El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 21 de desembre de 2021

EL SHOCK PANDÈMIC

 

Ivan Krastev membre de l’Institut de Ciències Humanes de Viena aporta aquesta afirmació en el n.221 de Cristianisme i Justícia: “Persones d’arreu del món hem tingut la mateixa conversa i compartit les mateixes pors, hem experimentat el que de veritat significa viure en el mateix món”. Causant d’aquesta sensació la Covid-19. Una epidèmia conseqüència d’una mala política havent patit l’any 2008 la crisi econòmica del Lehman Brothers, el 1918 la grip espanyola i el 2014 l’ebola. Una pandèmia que denuncia, acusa i afecta als sis punts següents: 1.- Transnacionalitat. 2.-Transició geopolítica. 3.-Poder distribuït: governança fragmentada. 4.-Incertesa social i desafecció política.5.-Crisi climàtica i crisi de civilització i 6.- Atomització social, crisi de valors. En conjunt, causa de les crisis democràtica, social i econòmica. Provocat per la cultura de l’excés i del consumisme desenfrenat. Tot plegat ens exigeix un nou contracte social. Slavoj Zizek afirma que ens encaminem cap a un comunisme internacionalista adaptat al segle XXI o a la barbàrie. Una acusació molt greu. I es plantegen tres possibles escenaris: 1.- replegament i retrocés democràtic. 2.- escenari lampedusià i 3.- resposta emancipadora i construir alternatives revolucionàries políticament, socialment i culturalment vers una nova organització econòmica. Estem en un gran moment perquè el món canviï. Com s’afirma en la CONCLUSIÓ, “NO VOLEM TORNAR A LA NORMALITAT PERQUÈ LA NORMALITAT ÉS EL PROBLEMA”. El filòsof senegalès Felwiine Sarr va afirmar: “Soc dels que pensa que les coses han de canviar. Si continuarem com abans o no, non ho sé. Però puc dir què desitjo i en quin sentit treballaré. Jo posaré la meva petita energia en els meus espais perquè el mon canviï. La gent que vol que el mon canviï no ha de parar-se només a voler-ho, ha de reflexionar sobre quines accions cal prendre perquè això passi. Tenim tots els elements per fer una acció, i la gran lliçó a extreure és que aquest és un gran moment per actuar perquè el món canvií.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada