ELS NUS I ELS MORTS, de Norman Mailer

  Novel·la de tema bèl·lic en la que l’autor palesa una gran capacitat d’anàlisi i valoració de les persones i dels problemes que una guerra genera. Una temàtica humanista en el marc d’una ideologia protestant en que la valoració dels fets esdevé un conseqüència lògica de les circumstàncies que validen la veritat o mentida dels moments. De la seva lectura, sense estar d’acord sovint en la ideologia, n’he deduït el valor de saber estar. Òbviament que no validaré mai les morts d’una guerra sigui qui sigui el combatent, perquè per a mi les guerres sempre són injustes. La bondat d’una personalitat, però, pot valorar-se positivament en el marc bèl·lic quan la seva presència l’ha forçada, suposadament, el deure de defensar la pàtria. Independentment de l’ètica allò que m’ha impactat de la seva lectura ha estat la forma com ha presentat la formació dels diferents protagonistes, amb capítols dedicats a conèixer els seus orígens i les raons que els havia portat a la guerra. Els retrats dels diferents protagonistes presenten situacions humanament interessants que obliguen a cadascú a tractat les relacions mútues d’acord amb la manera de ser contrària a l’autoritat del superior que pensa diferent, no li agrada la persona, però no pot prescindir-ne per raons negatives en el manteniment del respecte que t’envolta. Una circumstància que ensenya a palesar la qualitat humana davant l’adversitat. Una gran guerra esdevé una petita guerra entre els protagonistes d’un mateix exèrcit. Una lliçó de la història que no sempre es valora. Una de les circumstàncies importants en el de la narrativa gira a l’entorn de les relacions humanes sexuals en les que el masclisme sorgeix com a triomfador sobre el feminisme. Les relacions sexuals motiven situacions que defineixen la veritat d’un sexe enfront de l’altre amb matisos indiferents de realització humana que en una guerra esdevenen contraproduents pels comportaments militars. Una novel·la en el que el marc d’una guerra palesa com els entorns socials modelen les personalitats i com els individus responent en les diferents situacions. La injustícia d’un moment pot esdevenir el leimotiv per descobrir la veritat del futur.

SER CRISTIÀ A EUROPA?

És el títol del quadern 218 de Cristianisme i justícia escrit pel jesuïta Víctor Codina, arribat d‘Amèrica llatina on havia escrit sobre el mateix tema SER CRISTIÀ A L’AMÈRICA LLATINA. A l’hora de fer comparacions Europa ha perdut protagonisme per una orientació de la convivència dominada pel progrés tecnològic amb pèrdua de credibilitat ideològica. Un fet palesa la presència del sentiment religiós amb l’arribada d’altres religions amb una incidència molt marcada del pensament asiàtic hinduista i budista. No és negatiu aquest fet, més aviat una invitació a reflexionar i a agermanar. El retrocés del sentit cristià de la vida en la convivència europea té un fonament força remarcat en el procés científic al mateix temps que el pensament ideològic cristià perd considerable espai. En aquesta pèrdua hi té molta força la negació de l’existència de Déu i la manipulació de la figura d Jesucrist. Curiosament aquest circumstància comparteix espai amb el concepte que va prenent força de la dignitat humana en l’ateisme, en l’agnosticisme i la indiferència, circumstància que dona un xic d’esperança. Però dissortadament en la pèrdua de fe cristiana s’hi descobreixen causes culpables dintre de l’Església catòlica per moviments, massa en el poder, en el que el respecte a la persona no compleix com cal la doctrina evangèlica. Una esperança fundada rau en el fet de les bones relacions que es van establint entre models religiosos, el cristianisme, el protestantisme, el mahometisme, el judaisme i els moviments religiosos asiàtics. En la necessitat de recuperar la fe cristiana, la figura del Papa Francesc esdevé el timoner de l’esperança del missatge evangèlic de Crist  crucificat. Coordinar el missatge evangèlic amb la força d’una economia que li dona l’esquena és una tasca de cristians modèlics en el respecte a la persona perquè totes les persones cristianes o no, són filles de Déu i des de la creu Jesús ho va dir prou clar: Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan. Víctor Codina en l’opuscle de Cristianisme i Justícia ha desenvolupat una verdadera filosofia de com ha de ser l’humanisme evangèlic. Penso que és una treball que hauria de llegir com més gent millor. Ajuda a pensar i pensar significa avançar. I encara que no es vegi prou clar, el missatge evangèlic avança. El Papa Francesc és el gran argument dels nostres dies.