El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
divendres, 23 de maig de 2014
dijous, 22 de maig de 2014
Albert Gutièrrez, autor convidat als tallers culturals
El taller cultural de Niu d’Art Poètic de Parets del Vallès
celebrat al Restaurant Jardí el dia 22 de maig de 2014 continuà amb la seva
norma dialogant sobre temes interessants per la integritat de les persones en
aquest món pretesament globalitzat. El tema central l’oferí el llibre d’Albert
Gutièrrez sobre la gimnàstica facial envers el rejoveniment. Un tema
interessant per la importància que té en la societat la imatge. Tenir cura de
la imatge és un deure perquè, a la vegada, ajuda a unes més efectives i
afectives relacions humanes. Treballar adequadament la musculatura facial és
una medecina i un embelliment, condicions necessàries per el tracte amb els
altres. El llibre d’Albert Gutièrrez esdevé molt útil perquè és molt
intel·ligible, senzill, amè i, a la vegada, convincent. Les explicacions i el
debat establert es complementaren amb un exercici pràctic de com cada persona
pot ella mateixa treballar la seva imatge facial. Una bona assistència,
principalment femenina, palesà amb les seves intervencions no només l’interès
sinò també la il·lusiò de gaudir els beneficis d’aquesta modalitat de la
gimnàstica. Niu d’Art Poètic de Parets del Vallès cada més celebra el seu
Taller Cultural en base a un llibre per crear consciència i mentalitat de la
necessitat de la cultura en la configuració social.
dimecres, 21 de maig de 2014
Deesa de la independència
Les aigües de Tossa, en un espai de celebracions
subaquàtiques socials, culturals i esportives, acaronen i juguen amb la “desea
de la indpendència”, creada per l’escultor de Cardedeu, Jaume Rodri. Una
escultura de granit, metafòricament modelada pels moviments del mar de la
cultura, inspirada en les formes d’ànfores, guardianes geloses de les riqueses
del cor, i concebuda com un homenatge a Catalunya Independent. Les formes
arrodonides desvetllen sentiments i emocions, que jeient l’ànfora amb el cap
recolçat sobre coralls, recorden somnis de naixements mitològics com els d’una
altra Afrodita preparada per nèixer de les aigües del mar. La desea de la
independència, amb les quatre barres catalanes esculpides en el seu cos, dormint
sobre els coralls i algues marines, somia ser abanderada d’una nova societat
que quan la veu dels catalans entonin el seu himne, eixirà de les profunditats
del mar, com una altra Venus o Afrodita, que s’auto-batejarà Catalunya, onejant
la senyera sobre les aigües i volant entre els núvols demanant l’aigua
saonadora del vermell del treball i el groc dels dons naturals. Respiració de
l’art creatiu mitològic ens regala el seu alè a ple segle XXI. La universalitat
de la inspiració bufa en els moments menys esperats. Feu sentir el seu escalf a
les capacitats creadores de la persona que escolta la terra per descobrir-hi
artísticament missatges del temps. Inspirà l’escultor de cardedeu. La “desea de
la indpendència” és la traducció esculturalment poética d’una voluntat històrica
en el temps de la tecnología. El món de l’art modela els temps i les escultures
de Jaume Rodri són fruit seus. Deesa de la independència, clam artístic del
segle XXI vehiculat per les ones marines. Sense independència l’art no existiría.
dilluns, 19 de maig de 2014
AMB L’ESPORT CAMINANT CAP A LA INDEPENDÈNCIA
Aquesta setmana del 19 al 25 de maig, la Selecció Catalana de
Futbol Sala juga, a la República Txeca, l’Europeu de Futbol Sala. No és la
primera vegada que aquesta Selecció competeix internacionalment. En la fase de
grups li ha tocat barallar-se amb el representant d’Euskadi i amb la Selecció de Rússia. Quin será el paper de
la nostra selecció? Sense cap mena de dubte, que digne, esportiu i un cant a la
llibertat. De moment es compleix una de les condicions bàsiques: ser-hi. I
aquest fet es mereix el trofeu a la feina ben feta dels directius de l’esport
català. És un pas, si voleu petit, però segur, perquè a la seva manera el
Futbol Sala ja viu la independència i el contacte amb altres seleccions el farà
més fort, més tècnic, més creatiu i
perquè no? més humà i universal. La Federació Catalana de Futbol Sala forma
part del conjunt de més de vint que han estat acceptades per les corresponents
federacions internacionals i per aquest motiu poden participar en Campionats
Mundials, Competicions Internacionals i si s’escau també organitzar-les. La presència
de l’esport de casa nostra en grans competicions comença amb un campió olímpic
del segle I i en l’actualitat amb totes les federacions integrades a les
corresponents internacionals. Defensar esportivament el teu poble és un acte de
llibertat i independència i encara que només sigui per aixó l’equip de la
Selecció Catalana de Futbol Sala mereix el nostre aplaudiment més afectuós i el
recolzament més incondicional.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)