Respirar, una nit d’estiu sota una alzina, l’aire fresc i
intercanviar somriures amb la lluna produeix una sensació de benestar que
extasia i convida l’esperit a un viatje sideral per conversar amb les
estrelles. Imagino que aquesta serà la sensació que gaudirè el dia 9 N. desprès
de dipositar la meva papereta a l’urna, papereta amb vibracions poètiques que
em faran viure amb més intensitat la diada en el recital poètic dels versos del
meu llibre BUFA EL VENT al teatre Ponent de Granollers. Anirè a votar amb l’emoció
que se sent quan el vent, suau o fort, t’acarona i et fa sentir que ets tu i
que ell forma part del teu jo. El vent de la voluntat popular m’acompanyarà fins
a l’urna que agrairà el meu gest i amb un silenci amarat d’emoció em dirà: gràcies,
Catalunya també ets tu i ella com tu és lliure. El meu pensament fa dies que per
les nits converteix el meu repós en un poema que endevino escrit amb dues lletres,
les dues mateixes que a l’estimada li constestes quan et demana si la vols per parella,
sí-sí. I el dia 9 N. les vibracions poètiques d’una Catalunya independent i
lliure m’acompanyaran quan Paco Asensio, rapsode, Ernest Briceño, músic i
Àgueda Murillo, ballarina recitin, amb triple dimensió, els meus poemes, retalls
de vida d’unes emocions que escrites amb lletres d’imprenta, han estat abans viscudes
amb lletres de l’ànima. El dia 9 N. serà un dia molt especial, no un somni, una
profecia, a l’abast de la mà, de la meva
Catalunya, rica i plena, que sap defensar els seus drets, “que tremoli l’enemic”.
Serà una festa viscuda i acompanyada amb els amics i amigues que estimen de
veritat Catalunya i l’estimen poèticament. Visca Catalunya, independent!.
