L’ESPORT CÀTEDRA D’HUMILITAT COL·LECTIVA I PERSONAL

Massa sovint els comportaments humans obliden els seus orígens i actúen talment com si la seva realitat ultrapassès l’humanisme perquè es consideren éssers d’una altra galàxia. El món de l’esport i més concretament el món del futbol es mou en el terreny de la superioritat. Però més enllà de les possibilitats suposadament extraordinàries, la naturalesa, sovint, fa tocs d’atenció i recorda la veritat pura i dura de la història. La persona humana és natura i les lleis naturals  la programen i la sancionen negativament o positiva. El i la futbolista no poden oblidar que són natura i están sota el seu control. En el procès evolutiu de la persona, la tendènncia de cada dia més amunt és cultura en un àmbit infinit. La superació no té límits, però no es pot oblidar que aquesta superació indefinida es mou en el marc de les limitacions,  la relativitat, molt poderós però no omnipotent, no omnipresent o absolut. Relatiu i absolut poden conviure amigablement, però no poden suplantar-se i quan un relatiu vol ser absolut aleshores es produeix la decepció o el fracàs. Contemplat des de fora, el món del futbol es mou en aquest marc de superioritat, oblidant les mancances i com a proba el partit Espanya-Holanda, perdut per 1-5 en els Campionats del Món 2014, jugats al Brasil. És un partit que convida a la reflexió i a la moderació. Independentment del que jo penso, que Espanya no superarà els quarts de final, encara no hi ha res perdut si guanya els partits contra Xile i Austràlia. Però hi ha una mala imatge. Una imatge d’un conjunt que fa aigües en la defensa, puntal bàsic dels èxits, en un atac que no troba el gol per manca d’autocontrol personal i pobresa de joc d’equip, en un conjunt que quan arriba un contratemps no té solucions per sortir de l’atzucac i s’enfonsa cada vegada més. La imatge de”LA ROJA”, que curiosament era “LA BLANCA”, era el revés de la medalla de la que assolí el campionat mundial, l’any 2010. La imatge d’un equip en que li mancava l’equilibri entre la intel·ligència i la fúria perquè el temps també és àrbitre i les facultats físiques i mentals necessiten reciclatges per l’edat i sang nova per a la continuitat. Quan Holanda li va perdre el respecte LA ROJA les va veure morades i es va enfonsar. Aquest enfonsament pot ser efímer i convertir-se en lliçó. Però hi ha un enemic ocult molt perillós. La supèrbia subconscient que superi la consciència intel·ligent i en aquesta lluita l’àrbitre és la humilitat. El reconeixement del poder real dels jugadors, no el dels títols d’ahir que són un record que pot incidir destructivament. Penso que LA ROJA no superarà la humiliació i no passarà dels quarts de final. Si juga la final em traurè el barret i la felicitarè.

UN NOU ÈXIT ESPORTIU CATALÀ

La selecció catalana ha guanyat per segona vegada  la Challenge Cup de Pitch and Putt. Aquest esport és una modalitat del golf i a la que no hi ha límit d’edat per poder jugar-hi. L’Associació Catalana en l’actualitat gaudeix d’uns 15.000 afiliats. La Federació Catalana es va fundar l’any 2006 i és constituent de la Federació Internacional, FIPPA, que té la seva seu a Barcelona. La van institucionalitzar, Austràlia del Sur, Catalunya, França, Gran Bretanya, Holanda, Irlanda, Itàlia, Noruega, Sant Merino, Suissa i Xile. Catalunya capdavantera en la imatge global de l’esport. L’esport es plural i un exemple de la serva força malgrat els esports multimilionaris que es veuran obligats davant el poder social i pedagógic dels minoritaris. La suma de molts petits és la imatge global. Amb l’esport de la gent la pau és més a l’abast. Una informacio de la Plataforma pro seleccions catalanes.

CAMPIONAT MUNDIAL DE FUTBOL AL BRASIL

El juguen seleccions nacionals. Però em podeu explicar qué signifiquen seleccions nacionals si en les federacions més representatives els seus jugadors no disputen les competicions del seu país. On juguen els que representaran el  Brasil? La majoria a Europa. Una pregunta, el mundial qui l’organitza la Federació Internacional de Futbol o una institució política? Els jugadors a qui pertanyen, esportivament, a la federació o l’estat? Els clubs majoritaris espanyols, sobre tot algun, poden presentar en la lliga espanyola una alineació formada totalment per estrangers. Quin sentit té un Campionat Mundial? Un sentit aliè a l’esport, dominat per l’economia i la política. Dissortadament en aquests competicións hi juguen sentiments contradictoris. Sortosament hi ha persones que alló que estimedn és l’eport per l’esport. I com es tracta de les millors figures mundials, amb aquest prisma seguirán el seu desenvolupament. Però malauradament la transparència prismàtica s’intentarà des  d’espais exteriors il·luminar-la falsament per enganyar als veritablement esportistes, els que segueixen l’esport per l’esport. Si els jugadors de les seleccions són els millors perquè juguen en els millors equips del món cobrant fitxes i sous milionaris, perquè la  seva esportivitat i solidaritat social no els porta a jugar de franch en les seleccions i a renunciar a primes escandaloses, conm en el cas de la selecció espanyola, que si assoleix el campionat, rebrà cada un dels vint-i-tres seleccionats un premi extra de 720.000 euros? La puresa de l’esport esdevè corrupció i befa social per culpa del diner. Si l’esport és un treball com els altres que compleixi les lleis també. Les lleis justes, les que primen el ser persona per damunt de tot, no aquelles que justifiquen el guanyar diner perquè el diner és el centre del món. En aquest sentit sociològic el futbol necessita un reciclatge en profunditat, reciclatge que hauria de començar per les grans competicions. Óbviament l’esport en ell mateix és un instrument de solidaritat, però l’esport, avui, és un instrument dominat pel capital. I tornant al campionat del món: la primera gran lliçó per alguna selecció totpoderosa, al menys sobre el paper, hauria de ser caure eliminada als quarts de final i millor abans.

NOU ÈXIT INTERNACIONAL DE L’ESPORT CATALÀ

La informació l’he rebuda de Plataforma Proseleccions Catalanes. Aquest darrer cap de semana a la ciutat belga Andenne la Selecció Catalana ha pujat al pódium, assolint la medalla de bronze en el Campionat Europeu de Físic-Culturisme. Cal recordar que fa dos anys es proclamà campiona d’Europa a Sitges, l’any passat s’acontentà amb la cinquena plaça i enguany ha pujat a la tercera. En els darrers anys sempre entre els millors i aquesta condició és molt significativa i important a tots nivells. Catalunya gaudeix de més de vint federacions reconegudes internacionalment amb dret a participar en campionats mundials i tota mena d’esdeveniments internacionals. Enguany la campiona ha estat França, segona, Bèlgica i tercera, Catalunya. L’esport del conreu d’una figura corporal per assolir una imatge física, la millor escultura d’art de la natura, la figura humana. Físic i psíquic igual a imatge humana artística.

UNA CONSTANT HISTÒRICA

El BM Granollers sempre davant de la modernitat i del progrès. Molts són els explemples d’aquesta peculiaritat del club del Vallès Oriental, ja des d’els seus començaments i al llarg d’aquests setanta anys d’història, que enguany es commemoren, la progressió técnica, històrica i cultural ha estat una constant. Gosaria dir que aquest és el seu màxim trofeu. Enguany el club ha assolit una altra fita qua cap altra ha escrit, encara,en el llibre de la seva història. Dos equips, els masculí i femení, a Divisió d’Honor. Aquell femení que va començar a entrenar en  Miquel Prat fa uns trenta anys ha seguit les petjades dels seus germans masculins. La base social  del club ha votat a favor de la continuitat i ara la tasca és de tothom i cal implicar-hi la ciutadania, tota, la institucional, l’empresarial, la comercial,la cultural, l’esportiva i la lúdica. Un nou motiu d’orgull en la celebració del setanta aniversari que demostra que quan una activitat és autènticament ciutadana de tots, amb esforç i sacrifici, els problemes se solucionen. Però aquesta solució que la ciutadania recolza té una exigència, el manteniment de la qualitat esportiva per part dels equips capdavanters. Sortosament els equips de base també compleixen aquesta exigència. El BM Granollers un club d’una filosofía d’una gran profunditat humana i d’una dimensió esportiva internacional, celebra setanta anys amb una nova fita histórica. Fita històrica a la que s’hi suma la Granollers Cup Internacional amb nou èxit de participació. La constant històrica que continua viva en fa del record una força de futur, de l’esport una cultura i d’aquesta cultura una vida. El BM Granollers factor cultural de convivència humana. Cal celebrar-ho amb veu molt alta, enguany, en el seu setanta aniversari.