“VERSOS D’ABSÈNCIA” (Recull de poemes per Tots Sants)

El cementiri de Parets del Vallès, la diada de Tots Sants de 2014, esdevinguè un escenari excepcional de la Cultura de la mort pel seu sentit més humà, universal i transcendent. La presentació d’unb llibret de poemes en fou el responsable. Un recull de poemes que durant trenta anys l’Ajuntament de Parets ha gravat en una placa en una paret de l’espai de les absències que es viuen. Poemes dels millors poetes catalans i no catalans que reviuen la presència amb el misteri de l’absència. Amb motiu de la emotiva publicació el cementiri fou l’escenari ideal i imprescindible per presentar-lo convidant als visitants a reflexionar sobre el misteri de la vida i de la mort, d’una manera creativa com ho fan els poetes. Tothom esdevé poeta quan recorda els éssers estimats absents. Els dos llenguatges més espirituals i místics del ser humà, la paraula i la música, convidaren a viure tots junts uns moments sublims d’amor universal, escoltant els poemes recitats per membres del Niu d’Art Poètic de Parets del Vallès i gaudint de la música del CEM Maria Grever, també de Parets. Un exemplar de “Versos d’absència”  era l’obsequi que rebien els visitants que recordaven els seus familiars i amics que reposen en pau en un espai que és sant.

TERTÚLIA LITERÀRIA DEL NIU D’ART DE PARETS DELS VALLÈS

30 d’octubre de 2014 a les 20 h. al restaurant JARDÍ

La vetllada cultural va tenir per tema central l’argument del llibre de Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de Lingüística General de la Universitat Autónoma de Madrid, L’IMPERI DE LA LLENGUA COMUNA. El traductor i editor de l’obra Jordi Soler Camardons, sociolingüista i amic de l’autor, fou l’especialista convidat. La presentació de l’argument bàsic, analitzat des d’una òptica d’un professor madrileny, generà un interés encara més intens. La curiositat del tetx rau en el fet, que essent directament una defensa de les llengües de l’estat espanyol, l’argumentació es basa en la manera com la llengua caastellana, dita espanyola, arrecona les altres. Reconeguda oficialment com la llengua de l’estat, se li dóna el tractament de “comuna” de tots els espanyols fonamentant-se en el nombre de parlants i en un suposat poder econòmic productor de riquesa. Extensió territorial i poder econòmic no són elements convincents de cap superioritat intrínseca del llenguatge. En la forma i en el fons del tractament polític de la llengua castellana com a superior al gallec, l’euskera i el català, no s’hi veu altra objectiu que un menys-tenim de les persones dels altres idiomes, com si formèssin part d’una família humana inferior. Penso, honestament, que la vàlua d’una llengua li donen els seu parlants independenment del nombre. L’argumentació que es fa políticament de l’espanyol com a llengua comuna no té altra raó que potenciar el poder polític de l’estat espanyol, quan acadèmicament no té arguments científics on recolzar-se. El catedràtic madrileny fa una exposició acurada i estudiada del tema, que posa en evidència la pobresa argumental i demostrant la importància de totes les llengües. El col·loqui fou molt interessant i el conferenciant palesà abastament el seu saber i la seva capacitat d’argumentar. Sincerament un llibre de lectura recomenada a totes les persones amigues de la cultura en general i de la catalana en particular.