El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 15 de juliol del 2020

DESARMAR ELS INFERNS, de Joan Morera Perich



Llibret 207 de la col·lecció de Cristianisme i Justícia amb el subtítol de PRCTICAR LA NOVIOLÈNCIA DE JESÚS AVUI. Un estudi molt dens de com en les ensenyances de la bíblia, tant en el nou com en l’antic testament, la no violència era una pràctica social al servei de la humanitat per frenar els egoismes del poder. L’autor distingeix tres comportaments davant l’exercici de la violència. 1.- lluitar amb la força, és a dir, amb la llei del talió, que en el fons justifica la violència per solucionar problemes. I on rau la justícia. 2.- el famós no hi ha res a fer, i fugir per desentendre-se’n. 3.-la no violència activa que allò que pretén és recuperar l’injust. El n.3 desenvolupa la doctrina evangèlica i bíblica amb una mirada especial al profeta Isaïes. Ens recorda tres textos dels evangèlics molt explícits i entenedors. “Aquell de vosaltres que no tingui pecat que tiri la primera pedra”. Als que acusaven la dona adúltera. I un a un es retiren, reconeixen que ells no són innocents. Fi assolit: reconèixer la culpabilitat del acusador. Al soldat que el va pegar, quan se l’acusava davant del gran sacerdot: ”Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, perquè em pegues?” Una expressió que manifesta saber raonar els fets de cadascú. El jo no violent fa pensar al violent. I darrerament, ja clavat en creu, perdona als seus botxins: ”Pare, perdona’ls, no saben el que fan”. En una paraula les accions, del signe que siguin, totes han de tenir una raó que responsabilitza i les persones que raonen saben entendre la bondat o no dels seus actes. En síntesi és una defensa de l’exercici correcte de la llibertat que respecte el dret a equivocar-se i una vegada descobert l’error la intel·ligència li fa demanar perdó. La no violència sempre vol recuperar la persona. Rebutja qualsevol maldat. Davant la maldat de l’opressor el no violent està preparat pel sacrifici de la seva vida. Tal vegada la gran dificultat del no violent està en la llei que busca en la violència la raó de la pau. L’objectiu del no violent és desarmar al violent.

TOTA LA VIDA PER RECORDAR, de Núria Pradas



Novel·la que es llegeix amb  força fruïció i sap greu haver de deixar la seva lectura perquè altres obligacions ho exigeixen. Les relacions humanes esdevenen la centralitat narrativa a tots nivells familiars, laborals, socials i fins i tot polítics. A mesura que avançava en la lectura intuïa una narrativa defensora dels drets de la dona per ocupar en la història l’espai que li pertoca respectant les seves il·lusions i objectius. Bàsicament la centralitat rau en la vocació i intenció de la protagonista a fer realitat la seva capacitat artística i de relació social malgrat els seus orígens no ser massa favorables a assolir un espai digne, humà i femení en les relacions socials de família, treball i desitjos. Òbviament que l’amor hi juga un paper preponderant en les relacions home dona en la formació d’una família, relacions que per diferents motius es veuen trencades i tornades a començar en base a una doctrina que personalment no comparteixo però dintre la suposada dignitat personal respecto perquè té un comportament d’humanisme natural racional i intel·ligent i tolerat segons la religió practicada. La protagonista és una lluitadora nata d’una capacitat intel·lectual i artística que només egoismes personals de poders absorbents la fan trontollar. Però en la lluita per assolir l’espai que desitja en el desenvolupament del seu art l’enforteix la intel·ligència i la dignitat. Assolir els seus objectius socials artístics no és obstacle per saber ser mare, malgrat la mort de la filla nascuda no feia massa dies. Estimar la filla, retrobar-se, refer la serva vida en un món immers en una degradació social i política per culpa d’una guerra la tornen als seu orígens on recupera el seu jo personal i un espai en el món que li fa justícia. Òbviament que no penso igual en les idees de base social i religiosa, però aplaudeixo la dignitat de les persones, dones i homes que en els seus objectius hi col·loquen l’amor i la dignitat. La protagonista és una lluitadora a tots nivells d’aquests objectius. Una novel·la que revela una escriptora, que fa pensar que la protagonista de la novel·la és el seu retrat, defensora dels drets de les dones amb personalitat, intel·ligència i coneixement desenvolupant la filosofia del lloc on es desenvolupa la seva narració. És un plaer la seva lectura i ha estat un alliçonament per entendre millor les necessitats de la humanitat.