El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dissabte, 25 de desembre del 2021

DESARMAR ELS INFERNS, de Joan Morera Perich

 

Llibret 207 de la col·lecció de Cristianisme i Justícia amb el subtítol de PRCTICAR LA NOVIOLÈNCIA DE JESÚS AVUI. Un estudi molt dens de com en les ensenyances de la bíblia, tant en el nou com en l’antic testament, la no violència era una pràctica social al servei de la humanitat per frenar els egoismes del poder. L’autor distingeix tres comportaments davant l’exercici de la violència. 1.- lluitar amb la força, és a dir, amb la llei del talió, que en el fons justifica la violència per solucionar problemes. I on rau la justícia. 2.- el famós no hi ha res a fer, i fugir per desentendre-se’n. 3.-la no violència activa que allò que pretén és recuperar l’injust. El n.3 desenvolupa la doctrina evangèlica i bíblica amb una mirada especial al profeta Isaïes. Ens recorda tres textos dels evangèlics molt explícits i entenedors. “Aquell de vosaltres que no tingui pecat que tiri la primera pedra”. Als que acusaven la dona adúltera. I un a un es retiren, reconeixen que ells no són innocents. Fi assolit: reconèixer la culpabilitat del acusador. Al soldat que el va pegar, quan se l’acusava davant del gran sacerdot: ”Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, perquè em pegues?” Una expressió que manifesta saber raonar els fets de cadascú. El jo no violent fa pensar al violent. I darrerament, ja clavat en creu, perdona als seus botxins: ”Pare, perdona’ls, no saben el que fan”. En una paraula les accions, del signe que siguin, totes han de tenir una raó que responsabilitza i les persones que raonen saben entendre la bondat o no dels seus actes. En síntesi és una defensa de l’exercici correcte de la llibertat que respecte el dret a equivocar-se i una vegada descobert l’error la intel·ligència li fa demanar perdó. La no violència sempre vol recuperar la persona. Rebutja qualsevol maldat. Davant la maldat de l’opressor el no violent està preparat pel sacrifici de la seva vida. Tal vegada la gran dificultat del no violent està en la llei que busca en la violència la raó de la pau. L’objectiu del no violent és desarmar al violent.

dimarts, 21 de desembre del 2021

EL SHOCK PANDÈMIC

 

Ivan Krastev membre de l’Institut de Ciències Humanes de Viena aporta aquesta afirmació en el n.221 de Cristianisme i Justícia: “Persones d’arreu del món hem tingut la mateixa conversa i compartit les mateixes pors, hem experimentat el que de veritat significa viure en el mateix món”. Causant d’aquesta sensació la Covid-19. Una epidèmia conseqüència d’una mala política havent patit l’any 2008 la crisi econòmica del Lehman Brothers, el 1918 la grip espanyola i el 2014 l’ebola. Una pandèmia que denuncia, acusa i afecta als sis punts següents: 1.- Transnacionalitat. 2.-Transició geopolítica. 3.-Poder distribuït: governança fragmentada. 4.-Incertesa social i desafecció política.5.-Crisi climàtica i crisi de civilització i 6.- Atomització social, crisi de valors. En conjunt, causa de les crisis democràtica, social i econòmica. Provocat per la cultura de l’excés i del consumisme desenfrenat. Tot plegat ens exigeix un nou contracte social. Slavoj Zizek afirma que ens encaminem cap a un comunisme internacionalista adaptat al segle XXI o a la barbàrie. Una acusació molt greu. I es plantegen tres possibles escenaris: 1.- replegament i retrocés democràtic. 2.- escenari lampedusià i 3.- resposta emancipadora i construir alternatives revolucionàries políticament, socialment i culturalment vers una nova organització econòmica. Estem en un gran moment perquè el món canviï. Com s’afirma en la CONCLUSIÓ, “NO VOLEM TORNAR A LA NORMALITAT PERQUÈ LA NORMALITAT ÉS EL PROBLEMA”. El filòsof senegalès Felwiine Sarr va afirmar: “Soc dels que pensa que les coses han de canviar. Si continuarem com abans o no, non ho sé. Però puc dir què desitjo i en quin sentit treballaré. Jo posaré la meva petita energia en els meus espais perquè el mon canviï. La gent que vol que el mon canviï no ha de parar-se només a voler-ho, ha de reflexionar sobre quines accions cal prendre perquè això passi. Tenim tots els elements per fer una acció, i la gran lliçó a extreure és que aquest és un gran moment per actuar perquè el món canvií.”