El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dilluns, 6 de desembre de 2021

XVI TORNEIG VILA DE PARETS

 

La meva curiositat em va portar a visionar les finals femenina i masculina de categoria infantil. Fou per a mi una sorpresa per que per circumstàncies extra esportives no me n’havia assabentat, però l’aigua sempre desemboca al mar. Les dues finals foren força alliçonadores, la femenina amb una final catalana en la que un equip d’una comarca, crec que el Maresme, s’imposà clarament al Barça i la masculina amb els dos grans equips espanyols el Barça i el Madrid, la victòria fou pel Madrid com podia haver estat pel Barça. I a nivell alliçonador ho és també l’organitzador, un club d’una població comarcal molt important per la seva indústria i que també és internacional pel patinatge artístic. I l’altre punt important rau en el fet de ser televisat per esport 3. La gran assistència de públic evidencià la importància de l’esport infantil a casa nostra i la pedrera extraordinària que és, mereixedora de més atenció per part dels grans clubs. De les noies, si no vaig mal informat de dotze anys igual que els nois, em va agradar el joc de les guanyadores, molt superiores a les del Barça i que fan pensar en una molt interessant pedrera. La final dels nois, va tenir de tot, també de la necessitat de formació per les errades pròpies de l’edat però evidenciant un futur molt prometedor en el món del bàsquet. I una nota molt significativa el gran valor de l’esport en la convivència popular. L’esport infantil en les diferents modalitats ajuda a fer més positiva la convivència, tant des de l’organització com des de la formació. Tant l’infantil del Barça com el del Madrid van demostrar que ben tractada la verdadera pedrera la tenen a casa i que s’ha de donar més valor als jugadors formats per poder prescindir dels comprats. L’esport pot i ha de ser un mitjà de vida però no un negoci esclau del diner. El XVI Torneig Vila de Parets ens ho ha demostrat, i el que és vàlid pel bàsquet ho és per a tots els esports.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada