Manel Fortis, novel·lista de la Garrotxa ha dedicat la
seva quarta novel·la a la temàtica negra en la que el sexe i la mort hi juguen
un paroxisme accelerat. La llibertat sexual amb perfils de llibertinatge obre
horitzons socials d’una convivència difícil fins a l’extrem d’anul·lar-la. És
pedagògic parlar-ne o és millor oblidar? Les pors acostumen a ser incòmodes companyes
de viatge. Estem en la mateixa qüestió del
nu portat a l’extrem en l’art. Però no podem oblidar que el sexe i la
mort són realitats naturals i factors de convivència. Parlar del sexe és parlar
d’una relació natural humana que en la societat té les seves funcions concretes
i determinades amb conseqüències socialment valorades com a bones o dolentes.
Com en tota acció humana i, la pràctica sexual és una relació humana, la seva
cara positiva depèn directament dels objectius i motius dels actors de la
relació. En l’argument de la novel·la, base de la tertúlia, pot portar fins a l’homicidi.
La mort com a venjança social. I aquesta és una realitat davant la qual no
podem tancar els ulls, perquè hi és. Sexe i mort són per naturalesa dos factors
de convivència i el sexe té un objectiu de supervivència de l’espècie humana.
La mort acompanya la vida i la seva presència ajuda a donar-li qualitat.
Curiosament són dues cares efímeres de
la convivència i per ser efímeres no deixen de ser constructives envers la transcendència.
La sexualitat i la mort són capítols de la filosofia de la vida i de la
convivència perquè són factors constructius i que a la vida li donen el temps i
li ofereixen l’eternitat. Malauradament com totes les accions humanes, el sexe
i la mort són, massa sovint manipulats, a vegades barroerament i d’altres
criminalment. Des de la mirada humana natural és obvi que, l’un i l’altre,
mereixen un estudi per a un coneixement més profund i sobre tot pel respecte que
es mereix el ser humà. El sexe i la mort, són actius de convivència, i com a tals
els objectius de la seva realitat no poden ser distorsionats, ni tractats com instruments
de venjança, sovint amagats com un acte de justícia. Des de la profunda
filosofia humana el sexe i la mort són subjectes de l’art de la vida a tots
nivells. Des de la racionalitat i la llibertat a la irracionalitat i el
llibertinatge existeix l’espai de convivència que cal especificar perquè
veritablement la sexualitat i la mort actuïn al servei de la humanitat en la
pau de convivència i en la felicitat de la transcendència. Tant l’una com l’altre
hi tenen molt a dir i la tertúlia del Niu d’Art al Restaurant EL JARDI pot
ser-ne un exemple socialment constructiu. Dissortadament el temps que estem
vivint ens posen davant dels nostres ulls clares manipulacions antihumanes del
sexe i de la mort.
