-Jesús constructor de llocs habitables. 3.-Construir llocs protegits: vermells, verds, grocs, violetes... L’objectiu d’aquest quadern és demostrar el poc interès de la política en general i com les religions, en particular el Cristianisme hi contribueix. Els no necessàriament són espais físics, que sí també, sinó situacions en les que les persones  demostren la seva participació amb el seu comportament a fer veritat la dignitat dels ser humà. Dissortadament un dels espais que no compleix els seus objectius és el comercial i l’industrial amb les seves creacions, que amb pell d’ovella, despullen els destinataris i s’enriqueixen demostrant que fan un bé a la humanitat quan en realitat el bé se’l fan ells i perjudiquen als consumidors. Un dels espais a construir és la globalització, espai que ha fet seu el gran capital privant dels drets als compradors per beneficiar-ne els industrials. Les finances no tenen llar, la seva llar són elles, no les persones. Només ha existit un gran constructor, Jesús, com ho palesa la lectura dels evangelis. Copio del quadern els espais existents que s’han d’enderrocar per què són sacrílegs: “Sacrilegi és el tràfic de dones i nenes amb finalitats d’explotació sexual; sacrilegi és no posar remei a la fam que es pot evitar a Sudan del Sud; sacrilegi és que els bancs desnonin la gent de casa seva; sacrilegi és que els mercats financers especulin amb les economies domèstiques; sacrilegi és l’espoliació de la selva amazònica per elaborar biodièsel; sacrilegi és l’extermini de la biodiversitat a favor d’un progrés depredador. Situacions insuportables davant de les quals no hi ha més reacció possible que aixecar el fuet i expulsar els mercaders”.

dijous, 25 de novembre del 2021

EL CORONAVIRUS: MIRALL DE CREENCES

 

El quadern 225 de Cristianisme i Justícia ens fa un estudiada visió d’una filosofia sobre el coronavirus que avarca religió, cultura en les diferents versions dels pensadors i la  incidència afectiva i efectiva en la vida dels humans des de tres mirades, primera relacionada amb la naturalesa, la humanitat i Déu; la segona, formes de creença i tercera la tradició judeocristiana inspiradora de creences. Els títols dels capítols amb els seus respectius temes ens posen al corrent del significat del coronavirus en l’actualitat El capítol 1, ens introdueix en el tema amb l’exclamació d’un ciutadà: “Si Déu existeix, perquè permet el coronavirus?” Capítol 2: La gènesi de les creences a occident. Capítol 3: “El coronavirus com a sindèmia”.  Capítol 4:” Creure en la naturalesa. Capítol 5: Creure en la humanitat. Capítol 6: Creure en Déu. Capítol 7: No tenir creences i capítol 8: conclusió. En l’apartat: naturalesa, humanitat, Déu, el Papa Francesc raona: ”Déu perdona sempre; els humans perdonem de vegades, la naturalesa no perdona mai”. La humanitat científica i filosòfica investiga possibles solucions per trobar un millor ordre de convivència. “El coronavirus ha provocat una dinàmica que es pot descriure de la següent manera: a) hem actuat colze a colze amb gent que es desviu per la vida de les persones i per la preservació del planeta on viuen; b)així, em fet l’experiència de pertànyer tots a una sola família humana; de ser dependents d’una naturalesa que hem de respectar i guarir, i últimament d’esperar en un Déu que venç la mort individual, humana i còsmica”. I en aquest treball solidari la religió cristiana hi palesa una mirada molt important de la relació amb Déu en el curs dels esdeveniments en la història. El coronavirus ha despertat la urgència d’un canvi en les relacions humanes amb la naturalesa i de la necessitat d’una autoritat superior a la naturalesa i a la humanitat.