El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dissabte, 21 de febrer del 2015

ME GUSTA CATALUNYA, ME GUSTA ESPANYA



Títol del llibre del periodista Sergio Fidalgo, presentat a la llibreria Blanquerna, de la Generalitat de Catalunya, a Madrid. No l’he llegit. N’hi ha prou amb els insults contra Catalunya que el grup d’anticatalanistes que el presentaven van proferir. Quan un llibre, que ha de ser sempre, un instrument de pedagogia de convivència esdevé un instrument per convidar a l’odi, em provoca un sentiment de pena, desencís, no pel llibre sinó pels seus presentadors. Per altra banda, l’acte denuncia dos models de comportaments. A) obrir generosament les portes a tothom que té aportacions a fer. B)aprofitar l’oportunitat per insultar a qui et dóna la mà de benvinguda. Els fets demostren que a la llibreria Blanquerna no s’hi anà amb la voluntat d’un diàleg obert i respectuós sinò amb una programació de fer mal des de la informació. “Verba volant, facta manent”. Entenc perfectament el sentit de ràbia de la fotografia que reprodueixo en aquest comentari i molt més quan s’aprofita el que havia de ser un acte cultural per convertir-lo en un acte bèl·lic manipupador de l’odi. I molt més quan alguns personatges presents a la foto, prou coneguts a Catalunya, no tenen cap vergonya d’aparèixer com enemics quan no fan res per apropar idees i sentiments. Les idees poden ser contràries però els sentiments, no. És aquesta una exigència de la cultura de la pau mal entesa i pitjor practicada. No conec l’argumentació del llibre, però si és de la línea de l’acte de presentació a la llibreria Blanquerna, de Madrid, em causa llàstima. M’agradaria poder canviar d’opinió, però no en tinc cap desig de llegir-lo, encara que la curiositat, m’ho aconsella. La millor manera de contestar una tesi és connèixer-la. Com actuarà la política espanyola davant l’odi contra Catalunya vomitat? La respostal és coneguda, NO.

Lluis Estopiñan al Museu Abelló, de Mollet

"Intemporal" és el títol d'una série de pintures amb una interpretació poètica dels temps contemplada des d'el "no temps". Una visió entre mística i naturalesa que ajuda a reflexionar sobre la incidència d'alló que és impersonal, intemporal en una situació d'espai volàtil. Una mena de filosofia cromàtica des d'un concepte d'un més enllà fruit d'una exigència personal que sent una atracció inexplicable del diàleg amb el més enllà. És per a mi un honor podere presentar una mostra d'aquesta exposició en la meva pàgina web. Gràcies, Lluis, perquè amb la teva inspiració m'ajudes a pensar.

dimarts, 17 de febrer del 2015

DESIG DE XOCOLATA, de Care Santos



Premi RAMON LLULL 2014
Novel·la amb un gran treball d’investigació histórica i de coneimxent de la psicologia tan femenina, com masculina, en la que un element llaminer porta a descobrir les seves incidències en la història de comportaments polítics, socials i culturals. Ambientada en èpoques històriques no massa llunyanes l’autora demostra una sàvia serenitat i capacitat de comprensió a l’hora de convertir en ciència ficció alló que en la realitat es palpa. La novel·la té molt de política sobre tot en l’enfrontament entre anglesos i francesos per fer-se seu l’objecte més cobejat per la reialesa de les dues nacions. La xocolata, una delícia d’un bon esmorçar, convertida en element de conflicte i emmascaradora de passions. Òbviament que la varietat de relacions dibuixen un ventall prou ampli de les passions humanes, en els que la hombria vol i dol jugar el seu paper dominador però l’auto-control i la insinuació femenina té models i mitjans per conduir els seus interesos i desitjos. La xocolata, com a pretext, no juga sola la complicada competició de domini sinò que s’introdueixen diferents motivacions, la màquina de fer xocolata, quina invenció es mou dintre de la trama argumental, i la xocolatera de porcellana, obra d’art de la Fàbrica Francesa de la Vila de Sévres, que fou objecte de variades situacions i peripècies, essent un objecte molt principal en el desnevolupament de la novel·la i en la caracaterització dels personatges del seu entorn, tan masculins com femenins. Encara que els personatges centrals sien femenins i per cert molt ben caracateritzats i adients amb la seva corresponent situació social, és just esmentar que l’autora ha palesat un molt bon coneixement de la psicologia masculina i d’una manera especial a l’hora de descriure les seves reaccions, comnpromeses i delicades. Independentment de l’argument central de la novel·la no es pot passar per alt les interpretacions i alliçonaments de caràcter humà i de relacions home dona, sexuals, culturals, polítiques com també algunes volades de caire religiós, d’acord amb l’època dels esdeveniments novelats. Una obra que demana una certa concentració en la lectura, que no és difícil, ni complicada però el seguiment de l’argument ho aconsella. Una novel·la que s’aconsella llegir.

MUSICA, SALUT I FAMÍLIA