Porta la pintura al cor, enamorat de la natura busca en ella els motius per a un esplai artístic i a la vegada de satisfacció personal. Persona senzilla que fa de la seva pintura un reflex de la vida i dialogar amb ell significa un enriquiment personal de l'amor a la natura. Pintor present en els concursos de pintura ràpida perquè li donen ocasió de manifestar el seu art i, a la vegada, enriquir-se amb les pintures dels companys amics. Una interpretació de la natura donant importància a la llum i a la suavitat del color.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
divendres, 30 de gener de 2015
PETITES COSES, de Carles Cervelló
Un poemari és sempre un alé d’aire nou i net perquè la poesia
desvetlla la capacitat més creativa de la humanitat. I aquesta capacitat
creativa assoleig categoria de artística perquè modela la millor obre d’art,
que és la persona humana. Tots els poemaris són creatius si el lector s’hi troba
immerss en el seu missatge. I és precisament aquesta característica la clau del
poemari de Carles Cervelló. La humilitat del títol no amaga la grandesa. La seva
lectura em va portar a la memòria la dita del filosof romà “nihil humanum a me
alienum puto”, (res del que és humà m’és aliè). I precisament aquest humanisme
és consubstancial en tots els poemes. Podem considerar el llibre com un parèntesi de la vida que s’obre
amb un poema, el primer del llibre, que ens convida a situar-nos, però no en l’espai,
sinò en nosaltres mateixos perque nosaltres som espai i és clou amb el darrer
poema dedicat a la mare “a qui dec la felicitat que ara m’envolta” perquè l’objectiu
de l’existència és la felicitat. I entre aquest parèntesi una sèrie de poemes
que directament o directament condueixen l’existència humana per camins,
situacions, vivències, entrebancs, penes i alegries que no tenen altre missió
que la felicitat sia la plenitud de la vida. I tot amb un llenguatge planer,
entenedor, i amb una habilitat innata de saber despertar emocions si sentiments
indirectament sense mencionar-les però sentir-les. Un llibre que poetitza la filosofia
de la vida, basat en el valor de les coses petites imprescindibles per
sconseguit fites importants i rellevants. La simplicitat de la humanitat humil
base de la grandesa de la humanitat am b un horitzó d’infinit. Poemari
reconfortant, enriquidor i que obre les portes a gaudir de la poesia.
dijous, 29 de gener de 2015
PATINATGE ARTÍSTIC DE GRANOLLERS CONVIDAT A ANDORRA
El patinatge ha estat un dels esports de la meva vida, principalment en la modalitat d'hoquei sobre gel, però l'artístic tant en rodes com en gel m'han fet passat estones molt agradables i felices. És un goig comprobar per la prensa la projecció exterior de l'esport granollerí i el patinatge artístic ha escrit i està escribint pàgines brillants de l'esport de Granollers.
dimecres, 28 de gener de 2015
TERTÚLIA CULTURAL MES DE GENER 2015, DE NIU D’ART DE PARETS
“LES CRÒNIQUES D’UN DÉU COIX” de Joan-Lluis Lluis,
centralitat de la tertúlia
Les tertúlies culturals del Niu d’Art de Parets del Vallés
que se celebren al Restaurant EL JARDÍ
són de portes obertes i tothom hi pot dir la seva. La tertúlia se centre sempre
en la temàtica d’un llibre de recent publicació. No és necessari haver-lo
llegit. La tertúlia vol demostrar la necessitat de llegir-lo per la importància
del tema i la vàlua literària del seu autor. I és precisament l’exposició de
l’autor el que dóna tema al diàleg i fruit del col·loqui ha de ser-ne la
lectura corresponent. La tertúlia del dijous 22 de gener ded 2015 fou
alliçonadora per la temàtica del llibre i per l’enfocament que li va donar el
seu autor. Escriptor de la Catalunya Nord, format en escola francesa, el seu
tomb vers la literatura catalana fou consequència dels seus orígens i del que
significà i ha de tornar a significar el català al districte francés dels
Pirineus. Joan-Lluis, escriptor, és un excel·lent pensador amb una agilitat
extraordinària de fer pensar el lector temes fonamentals amb narracions
ambientades en temps diversos, d’avui o d’ahir. La centralitat del llibre se
l’emporta la persona coma a persona, independentment que el personatge central
sia un déu, a l’estil dels déus grecs. L’autor té l’habilitat de conduir el
lector per camins amb un objectiu concret, fins i tot fent referència a la
situació política actual, amb la sorpresa de que al final del llibre et trobes
amb els arguments imaginaris desmontats. Sent un argument de tema religiós,
conflicte entre el possible déu únic i els altres déus de diferents pobles, el
lector es troba que el missatge acaba amb la trobada de la veritat de la
persona, veritat que pot compaginar amb les veritats dels altres, sien les que
sien les tendències religioses de cadascú. Un llibre que té molt de la Bíblia i
de les religions monoteístes, escrit per una persona que es considera atea i
que coincideix amb l’evangeli que alló important de la persona rau en el fet de
ser justa i verídica, caminar pel món en justícia i veritat. Òbviament que el
col·loqui va discorre per diferents punts, temes i circumstàncies, inclosa la política,
quan l’escriptor francès en llengua catalana va afirmar que a Catalunya Nord,
per ser el que ha de ser dintre de França, necessita la independència de
Catalunya. Conclusió sorprenent en el marc d’un tema religiós tractat des de la
filosofia humana.
Les tertúlies culturals del Niu d’Art, es basen en un llibre
que es presenta amb la presència de l’autor, per entaular un debat enriquidor
culturalment i humana. El Niu d’Art hi convida a tots els amants de la cultura
i de la pau, perquè el camí de la pau és la cultura. El fet de celebrar-se en
un restaurant es déu a la voluntat de fer la trobada més flúida sense
encarcaraments i si algú ho desitja pot aprofitar per sopar, fer una cervesa o
només escoltar i dialogar. El darrer consell: llegiu el llibre LES CRÒNIQUES
D’UN DÉU COIX, us enriquiran culturalment i també, humanament.
dilluns, 26 de gener de 2015
GUANYARÀ ESPANYA EL CAMPIONAT DEL MÓN D’HANDBOL?
El campionat mundial d’handbol de Qatar em provoca
reflexions, que m’agradaria fossin totes positives, però dissortadament les
negatives també hi són i massa significatives. Un campionat del món en el que
el diner, que ha fet una demostració de magnificència i d’una suposada
generositat, ha palesat un respecte molt dubtós sobre la dignitat de la
persona, amb el vist i plau, tot s’ha de dir, de les autoritats esportives
mundials i complint la reglamentació. En un equip en concret, el diner ha
pervertit, és la meva opinió, els sentiments identitaris d’orígen. No és cap
secret que l’equip de Qatar per estar a l’alçada s’ha format compran
nacionalitzacions. Quan per televisió ho vaig veure vaig al·lucinar.
Concretament, al menys un jugador, s’ha nacionalitzat dues vegades. Una
espanyol i l’altra qatareny. La majoria d’aquest equip està format per jugadors
que ja havien estat internacionals en els seus respectius països. El reglament
ho permet i el diner ho provoca i tothom tan content. Certament l’esport
internacional té molt a desitjar
psicológicament i pedagógica. Dóna la impressió que alló més important és
sortir a la foto. És veritat que tothom basat en la Declaració dels drets
humans pot canviar de nacionalitat. Penso que com a acte voluntari, no com una
negociació económica, venent-se. És veritat que l’equip en questió s’ha
classificat per jugar els quarts de final. No m’estranyaria que els diners
fessin miracles. Potser la política també hi pendria part i crearia un
conflicte internacional. De més verdes en maduren, però esperem que no sigui.
Estic segur que si per una d’aquelles raons que no tenen explicació arribessin
a la final Qatar- Espanya, Espanya perderia el títol de campiona del món. Però
cap dels dos equips hi arribarà a la final. Dimecres s’esvairan alguns dubtes,
i podria ser que jo fos un mal profeta. He vist jugar Dinamarca i és un gran
equip, amb armes que molt bé poden decidir el partit. És possible, i penso que
será així, que Espanya no superarà els quarts de final. Com comentava no fa pas
massa dies un diari en cas de jugar Qatar- Espanya, els convidats espanyols per
quin cantó es decantarien. Per què les grades dels pavellons es pretenia
omplir-les, no s’ha aconseguit, amb aficionats estrangers de diferents equips.
Una altra carta d’un joc de mans no gaire net. Malgrat tot, m’agrada l’esport
per l’esport. Procuro posar esment només en el joc. Però es produeixen
circumstàncies que l’embruten. I és una llàstima. Per què l’esport no es neteja
amb grans proclames publicitàries, cròniques esportives i eloqüents
transmissions radiofòniques i televissives. Estic a favor de l’esportivitat, el
bon joc i net i aplaudirè el campió que aconsegueixi el títol. Serà Espanya?
Podria ser, però hi a dos o tres equips molt forts que penso decidirán. I que
guanyi el millor?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)