El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dijous, 19 de novembre del 2020

GUILLEM, de Núria Cadenes

 


“Guillem ha esdevingut un símbol de llibertat”, frase amb que l’escriptora sintetitza la idea central de la seva novel·la, novel·la més en la forma que no en el fons que és història real. La mort de Guillem, un crim que es va pretendre revertir acusant la víctima de criminal. Les  paraules del comentari de la presentació del llibre en la pàgina promocional de la Llibreria la Casa del llibre ho donen a entendre: ”L’assassinat de Guillem Agulló és una esgarrifa exemplar de la impunitat amb que actua el feixisme sota la protecció de les forces policíaques i del sistema judicial i amb la vergonyosa complicitat d’una premsa capaç de manipular la realitat fins a l’extrem de presentar la víctima com a botxí”. La lectura de la novel·la de Núria Cadenes m’ha confirmat encara més en la meva idea de la feble credibilitat que em mereix la justícia espanyola. I en el procés de la mort de Guillem s’ha confirmat perquè s’ha demostrat amb arguments la mentida i s’ha proclamat la veritat. Dissortadament aquesta poca credibilitat cada dia té més força perquè els acusats demostren la seva veritat. Guillem és el gran defensor de la democràcia perquè amb la seva mort a la  democràcia de l’estat espanyol hi aporta una argument basat en la dignitat de les persones. Ell morint és un clam de dignitat i llibertat, els criminals alliberats són una vergonya per a la humanitat. És trist i molt que fets com l’esmentat tinguin carta de legalitat en estats democràtics. Dissortadament Guillem no és l’única víctima d’una democràcia continuadora del franquisme. Morir per la llibertat dels pobles és una heroïcitat humana i un sacrifici religiós recolzat per l’evangeli. Un llibre que totes les persones amigues de la llibertat haurien de llegir. La Núria es mereix matrícula d’honor per la seva valenta defensa dels drets, una acusació als manipuladors. És una sort que la humanitat es vegi dignificada per persones com Guillem, els seus pares i l’autora del llibre. És la base de l’esperança d’un món millor.

dimecres, 18 de novembre del 2020

CREURE EN LA SOSTENIBILITAT


Les religions davant el repte mediambiental

El quadern 212 de Cristianisme i Justícia palesa la necessitat que les religions no es poden desentendre dels problemes del medi ambient. L’any 2015 a París es va estudiar l’agenda fins el 2030 en relació amb els OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE davant la problemàtica del canvi climàtic. En aquesta trobada no es va convidar cap institució religiosa. No es va creure que s’hi havia de barrejar la religió amb la política. I el quadern 212 raona detalladament que en aquest tema no es pot prescindir de les religions perquè afecta directament a la dignitat humana. El diàleg terra naturalesa humana condiciona l’ésser humà en totes les seves vessants. I el quadern en qüestió, seguint la directrius del Papa Francesc raona la necessitat des de diferents dimensions que afecten íntimament a la naturalesa humana i són: profètica, ascètica, penitencial, apocalíptica, sagramental, soteriològica, mística, comunitària, sapiencial i escatològica. Precisament les religions més importants del planeta començant per l’hinduisme i el judaisme continuant pel cristianisme, protestantisme, islamisme, han manifestat el seu interès i les seves aportacions en el tema. Com exemple se cita quatre tasques que la teòloga Mary Evelyn Tucker en el diàleg interreligiós planteja: 1-La necessitat de cada tradició de fer una revisió crítica de les actituds envers la creació. 2.-L’obertura a les visions d’altres religions sobre la interacció entre l´ésser humà i la natura. 3.-La disposició a un “diàleg vulnerable” capaç de transformar la pròpia percepció. 4.-La reapropiació constructiva de la pròpia  tradició com a proposta als reptes contemporanis a la sostenibilitat. Referent al tema s’aconsella la lectura LAUDATO SI (Lloat sigueu) del Papa Francesc.