¿DE LA TRAGÈDIA AL MIRACLE?, per Oscar Mateos

El quadern 193 de Cristianisme i Justícia és una molt interessant reflexió respecte a l’evolució econòmica i política que s’esta produint en el continent africà. Sembla ser que des de l’economia s’ha produit un procès, gràcies al qual la riquesa també hi aflora. I alguna de le seves parts entra a formar part del grups de nacions multipolars. És a dir, ja no és nonmés Amèrica del Nord i Europa sinò que emergeixen un grups d’estats que s’hi apropen i els hi fan ombra coneguts pels BRIC i un altre per NEXT ELEVEN. Dóna la impressió que es passa d’un “afropessimisme” a un “afroptimisme”. Peró sí és veritat que un  grup de paísos africans han millorat molt en la seva economia, també ho és que la gran majoria de la població africana encara pateix les consequències de la misèria, resultat de situacions polítiques enfrontades i d’enriquiments descontrolats que afavoreixen el poder i perjudiquen la població Si Europa fou en el seu temps responsable de l’apropiació indeguda de la riquesa del subsol africà, darrerament la presència de Rússia i la Xina li han donat la volta i sembla ser que s’hi produeix un moviment conómic important. Però en la realitat són els dos països emergents els qui tallen el bacallà i s’emporten els beneficis. En aquest moviment l’Estat Sudsaharià ha esdevingut un dels emergents. En aquest context la Royal African Society afirma que “no es tracta de pensar en les bones accions que hauriem de fer a l’Àfrica, sinó de reflexionar sobre aquelles males accions que hauriem de deixar de fer”. Aquest centre d’estudi britànic resumeix en alguns exemples on s’hauria d’actuar per millorar: a) l’impacte del deute extern. Àfrica paga més del que rep com ajuda. b) comerç d’armes c) la corrupció i els fluxos financers il·lícits, d)la fuga de cervells. Són aquests els punts més importants en els que cal treballar perqué Àfrica de veritat millori i ho farà quan la seva política i economia sigui verdaderament la veu del poble.

FA 50 ANYS, VA HAVER-HI UN CONCILI

El jesuita Víctor Codina professor de teologia de la Universitat Catòlica de Bolívia, el desembre de 2012 publicà el quadern de Cristianisme i justicia n. 182, reflexionant en nom de la memòria histórica sobre el perquè, el com i les seves consequències. Un estudi sobre la incidència de l’Esglèsia Católica al món, de com la seva trajectòria camina al costat del procès històric polític i econòmic i les consequències que aquest veïnatge hi pot tenir tant positivament com negativa. En el devenir de l’esglèsia s’hi aprecia un extraordinaruu respecte a la lliberat humana i aquesta llibertat es causa de situacions complicades. L’autor ens presenta la realitat preconcialiar de l’Esglèsia amb una presència molt legalista per salvaguardar la moral dogmàtica que suposava postures un xic separadores dels fidels a l’hora de participar en els actes religiosos. L’esglèsia necessitava un comportament més humà envers les persones sense perdre la fe i guardant els normes però donant a la convivència una proximitat més evangélica entre el clergat i els fidels. I com succeix en grans esdeveniments una persona humil i sense pretensions, només amb el don de la fraternitat, convoca davant la sorpresa de tothom el II Concili Vaticà. El Papa Joan XXII revolucionà la història de l’esglèsia catòlica apropant-la més al poble humil i senzill. El seu successor Pau VI fou  l’encarregat de donar vida a la revolució catòlica, que despertà unes grans esperances en el món cristià. Un dels resultats necessaaris fou l’apropament amb altres religions, com el judaïsme i el protestantisme i principalment amb l’Esglèsia otodoxa. L’entuiasme fou gran però celebrat el Concili i tornats a la vida normnal, aquell entuiasme es refredà per postures poc conformes amb les reformes litùrgiques que suposava i en l’apropament a altres religions. Però l’Esglèsia no perd mai l’assistència deguda i quan més problemàtica sembla, sorgeix una nova figura, com fou l’arribada a la càtedra de Sant Pere del Papa Francesc. L’esperit evangèlic no es perd, malgrat situacions que tenen aparences separadores. És aquella assistència íntima que fa més de dos mil anys que compleix la promesa de Crist que sempre estaria en i amb ella. Un opuscle recomenable per aquells persones que desitgin conèixer en profunditat el perquè de l’Esglèisia Catòlica al món actual.