Perdre una partit no és sempre un fracàs, sovint és un graó
més en l’escala cap a l’assoliment del cim. El partit perdut a Dinamarca davant
el primer de grup de la lligueta classificatòria per els quarts de final de la
competició palesa la qualitat d’un BM Granollers que sap lluitar contra
l’adversitat i defensar el seu honor esportiu en el terreny de joc. Ha
demostrat que és un equip que encara gaudeix de possibilitats per al cobejada
classificació,demostrant que el seu retorn internacional significa recupetar el
seu lloc en l’elit. Un BM Granollers dedbilitat per baixes importants ha
demostrat la bondat de la seva pedrera i que la posada en pràctica de la seva
filosofia deportiva és el camí ideal i correcte. La primera part m’ha fet
somiar en la victòria que no ha estat possible pèr circumstànscies
psicològiques que també acostumen a ser decissives a l’hora de la veritat. Però
el regust de victòria que m’ha fet tastat la derrota em fa confiar en la victòria
el proper dissabte a Granollers. El meu més encoratjador recolzament i sincera
felicitació per la deportivitat dermostrada. Arribar al cim de la muntanya no
és fàcil, és exigent i demana esforç i sacrifici. Qualitats que l’equip del BM
Granollers practica generosament. Una derrota em regust de victòria, un motiu
més d’orgull.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
dissabte, 14 de març de 2015
GRANOLLERS, CIUTAT DEL BÀSQUET CATALÀ 2015
El patrimoni esportiu de Granollers dibuixa una trajectòria
curulla d’efemèrides que palesen l’alt nivell que gaudeix a la capital del
Vallès Oriental. Si ahir fou el futbol i l’handbol, avui és el bàsquet amb un
reconeixement merescut i guanyat. El bàsquet a Granollers té a l’abast de la mà
la celebració del seu centenari, essent, si no vaig errat, el segon club més
antic de la ciutat.
Una xerrada col·loqui, “Bàsquet, present j futur”, celebrada
a la Sala d’Actes del Museu de Granollers palesà la vàlua de l’esport de la
cistella a la capital vallesana i el valor que se li reconeix des de les
institucions si parem esment en els noms dels conferenciants: Joan Fa,
Prersident de la Federació Catalana, Francesc Roca, President de l’ACB, Nacho
Solozàbal, ex-jugador i comentarista esportiu i Jordi Vilacampa, President del
Club Joventut de Badalona.
Els problemes del bàsquet pateixen la crisi econòmica però
també d’una actuació política que més aviat perjudica que no pas ajuda, amb
unes normes que condemnen clarament a la desaparició de moltes entitats, que només pot salvar el
voluntarietat dels enamorats de l’esport. De les paraules dels conferenciants
vaig deduir-ne la urgència d’un reciclatge en el plantejament esportiu federat
i en el respecte a l’esport popular, que és la base del de competició. El
voluntariat en l’esport necessita una orientació en la que la protecció no
sigui un ofegament sinó un reconeixement que s’ha de manifestar en les formes d’ajuda
económica que no siguin un gravàmen sinó un guardó.
La trobada col·loqui significà per a mi un recolzament de les institucions
deportives a un club que porta molts anys treballant en el bàsquet formatiu i
també en el de competició, havent viscut la seva etapa d’or competint en la màxima
categoria del bàsquet nacional i amb resonàncies internacionals. També en el
bàsquet nacional el nom de Granollers hi
té el seu lloc d’honor perquè fou el Sr.Antoni Novoa, president del Granollers,
promotor de l’ACB i si no recordo malament amb
càrrec important. La seva figura fou recordada i la seva presència aplaudida.
El Club Bàsquet Granollers, un capítol molt important en la
Història de l’Esport de Granollers.
divendres, 13 de març de 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)