Respirar, una nit d’estiu sota una alzina, l’aire fresc i
intercanviar somriures amb la lluna produeix una sensació de benestar que
extasia i convida l’esperit a un viatje sideral per conversar amb les
estrelles. Imagino que aquesta serà la sensació que gaudirè el dia 9 N. desprès
de dipositar la meva papereta a l’urna, papereta amb vibracions poètiques que
em faran viure amb més intensitat la diada en el recital poètic dels versos del
meu llibre BUFA EL VENT al teatre Ponent de Granollers. Anirè a votar amb l’emoció
que se sent quan el vent, suau o fort, t’acarona i et fa sentir que ets tu i
que ell forma part del teu jo. El vent de la voluntat popular m’acompanyarà fins
a l’urna que agrairà el meu gest i amb un silenci amarat d’emoció em dirà: gràcies,
Catalunya també ets tu i ella com tu és lliure. El meu pensament fa dies que per
les nits converteix el meu repós en un poema que endevino escrit amb dues lletres,
les dues mateixes que a l’estimada li constestes quan et demana si la vols per parella,
sí-sí. I el dia 9 N. les vibracions poètiques d’una Catalunya independent i
lliure m’acompanyaran quan Paco Asensio, rapsode, Ernest Briceño, músic i
Àgueda Murillo, ballarina recitin, amb triple dimensió, els meus poemes, retalls
de vida d’unes emocions que escrites amb lletres d’imprenta, han estat abans viscudes
amb lletres de l’ànima. El dia 9 N. serà un dia molt especial, no un somni, una
profecia, a l’abast de la mà, de la meva
Catalunya, rica i plena, que sap defensar els seus drets, “que tremoli l’enemic”.
Serà una festa viscuda i acompanyada amb els amics i amigues que estimen de
veritat Catalunya i l’estimen poèticament. Visca Catalunya, independent!.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
divendres, 31 d’octubre de 2014
dilluns, 27 d’octubre de 2014
diumenge, 26 d’octubre de 2014
ESPERA DE L’AUTORETROBAMENT
Les pintures de Lluis Capçada
brinden als amics de les arts a viure un passeig reflexiu i d’auto-interpretació
imaginativa. Contemplar la seva obra causa un autèntic plaer de l’esperit. L’obra
que presento, pintada sobre paper reciclat, m’ensenya a pensar quina és la
força de la fragilitat quan esdevé creativitat. La fragilitat del suport s’agermana
amb el joc d’una mena d’ulls, que, dissimulats per crecles concèntrics, atrauen
l’atenció envers la recera de la
profunditat de les intimitats. Ordenats en una mena de formació esportiva
predisposada a jugar el partit de la recerca artística de la vida. Els onze
jugadors bicolors sobre una gespa tenyida de blau cel viuen la tensió del
començament d’un partit, que ben jugat, els ha de portar a la glòria del
triomf. Trametre la intensitat anímica del moment d’iniciar l’estudi de l’auto-retrobament
defineix la voluntat de ser. L’art també és expressió de la ment.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)