El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 30 de març del 2016

VIOLADA. Una història d’amor, de Joyce Carol Oates



Escriptora molt reconeguda d’Amèrica del Nord, candidata, vàries vegades, al premi Nòbel de literatura. Novel·la amb una trama molt intel·ligentment dissenyada que a partir d’un fet delictiu se succeeixen una sèrie d’esdeveniments socials, humans, delictius, policials, judicials i periodístics que retraten la veritat d’un món en el que la manipulació dels fets esdevé la demostració d’una convivència desequilibrada i el  descobriment d’una relació amorosa desconcertant. Una conducta desinvolta i moralment amb força que desitjar pot esdevenir el detonador d’una realitat delictiva que és manipulada des de diferents sectors de la societat en benefici de persones no massa solidàries i molt orgulloses d’elles mateixes i que posen la veritat de la seva vida en el benefici propi independentment de si perjudiquen a un tercer que simulen ajudar. Les cares del mal vistes des d’una possible relació amorosa, disfressades de personatges de diferents nivells de la societat. Una novel·la que es llegeix molt bé però que sembra inquietuds socials i dibuixa una humanitat força desequilibrada. La centralitat de l’argument l’amor, però quin amor?

dimarts, 29 de març del 2016

Santi Subirana, un referent en el món de l’art



La ceràmica a Granollers té un nom, Antoni Cumella, figura internacionalment coneguda però no acceptada en la política espanyola per ensenyar el seu art. Sortosament el món de l’art a Granollers és actiu i referencial i entre els actors que es mouen internacionalment n’hi figura un, que no fa soroll però que fa set anys que mereix reconeixements a Itàlia, França i el Japó, em refereixo a Santi Subirana, a qui una acadèmia italiana li ha reconegut el seu treball i guardonat una peça. He captat a internet la fotografia que apareix en aquest comentari. Santi Subirana es mou bàsicament en un model de ceràmica clàssica amb decorats que li donen un valor afegit d’un naturalisme amb empelts d’emocions humanes. La ceràmica de Santi és una ceràmica molt decorativa que convida a un brindis constant amb els missatges naturals que cada dia ens trameten les plantes i el foc  que sorgeix de les intimitats del globus terrestre. Una de les característiques dels guardons assolits pel ceramista granollerí rau en el fet que és un reconeixement internacional de que forma part dels artistes, cadascú amb la seva modalitat i incidència en la convivència internacional, a l’estil dels premis Goia de cinema en reconeixement als millors de les diferents maneres d’intervenció en una pel·lícula. Subirana ha estat reconegut com un ceramista creatiu en el marc de l’arc artístic europeu i per la incidència que el seu art té en la defensa de la qualitat humana de les persones. És un d’aquells artistes, que sense fer soroll, fan camí, vida in país. Com Antoni Cumella, també a portat Granollers al món, amb la seva peculiaritat d’entendre l’art i aquesta peculiaritat li ha estat reconeguda. La botiga SUBIRANA del C/ Girona de Granollers palesa a bastament la seva qualitat i la seva tècnica en l’espai expositiu com un departament artística al costat de la ceràmica familiar, decorativa i d’us domèstic. Una visita a la botiga pot esdevenir un motiu per desvetllar l’interès per l’art.