L’HANDOL COSTA, de Pere Costa Pagès

No és un llibre d’història sinó un llibre que de fets i persones relacionats amb l’esport de l’handbol se’n pot bastir una filosofia de vida. Un llibre basat en relacions directes moltes d’elles i altres viscudes a través d’informacions rebudes d’altres persones, de la premsa i algunes de la sort. La quantitat de noms que figuren en l’obra de Pere Costa defineixen relacions de convivència que en certa manera són definidores de la humanitat. Pere Costa, com es dedueix del seu llibre, des del moment que va tenir informació de l’handbol esdevingué un factor molt important en la seva vida, com a jugador, entrenador i directiu. La seva lectura ha estat un revulsiu que ha millorat el meu coneixement d’aquest esport perquè la meva relació fou més una relació de pedagogia que d’història. I en aquest sentit m’ha obert els ulls a l’espai geogràfic més ampli perquè el coneixement que en tenia de l’handbol a Girona no m’explicava la seva realitat. Un altre factor que m’ha interessat molt és la dedicació a la modernització i avenços de l’handbol com una activitat humana de progrés. Millorar és objectiu de base. Òbviament, i el Pere Costa ho viu, no sempre el progrés satisfà a tothom, com per exemple jugar sense porter en cas de quedar-se l’atac amb un jugador menys per sanció de dos minuts. Personalment no l’acabo d’entendre. L’Handbol Costa és un llibre en el que la persona (jugador, entrenador, tècnic, directiu, aficionat) hi té un protagonisme que va més enllà de l’activitat esportiva perquè és un servei a la persona a tots nivells físic, psíquic, cultural i sobre tot humà. És un llibre que no és història en el sentit estricte, no és tècnic, no és filosòfic, no és pedagògic però beu de totes aquestes fonts. Una mirada a l’handbol diferent però, una vegada observada, necessària. Recomanable a tots els aficionats a l’handbol i a l’esport en general.

M’EXPLICO (De la investidura a l’exili).

 En ACTE DE SOBIRANIA, comiat de Lluis M. Xirinacs hi va escriure: ”Una nació mai no serà lliure/ si els seus fills no volen arriscar / llur vida en el seu alliberament i defensa.” Carles Puigdemont ha arriscat i arrisca. Només cal llegir, per saber com, el llibre, títol d’aquest comentari. I llegint-lo m’he convençut de la il·legalitat del procés per no haver complert abans els articles 9 i 14 de la Constitució espanyola. L’article 9 amb els verbs PROMOURE, REMOURE i FACILITAR explica el procés que s’havia de seguir abans de fer cap denúncia i començar un judici. I l’article 14 afirma que no hi pot haver “cap discriminació per raó d’opinió, opinió que s’ha falsejat. Carles Puigdemont amb la col·laboració de Xevi Virgo, periodista, explica el calvari que li va tocar viure els anys 2016 i 2017, calvari que l’aconsellà exiliar-se. El comportament de l’estat i de la justícia espanyoles obviaren el diàleg decidint-se per la persecució, creant l’estat d’alarma que volien a Catalunya. És un llibre que haurien de llegir els membres del jurat del procés i molt més, quan testimonis com el President del Govern Sr. Rajoy les seves respostes eren un no sé, quan és el primer que ha d’assabentar-se abans de donar les ordres d’envair policialment Catalunya, culpable dels desordres que necessitava per donar fe de la seva democràcia. Rajoy no ha estat mai amic de Catalunya com ho palesà ja essent ministre demanant-ne signatures contra la política i productes catalans. I aquesta norma de credibilitat el Tribunal la va donar per bona. Llegint el llibre i recordant fets me n’adono de la vulnerabilitat del judici quan les forces d’ordre enviades amb força temps d’antelació, foren incapaces de trobar les urnes i incapaces de saber la taula on es va depositar el  vot. Dissortadament el president no va patir problemes només per part de l’estat sinó també per culpa de catalans i partits aliens al sentit democràtic que s`ha de defensar en un judici. El Tribunal no va tenir en compte els drets constitucionals dels ciutadans menystenint les lesions patides, algunes greus com a resultat de l’incompliment per part de les forces de l’ordre de l’article 15 que diu: ”Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, SENSE QUE, EN CAP CAS, ningú no pugui ser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants”. La pèrdua d’un ull no fou tinguda en compte, més aviat, valorada positivament; els avis i àvies llençades a terra, no tenen importància i entren a formar part de la normalitat justiciera. I podem allargar els greuges que amb tota seguretat seran amb el temps la vergonya internacional de l’estat i l’assoliment de la independència. Llegint el llibre de Carles Puigdemont hom s’adona de la pobresa democràtica de l’estat espanyol. I molt més quan tot els esforços de la justícia espanyola reclamant els sigui lliurat, han estat un fracàs. Soc dels convençuts que Catalunya serà independent perquè la democràcia imposarà la seva llei. Li agradi o no a la política espanyola, la política de l’independentisme català no li negarà mai la mà estesa d’exercir els seus democràtics. El NO puedo i NO quiero del Sr. Rajoy serà la vergonya política d’un estat que volia ser respectat sense respectar ell als altres, com ho palesen declaracions de polítics espanyols. De la investidura a l’exili i de l’exili a la independència de Catalunya i personalment m’agradaria que continués sent-ne el president, Carles Puigdemont.

 

 

             RELACIÓ DELS MEUS LLIBRES

 

1.      QUATRE DAUS DE LA VIDA

2.      BM GRANOLLERS, CAMÍ D’UNA FILOSOFIA

3.      BM GRANOLLERS, ESPORT I CIVISME

4.      L’ESPORT EN LA GLOBALITAT HUMANA

5.      ELS ÀNGELS JUGUEN A FUTBOL

6.      EL MÓN NECESSITA UNA POLÍTICA HUMANA

7.      DEMOCRÀCIA, UN PROCÈS DE LLIBERTAT

8.      CÓCTEL DE L’AVI

9.      BUFA EL VENT

10.  ESTONES AMB EL MEU SILENCI

11.  EL MAR FA L’ULLET A LA FINESTRA

12.  CATALUNYA, MARE T’ESTIMO

13.  SÓN ELLES

14.  GLOBS ERÓTICS DE SOSPIRS BÍBLICS

15.  CAMINS D’INFANTESA D’UN NEN DE PAGÈS

16.  LA GRAN CORAL DE L’AIGUA

17.  UN JOC DE VIDA

18.  LLUM ÀRBITRE D’UN JOC DE VIDA.

LA SÍNDROME DE LA SET

Molts pobles tenen en la seva història que expliquen el perquè del seu nom. Lliçà n’és un  exemple. La novel·la de Maite Mompart / Roser Pi  gira a l’entorn de la llegenda de les llises. La Berta i el Roc, protagonistes de la llegenda, treballen una narració que si la comences a llegir et veus obligat a arribar al final. La història dels pobles sempre està dotada de raons que porten els seus habitants a defensar-la. LA SÍNDROME DE LA SET i les obres de millora de la població expliquen com els pobles milloren. La relació natura i humanitat tenen una relació fraternal tan forta que expliquen el progrés. Salvar la base de la formació de convivències populars és tan important que seria impossible entendre el procés històric de la humanitat. L’entesa entre natura i ésser humà és la base necessària per no errar la fraternitat. Lliçà d’Avall i Lliçà d’Amunt són un argument amb el seu nom de respecte amb la natura i de com els humans tenen el deure de viure. Conèixer la història és molt alliçonador però si a la història hi afegim la llegenda descobrim la capacitat creativa que ens fa viure la corresponent poesia. L’aigua, la fauna i la flora demanen l’amistat dels humans per respectar el seu medi i cas de no fer-ho se sentiran defraudats. I solucionar aquest sentiment les lises de la síndrome de la set ens demostren com actua la naturalesa.

ESCUCHA TU NIÑO INTERIOR, de Núria Candelas Ruiz

 

La seva lectura és aconsellable perquè des del coneixement del nen o nena que vam ser podem descobrir el perquè de la nostra personalitat en l’edat madura i en la bellesa. Descobrir el perquè soc avi és un valor que m’ha demostrat el perquè de la meva vida amb els errors i canvis viscuts. Núria Candelas amb els seus raonaments ens porta a demostrar la necessitat que el nen que vam ser encara ens acompanya i som i defineix el nostre procés en la vida. És un llibre apassionant i apassionat amb una filosofia de pedagogia de la vida sense perdre el sentit que viure és també art. No conèixer aquesta filosofia pot ser i és la raó de portar una vida sense interès per la veritat dominada per l’egoisme de com més diners millor. Conèixer el nen que vam ser i portem dins ens palesa el curs de la nostra vida amb encerts i desencerts. I una de les realitats molt importants és que ens convenç  de la necessitat de ser pedagogs conscients dedicant la nostra vida a ser una mà estesa a l’altre per ajudar en els seus problemes i ser pedagog en el ser futur. En una pàgina del llibre hi llegim el perquè de la llibertat citant unes paraules de Jesucrist, “coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures.” És molt pedagògic el coneixement de la llibertat perquè la farem nostra si de veritat coneixement el nostre nen interior. El final del llibre amb les set raons ens resumeix com assolirem la nostra personalitat si de veritat som conscients del que comporta “ser nen interior”. En l’edat de la maduresa i la vellesa la nostra imatge no és de nen, però ens acompanya i ajuda si en el nostre conscient hi continua viu, significa que no equivoquem el camí i donem sentit a tots els moments de la nostra vida. Un llibre que aconsello, pedagògicament és molt alliçonador, i humanament molt creatiu.

ÀNIMA DE SAL, de Jordi Sedó

Quan començo la lectura d’un llibre procuro abans haver reflexionat el missatge del títol. I la primera pregunta que em vaig fer: quin missatge ens dona Jordi Sedó amb aquest títol, ell que és un excel·lent pensador i un gran pedagog? La sal és vida de la natura i companya de viatge de l’ésser humà.  El protagonista de la novel·la, més aviat una pedagogia del temps històric, adapta cada moment de la vida a les normes de la seva sal. Un personatge que vol ser ell en el seu temps però són les circumstàncies el seu historiador. El seu país en guerra i la família amb problemes , el convenç d’anar a fer la seva vida el més lluny possible. Deixa França i vola a l’Amèrica del Sud. La seva veritat esdevingué una pedagogia, gràcies a l’exèrcit, per tenir cura d’un far. Fuig de la guerra i cau en mans de l’exèrcit. La sal de la vida. Al nou mon, les relacions humanes del protagonista que el fan feliç parlen d’amors i amistats amb la particularitat que una de les seves relacions més afectuoses les comparteix amb un gos. La naturalesa sempre present perquè la sal de l’ànima la genera la natura. Amic d’un gos, responsable de controlar la maquinària que avisa dels perills als vaixells, amistats femenines i masculines amb el goig de l’amor, com també enfrontaments amb algun oficial que amenaça acabar amb una vida. Una novel·la, no ficció sinó tot el contrari filosofia de la humanitat. Els principis filosòfics de la vida es dedueixen de les relacions humanes i naturals del protagonista perquè en totes elles si pot llegir la lliçó. Corroboren aquesta idea el quatre documents afegits al final del llibre. Amic lector o lectora, tu pots ser  protagonista seguint les passions i emocions que emanen de la sal de la teva ànima. “Jo soc jo i les meves circumstàncies” pregona el costumari català. I és ben cert. I com el protagonista, cada ésser humà esdevé imatge de la humanitat. I la novel·la de l’amic Jordi és una fotografia d’aquesta imatge, que tots portem amb més o menys veritat en la nostra vida.

EL RECONEIXEMENT DE LES PERSONES LGTBIQ+ EN L’ESGLÉSIA

La sexualitat és una realitat inqüestionable en la definició de tota persona a la vegada que marca diferències. Cada persona presenta característiques sexuals que aporten objectius reals que modelen la pròpia personalitat. El grup LGTBIQ+ aporta suposades anomalies sexuals en el concepte persona, anomalies que esdevenen realitats en la valoració de les persones afectades per un sexe diferent del seu, tenint present que li son naturals de naixement. I aquest fet natural les hi dona legitimitat humana també en la vessant religiosa. Com a persones lliures que son la seva vida es mou entre el be i el mal i poden tenir el seu espai en la religió, concretament tenen el seu grup en l’Església Catòlica.  I els esforços del Papa Francesc “han fet que les persones LGTBIQ+ sentin que l’Església pot ser una llar per a elles”. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) la va eliminar de la llista de malalties mentals el 17 de maig de 1990. La Bíblia ens convida en la seva lectura a reflexionar profundament el tema per la incidència que hi té sobre el codi de santedat. En diferents llibres bíblics a la centralitat del sexe en les relacions humanes se li dona  importància a partir de la seva humanitat i de la seva funció en la vida en diferents moviments bíblics com David i Jonatan, per exemple. El quadern de C.i J. 229 ens diu: “La totalitat de la sexualitat, del sexe o de les relacions familiars necessiten ser contextualitzades i confrontades dins d’un procés de promoció humana integral. Ara la realitat de les dones o de les persones LGTBIQ+ són la llum que il·lumina.

EL LECTOR ESCRIU

Conèixer el pensament dels ciutadans em porta sovint a llegir les Cartes al Director o l’espai d’El Punt Avui, El lector Escriu. I ho llegeixo perquè és un espai de llibertat hi estigui o no d’acord amb les idees que s’hi defensen. I el dia 7 de gener de 2023 em van fer reflexionar dos escrits de lectors publicats en EL PUNT AVUI. Un escrit tenia per títol NOU (VELL) DELICTE i l’altre VOLEM BISBES CATALANS. La llibertat de pensament és molt més que un dret democràtic, és consubstancial a l’ésser humà. Sense aquest respecte la convivència és impossible. I en la credibilitat d’una convivència en pau, la responsabilitat és de la política, la religió i la cultura. La justícia i les forces d’ordre públic, funcionaris de la política, són serveis a la convivència dels pobles. Els autors dels dos escrits raonen el seu pensament de llibertat que els pobles tenen el dret a gaudir. L’autor de l’escrit polític expressa molt clarament que el delicte de sedició no hauria d’existir i acaba el raonament amb aquestes paraules: “L´única derogació vàlida pels que volem una Catalunya lliure i independent, una nació plenament sobirana, és la de totes les lleis espanyoles que ens sotmeten i penalitzen la nostra legítima dissidència, hi posin el nom que vulguin”. L’escrit VOLEM BISBES CATALANS, de sentit religiós es fonamenta en el dret natural i en la teologia de l’Església Catòlica. La religió, sigui el catolicisme, el cristianisme, el judaisme, el mahometisme i totes les modalitats existents, el primer dret natural que defensen és la llibertat amb tot el que representa. A Catalunya, on hi cohabiten altres religions que no son cristianes, els cristians catòlics tenen el dret de que els seus màxims representants catòlics siguin bisbes catalans. L’autor de l’escrit afirma que “cal tornar a insistir en el que necessitem a Catalunya, a diferència d’altres, és a dir bisbes compromesos amb l’ús social de la llengua catalana a l’Església, en el respecte a la cultura popular i tradicional del país”. Llegir articles com els esmentats, de Josep Just Sabater i Rodríguez (Canadà) i de Raimon Gusi i Amigó (Vilafranca del Penedès) alenen l’esperança i animen a no defallir en la lluita per una convivència mundial dels pobles, en la que Catalunya hi aporta el seu saber i el seu treball. La més cordial felicitació autors dels escrits.

ON ENS PORTA EL FUTBOL?

El futbol, com esport, objectivament és una activitat humana pedagoga de relacions de bona convivència. Com tots els aspectes de la història de la humanitat palesa diferències en la línia de una bona fraternitat. Dissortadament els fets ho desmenteixen. L’exemple, dues organitzacions i un contracte multimilionari, que acusen als respectius organitzadors de manca de respecte als drets humans. Qatar, Aràbia Saudí i el Barça. Òbviament que no és l’esport el culpable sinó la responsabilitat dels seus dirigents. On ens volen portar? No a una convivència en pau, perquè s’han vulnerat i es vulneren drets humans amb resultat de massa morts. Podien jugar tranquil·lament els esportistes en estadis en quina construcció van morir més de sis mil persones en circumstàncies de pobresa extrema? Eren conscients els clubs espanyols que van jugar lluny de casa seva en un país que té molt a desitjar humanament? Pregunteu-ho a les dones. És coherent  contractar a una empresa turca la remodelació del Camp Nou? El president de Turquia en unes declaracions es va definir amb aquestes paraules: ”la democràcia és un tramvia, hi puges per arribar allà on vols i desprès en pots baixar.” El futbol mundial l’any 2023 en mans del poder del diner manipulador de la democràcia. Amb el vist i plau de directius que es creuen demòcrates. El President del Club de Futbol Barcelona va fundar un partit polític independentista que ha fracassat, i que als seus inicis en vaig ser militant, militància que vaig abandonar. Perquè es concedeix la remodelació del camp nou a una empresa que el seu propietari és amic d’Erdogan? On està l’esperit independentista del Barça? Com també podem preguntar si la democràcia dels responsables de la Federació Espanyola obeeixen a la filosofia del President de Turquia, tan en la participació a Qatar de la Selecció Espanyola, com la dels quatre finalistes en els camps d’Aràbia. Darrera de tot només hi ha la influència del diner. Núria Cadenas, periodista i aficionada a l’esport, també del futbol, ha escrit l’article “No em parleu de futbol, si us plau”, article quina lectura recomano. Publicat en el butlletí ELS TEMPS, el 17 de gener de 2023. La democràcia espanyola hauria de fer-se amb la seva filosofia. El futbol ens porta a una convivència esclava del gran capital amb tots els seus efectes gens democràtics.