Massa sovint els comportaments humans obliden els seus
orígens i actúen talment com si la seva realitat ultrapassès l’humanisme perquè
es consideren éssers d’una altra galàxia. El món de l’esport i més concretament
el món del futbol es mou en el terreny de la superioritat. Però més enllà de
les possibilitats suposadament extraordinàries, la naturalesa, sovint, fa tocs
d’atenció i recorda la veritat pura i dura de la història. La persona humana és
natura i les lleis naturals la programen
i la sancionen negativament o positiva. El i la futbolista no poden oblidar que
són natura i están sota el seu control. En el procès evolutiu de la persona, la
tendènncia de cada dia més amunt és cultura en un àmbit infinit. La superació
no té límits, però no es pot oblidar que aquesta superació indefinida es mou en
el marc de les limitacions, la relativitat,
molt poderós però no omnipotent, no omnipresent o absolut. Relatiu i absolut
poden conviure amigablement, però no poden suplantar-se i quan un relatiu vol
ser absolut aleshores es produeix la decepció o el fracàs. Contemplat des de
fora, el món del futbol es mou en aquest marc de superioritat, oblidant les mancances
i com a proba el partit Espanya-Holanda, perdut per 1-5 en els Campionats del
Món 2014, jugats al Brasil. És un partit que convida a la reflexió i a la moderació.
Independentment del que jo penso, que Espanya no superarà els quarts de final,
encara no hi ha res perdut si guanya els partits contra Xile i Austràlia. Però
hi ha una mala imatge. Una imatge d’un conjunt que fa aigües en la defensa,
puntal bàsic dels èxits, en un atac que no troba el gol per manca d’autocontrol
personal i pobresa de joc d’equip, en un conjunt que quan arriba un contratemps
no té solucions per sortir de l’atzucac i s’enfonsa cada vegada més. La imatge
de”LA ROJA”, que curiosament era “LA BLANCA”, era el revés de la medalla de la
que assolí el campionat mundial, l’any 2010. La imatge d’un equip en que li mancava
l’equilibri entre la intel·ligència i la fúria perquè el temps també és àrbitre
i les facultats físiques i mentals necessiten reciclatges per l’edat i sang
nova per a la continuitat. Quan Holanda li va perdre el respecte LA ROJA les va
veure morades i es va enfonsar. Aquest enfonsament pot ser efímer i
convertir-se en lliçó. Però hi ha un enemic ocult molt perillós. La supèrbia
subconscient que superi la consciència intel·ligent i en aquesta lluita l’àrbitre
és la humilitat. El reconeixement del poder real dels jugadors, no el dels
títols d’ahir que són un record que pot incidir destructivament. Penso que LA
ROJA no superarà la humiliació i no passarà dels quarts de final. Si juga la
final em traurè el barret i la felicitarè.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
dissabte, 14 de juny de 2014
divendres, 13 de juny de 2014
dijous, 12 de juny de 2014
UN NOU ÈXIT ESPORTIU CATALÀ
La selecció catalana ha guanyat per segona vegada la Challenge Cup de Pitch and Putt. Aquest
esport és una modalitat del golf i a la que no hi ha límit d’edat per poder
jugar-hi. L’Associació Catalana en l’actualitat gaudeix d’uns 15.000 afiliats.
La Federació Catalana es va fundar l’any 2006 i és constituent de la Federació
Internacional, FIPPA, que té la seva seu a Barcelona. La van institucionalitzar,
Austràlia del Sur, Catalunya, França, Gran Bretanya, Holanda, Irlanda, Itàlia,
Noruega, Sant Merino, Suissa i Xile. Catalunya capdavantera en la imatge global
de l’esport. L’esport es plural i un exemple de la serva força malgrat els esports
multimilionaris que es veuran obligats davant el poder social i pedagógic dels
minoritaris. La suma de molts petits és la imatge global. Amb l’esport de la
gent la pau és més a l’abast. Una informacio de la Plataforma pro seleccions
catalanes.
CAMPIONAT MUNDIAL DE FUTBOL AL BRASIL
El juguen seleccions
nacionals. Però em podeu explicar qué signifiquen seleccions nacionals si en
les federacions més representatives els seus jugadors no disputen les
competicions del seu país. On juguen els que representaran el Brasil? La majoria a Europa. Una pregunta, el
mundial qui l’organitza la Federació Internacional de Futbol o una institució
política? Els jugadors a qui pertanyen, esportivament, a la federació o
l’estat? Els clubs majoritaris espanyols, sobre tot algun, poden presentar en
la lliga espanyola una alineació formada totalment per estrangers. Quin sentit
té un Campionat Mundial? Un sentit aliè a l’esport, dominat per l’economia i la
política. Dissortadament en aquests competicións hi juguen sentiments
contradictoris. Sortosament hi ha persones que alló que estimedn és l’eport per
l’esport. I com es tracta de les millors figures mundials, amb aquest prisma
seguirán el seu desenvolupament. Però malauradament la transparència prismàtica
s’intentarà des d’espais exteriors
il·luminar-la falsament per enganyar als veritablement esportistes, els que
segueixen l’esport per l’esport. Si els jugadors de les seleccions són els
millors perquè juguen en els millors equips del món cobrant fitxes i sous milionaris,
perquè la seva esportivitat i solidaritat
social no els porta a jugar de franch en les seleccions i a renunciar a primes
escandaloses, conm en el cas de la selecció espanyola, que si assoleix el
campionat, rebrà cada un dels vint-i-tres seleccionats un premi extra de
720.000 euros? La puresa de l’esport esdevè corrupció i befa social per culpa
del diner. Si l’esport és un treball com els altres que compleixi les lleis
també. Les lleis justes, les que primen el ser persona per damunt de tot, no aquelles
que justifiquen el guanyar diner perquè el diner és el centre del món. En
aquest sentit sociològic el futbol necessita un reciclatge en profunditat,
reciclatge que hauria de començar per les grans competicions. Óbviament
l’esport en ell mateix és un instrument de solidaritat, però l’esport, avui, és
un instrument dominat pel capital. I tornant al campionat del món: la primera
gran lliçó per alguna selecció totpoderosa, al menys sobre el paper, hauria de
ser caure eliminada als quarts de final i millor abans.
dimecres, 11 de juny de 2014
NOU ÈXIT INTERNACIONAL DE L’ESPORT CATALÀ
La informació l’he rebuda de Plataforma Proseleccions Catalanes.
Aquest darrer cap de semana a la ciutat belga Andenne la Selecció Catalana ha
pujat al pódium, assolint la medalla de bronze en el Campionat Europeu de
Físic-Culturisme. Cal recordar que fa dos anys es proclamà campiona d’Europa a
Sitges, l’any passat s’acontentà amb la cinquena plaça i enguany ha pujat a la
tercera. En els darrers anys sempre entre els millors i aquesta condició és
molt significativa i important a tots nivells. Catalunya gaudeix de més de vint
federacions reconegudes internacionalment amb dret a participar en campionats
mundials i tota mena d’esdeveniments internacionals. Enguany la campiona ha
estat França, segona, Bèlgica i tercera, Catalunya. L’esport del conreu d’una
figura corporal per assolir una imatge física, la millor escultura d’art de la
natura, la figura humana. Físic i psíquic igual a imatge humana artística.
UNA CONSTANT HISTÒRICA
El BM Granollers sempre davant de la modernitat i del progrès.
Molts són els explemples d’aquesta peculiaritat del club del Vallès Oriental,
ja des d’els seus començaments i al llarg d’aquests setanta anys d’història,
que enguany es commemoren, la progressió técnica, històrica i cultural ha estat
una constant. Gosaria dir que aquest és el seu màxim trofeu. Enguany el club ha
assolit una altra fita qua cap altra ha escrit, encara,en el llibre de la seva història.
Dos equips, els masculí i femení, a Divisió d’Honor. Aquell femení que va
començar a entrenar en Miquel Prat fa
uns trenta anys ha seguit les petjades dels seus germans masculins. La base social del club ha votat a favor de la continuitat i
ara la tasca és de tothom i cal implicar-hi la ciutadania, tota, la
institucional, l’empresarial, la comercial,la cultural, l’esportiva i la
lúdica. Un nou motiu d’orgull en la celebració del setanta aniversari que
demostra que quan una activitat és autènticament ciutadana de tots, amb esforç i
sacrifici, els problemes se solucionen. Però aquesta solució que la ciutadania
recolza té una exigència, el manteniment de la qualitat esportiva per part dels
equips capdavanters. Sortosament els equips de base també compleixen aquesta exigència.
El BM Granollers un club d’una filosofía d’una gran profunditat humana i d’una
dimensió esportiva internacional, celebra setanta anys amb una nova fita histórica.
Fita històrica a la que s’hi suma la Granollers Cup Internacional amb nou èxit
de participació. La constant històrica que continua viva en fa del record una
força de futur, de l’esport una cultura i d’aquesta cultura una vida. El BM
Granollers factor cultural de convivència humana. Cal celebrar-ho amb veu molt
alta, enguany, en el seu setanta aniversari.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)