El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 23 de juliol del 2019

UN LATIDO EN LA TUMBA, D’Antonio Macaya Pascual


L’autor del llibre és metge i llicenciat en ciències religioses. La lectura del llibre m’ha demostrat la profunda fe religiosa del seu autor, practicant exemplar de la doctrina cristiana. En síntesi el llibre és una defensa convençuda a tots nivells de la divinitat de Jesucrist i de la veritat histórica de la seva ressurrecció que data en el 5 d’abril de l’any 33 de la nostra era. Aquesta diada és la data més important de la història de la humanitat pel que representa de l’infinit amor de Déu que amb la mort i ressurrecció del seu fill obrí les portes de l’eternitat. El Dr. Macaya amb una convicció infinita ha remogut cel i terra per convèncer als seus lectors que la ressurrecció de Jesús al tercer dia de la seva mort és un fet històric i verdader. I en la seva exposició argumenta la importància de la tomba buida trobada per les dones que anaven a ungir el cos del sacrificat. Para esment en tots els detalls i en els moviments que aquest fet promoguè entre els sacerdots de la llei i els soldats romans que custodiaven la sepultura per evitar-ne la substracció, robatori per minimitzar el missatge i la realitat del Mesies profetitzat en les escriptures. UN LATIDO EN LA TUMBA, que es refereix al fet de recuperar Jesucrist els moviments del cor per presentar-se ressucistat als seus deixebles, és per el Doctor Macaya fonamental entendre’l i demostrar en la literatura de l’época el sentit que tot plegat tenia. La importància de la tomba buida i amb el llençol mortuari plegat sobra la llosa que cobria el níxol era un argument evident davant el poble i les seves autoritats i molt més quan aquestes havien pres totes les mesures per impedir el robatori del cos. El Dr. Macaya estudia tots els documents que la historiografia de l’època fa alguna referència directa o indirecta al fet de la crucificció i perquè els romans castigaven als malfactors amb aquest suplici. I són moltes les referències de diferents autors del primer segle de la nostra época que donen pautes d’historicitat a la ressurrecció de Jesucrist. Òbviament que en aquest tema són imprescindibles els testimonis directes i aquells altres que havien sentit parlar-ne o rebut les ensenyances bíbliques directes dels apóstols i dels primers deixebles. Personalment penso que és un llibre d’un enamorat intensament de Jesuscrist, que sap llegir els missatges de la història amb la particularitat que els sap transmetre. Un llibre que s’ha de començar a llegir amb la ment en blanc i sense prejudicis i que el coneixement més o menys real dels temps té la seva relativa importància però que la seva gran transcendència està en el fet del missatge tramés a la humanitat. En el coneixement d’aquesta transcendència el Doctor Macaya és un company de viatge que generosament allarga la mà a creients i a no creients. Un llibre que s’ha de llegir sense preses, amb paciència si es vol entendre el sentit profund del missatge de la resurrecció de Crist.