LA PEGA NEGRA, de Maite Montpart

Maite Montpart, veïna de Lliçà d’Amunt, persona lliurada plenament a la cultura, se sent més realitzada escribint bàsicament contes infantils. La seva incursió a la novel·la té un regust agradable d’innocència lectora encara que el tema es bellugui entre entramatges un xic escabrossos i moralment una mica delicats superats per la valentia en el saber dir i per la recerca de la veritat. I és precisament un tema de recerca a l’entorn d’una eina religiosa, la famosa bacina amb la que es demanava caritat als assistents a la celebració de l’Eucaristia, el leimotiv de la novel·la. I com totes les coses de la vida quan s’hi barregen interesos discriminatoris el tema es mou entre una ética i una moralitat  que la persona que es troba al bell mig procura esbrinar. I Maite Montpart programa una història de ficció, basada en fets reals, en els que hi juga amb força la religió, la bruixeria, el fet social i la investigació. I tot l’engranatge es mou en un territori estimat com és Lliçà d’Amunt i els seus entorns. I és precisament aquest l’encant de la narració La pega negra que demostra com els arguments de grans històries els tenim a tocà de la mà i moltes vegades no ens n’adonem perquè el que és de fora és més bo que lo de casa. Els moviments de la protagonista, una estudiant de Lliçà d’Amunt, investigant l’escriptura d’una bacina de 300 anys d’història, li dóna al tema credibilitat de realitat en la forma perquè hi ha base en el fons. I perquè la història sigui més propera i més humana hi juguen un paper prou important unes relacions amoroses que acabaran  com a tals però des de l’amistat. Una  característica de l’argument rau en el treball col·laboratiu que crea situacions alienes a la història perquè ha estat capdal per arribar a descobrir la veritat i que paral·lelament a posar sobre la taula quina fou  la relació verdadera. Una novel·la que cal llegir, es llegeix molt bé i que demostra la qualitat literària de la gent de la comarca.

FORÇA INDEPENDENTISTA DE L’ESPORT

 El nombre d’esportistes independentistes no el conec, encara que penso és molt significatiu. Però la qualitat dels esportistes independentistes és francament d’elit. En facebooks i blogs he descobert les declaracions de dues esportistes independentistes que veritablement marquen el camí a seguir, basat en un bagatge humà i cultural integrador com a persona, com esportista i solidari. Una gimnasta i una kitesurfista. Ambdues esportistes de nivell internacional i amb una convicció independentista treballada en la farga de l’humanisme. Els seus noms MELODIE PULGARIN i NÚRIA GOMÀ. Melodie, gimnasta d’equip nacional, s’ha sentit infravalorada per Espanya i la sort va fer que anès a estudiar als Estats Units i a la vegada practicar el seu esport. El tracte rebut a Amèrica, comparat amb el que patia a Espanya, la portaren a defensar la independència i el dia 9N votarà SI SI. És curiós perquè ella no ho era d’independentista, el seu pare és sevillà i la mare cordovesa. Però l’esport de la gimnàstica no tenia el mateix sentit humà competint amb Catalunya, que amb la Selecció Espanyola, reconeixent que no s’hi trobà mai bé. L’estada als Estats Units ha fet la resta, però ella, en els quatre anys que hi visquè, aprofità totes les oportunitats per donar a Conèixer Catalunyà i el català al mateix temps que els hi explicava el perquè els catalans volem ser independents. I confessa que molta gent americana li donava la raó. Una extraordinària embaixadora. I de la gimnàstica al kitesurf amb una altra extraordinària embaixadora de Catalunya i partidària del SI SI tot i havent-se proclamat Campiona d’Espanya. Núria Gomà, en una competició a Austràlia se n’adonà de la possibilitat de fer pódium i ho volia fer embolcallada amb la senyera. No en tenia. Una petició per internet feu nel miracle. Un jove poc abans de començar la competició n’hi va portar una. I feu pódium. Confessa que li feia il·lusió i que ho sentía així i davant la convicció i l’estima per Catalunya les pors no hi tenen res a fer. La convicció és bàsica però si va acompanyada d’una bona qualitat com a persona i com a esportista els fruits són més madurs i savorosos. Dues esportistes, dos exemples que ens han d’esperonar a tots els catalans que ens en sentim fins el moll de l’os i com elles el dia 9N hem, de votar SI SI. Per l’esport cap a la independència. Alló més importan tés la person a i aixó no ho enten tothom.

LA INTERNACIONALITAT DE L’ESPORT CATALÀ

El títol no es refereix al coneixement de l’esport català dels grans esdeveniments, com Jocs Olímpics i Campionats Mundials de Futbol. El títol aquest és molt més important. Existeixen vint-i-una modelitats esportives que poden participar en totes les competicions corresponents, internacionals i mundials perquè tenen el reconeixement de les respectives federacions internacionals. I la relació continuarà perquè LA PLATAFORMA PRO SELECCIONS CATALANES  i la UFEC hi treballen amb intel·ligència i constància. Les federacions internacionals catalanes corresponen als següents esports: Raquetes de neu, Beach tennis, Dards, Futvòlei, Tamborí, Bike Trial, Touch, Futtennis, Curses de muntanya, Futbol Sala, Patinatge, Pitch and Putt, Worfbal, Raquetbol, Fisic-culturisme, Twirling, Bowling, Futbol Australià, Fistball, Rugby lliga i Ball esportiu. La meva intenció és presentar-les totes, com també els seus èxits i com treballen. La informació me la faciliten les wbs de Plataforma pro seleccions esportives catalanes, l’UFEC i a mesura que les conec, les pàgines dels respectius esports. Aquestes federacions, que no ho tenen fàcil en el camp internacional si es troben amb la corresponent federació espanyola, són una base sòlida i ferma del camí que fa Catalunya cap a la inedpendència. L’ UFEC será present, com la Plata forma pro seleccions catalanes, en un  espai visible en la formació de la V en proper 11 de setembre. L’esport català se sent independent.