Tertúlia amb l'Albert en imatges

Albert Gutièrrez, autor convidat als tallers culturals

El taller cultural de Niu d’Art Poètic de Parets del Vallès celebrat al Restaurant Jardí el dia 22 de maig de 2014 continuà amb la seva norma dialogant sobre temes interessants per la integritat de les persones en aquest món pretesament globalitzat. El tema central l’oferí el llibre d’Albert Gutièrrez sobre la gimnàstica facial envers el rejoveniment. Un tema interessant per la importància que té en la societat la imatge. Tenir cura de la imatge és un deure perquè, a la vegada, ajuda a unes més efectives i afectives relacions humanes. Treballar adequadament la musculatura facial és una medecina i un embelliment, condicions necessàries per el tracte amb els altres. El llibre d’Albert Gutièrrez esdevé molt útil perquè és molt intel·ligible, senzill, amè i, a la vegada, convincent. Les explicacions i el debat establert es complementaren amb un exercici pràctic de com cada persona pot ella mateixa treballar la seva imatge facial. Una bona assistència, principalment femenina, palesà amb les seves intervencions no només l’interès sinò també la il·lusiò de gaudir els beneficis d’aquesta modalitat de la gimnàstica. Niu d’Art Poètic de Parets del Vallès cada més celebra el seu Taller Cultural en base a un llibre per crear consciència i mentalitat de la necessitat de la cultura en la configuració social.

Deesa de la independència

Les aigües de Tossa, en un espai de celebracions subaquàtiques socials, culturals i esportives, acaronen i juguen amb la “desea de la indpendència”, creada per l’escultor de Cardedeu, Jaume Rodri. Una escultura de granit, metafòricament modelada pels moviments del mar de la cultura, inspirada en les formes d’ànfores, guardianes geloses de les riqueses del cor, i concebuda com un homenatge a Catalunya Independent. Les formes arrodonides desvetllen sentiments i emocions, que jeient l’ànfora amb el cap recolçat sobre coralls, recorden somnis de naixements mitològics com els d’una altra Afrodita preparada per nèixer de les aigües del mar. La desea de la independència, amb les quatre barres catalanes esculpides en el seu cos, dormint sobre els coralls i algues marines, somia ser abanderada d’una nova societat que quan la veu dels catalans entonin el seu himne, eixirà de les profunditats del mar, com una altra Venus o Afrodita, que s’auto-batejarà Catalunya, onejant la senyera sobre les aigües i volant entre els núvols demanant l’aigua saonadora del vermell del treball i el groc dels dons naturals. Respiració de l’art creatiu mitològic ens regala el seu alè a ple segle XXI. La universalitat de la inspiració bufa en els moments menys esperats. Feu sentir el seu escalf a les capacitats creadores de la persona que escolta la terra per descobrir-hi artísticament missatges del temps. Inspirà l’escultor de cardedeu. La “desea de la indpendència” és la traducció esculturalment poética d’una voluntat històrica en el temps de la tecnología. El món de l’art modela els temps i les escultures de Jaume Rodri són fruit seus. Deesa de la independència, clam artístic del segle XXI vehiculat per les ones marines. Sense independència l’art  no existiría.

AMB L’ESPORT CAMINANT CAP A LA INDEPENDÈNCIA

Aquesta setmana del 19 al 25 de maig, la Selecció Catalana de Futbol Sala juga, a la República Txeca, l’Europeu de Futbol Sala. No és la primera vegada que aquesta Selecció competeix internacionalment. En la fase de grups li ha tocat barallar-se amb el representant d’Euskadi i amb  la Selecció de Rússia. Quin será el paper de la nostra selecció? Sense cap mena de dubte, que digne, esportiu i un cant a la llibertat. De moment es compleix una de les condicions bàsiques: ser-hi. I aquest fet es mereix el trofeu a la feina ben feta dels directius de l’esport català. És un pas, si voleu petit, però segur, perquè a la seva manera el Futbol Sala ja viu la independència i el contacte amb altres seleccions el farà més fort, més tècnic, més  creatiu i perquè no? més humà i universal. La Federació Catalana de Futbol Sala forma part del conjunt de més de vint que han estat acceptades per les corresponents federacions internacionals i per aquest motiu poden participar en Campionats Mundials, Competicions Internacionals i si s’escau també organitzar-les. La presència de l’esport de casa nostra en grans competicions comença amb un campió olímpic del segle I i en l’actualitat amb totes les federacions integrades a les corresponents internacionals. Defensar esportivament el teu poble és un acte de llibertat i independència i encara que només sigui per aixó l’equip de la Selecció Catalana de Futbol Sala mereix el nostre aplaudiment més afectuós i el recolzament més incondicional.