El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dissabte, 28 de juliol del 2018

UNA VIDA MALAGUANYADA, de V.S. Naipaul


La lectura d’aquest llibre ha estat una verdadera lliçó de psicologia personal i col·lectiva. És una profunda reflexió de la veritat de la vida en les persones i en els pobles i com aquesta varietat evoluciona d’acord amb la geografía i la història. La geografía d’una nació i la seva història interfereixen en la identitat i creen una problemática difícil de païr amb la convivència de sexes, de pobres, de rics i de races. La personalitat, que no acaba de trobar-se en el seu país per raons pròpies, familiars i d’altres persones, genera desitjos d’anar a retrobar-se en altres indrets i en altres cultures. I en aquesta recerca hi juga un paper molt important la relació sexual desitjada físicament i buscada com una necesssitat. La urgència de ser, porta a un llarg viatge per diferents indrets, Àsia, Europa i Àfrica i les solucions buscades no solucionen el problema perquè el protagonista del llibre arriba al final del trajecte sense saber vritablement quin és el seu jo. L’autor ens dóna una gran lliçó en la que la història, la geografía, les races i l’instint personal configuren un relat que en el fracàs final s’hi pot llegir la veritat. Quan aquest jo no es trroba, l’evolució personal s’estanca i la seva vida peregrina de recerca només té un qualificatiu: el fracàs. L’autor en el transcurs de l’obra fa albirar misatges naturals, històrics i humans que avisen, si es saben llegir, de quina és la veritat de la vida humana. Quan s’actúa sense la particiipació de la intel·ligèrncia i de la raó i no entendre racionalment el perquè de les passions, el desequilibri humà és la consequència i tot alló que s’ha viscut s’esfuma i deixa desil·lusió, malgrat creure que ha aprofitat la realitat de la pròpia existència que arriba al final amb un qualificatiu: fracassat. Un llibre que s’ha de llegir atentament, sense presses, encara que quan l’obres és difícil tancar-lo.