El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 11 d’agost del 2020

EIXAMPLANT L’ESQUERDA, de Josep Costa

  La lectura d’aquest llibre, amb  una exposició del procés que no amaga les errades, els desacords i fins i tot algunes mal dissimulades traïcions, ha reforçat el meu convenciment que el camí cap a la independència és esperançador i segur, com ho manifesta amb un insinuador sots títol: HI GUANYARÀ LA INDEPENDÈNCIA. I l’argument d’aquesta certesa no es fonamenta en la capacitat dels polítics sinó en el voler de la gent. No ignora la força amb que l’estat espanyol amenaça i actua sembrant la por a la ciutadania però la resposta a cada atac de l’estat creix l‘independentisme. No es cap secret que l’estat té por a Catalunya, por basada en un desconeixement de la seva veritat que durant els tres cents anys d’un veritable esclavatge no ha entès mai la resposta democràtica de l’independentisme. La  política desenvolupada en el procés es fonamenta en un odi que prioritza l’espai a les persones. Sincerament una política de descrèdit del ser humà, duta a terme embolicats amb el seu ADN que creuen infal·lible i es permeten ironitzar els avisos que reben d’Europa. I és precisament aquesta política de la seva prioritat davant dels altres que soscava la credibilitat de l’estat espanyol i porta a la seva Espanya al descrèdit i al fracàs. El treball dels polítics catalans refugiats a Europa, molt ben assessorats pels seus advocats, han fet i continuen desenvolupant una campanya de la credibilitat democràtica d’una nació que vol recuperar el seu status polític tan o més antic que l’espanyol. I Josep Costa, ciutadà de les Illes Balears, independentista i defensor d’una Catalunya formada pel Principat, les Illes i el País Valencià acaba el seu llibre convençut que Catalunya serà un nou estat europeu. Un llibre que haurien de llegir tots els catalans demòcrates.