La novel·la més
important de l’escriptor d’un dels més creatius de la literatura nord-americana
del segle XIX. La temàtica presenta una reflexió sobre un tema conflictiu com
és l’adulteri enfocat des de la vessant del càstig etern i de la possible
salvació. Plantejament des de la doctrina protestant amb una considerable incidència
de la sanció per apedragament segons la llei de Moisés. Però aquesta norma que semblava inviolable i obligada,
Jesús en la nova llei contesta als homes de la llei amb les paraules que obren
la porta de l’esperança del perdó, qui estigui lliure de culpa que tiri la
primera pedra. I tots, un rere l’altre desapareixen i aleshores Jesús pronuncia
les paraules del perdó. La lletra escarlata, que la castigada separada del
poble, havia de portar sobre el seu pit era l’avís als ciutadans que aquella
persona era una condemnada. És molt alliçonadora la controvèrsia social que s’entaula
a l’entorn del problema, definint-nos una societat interpel·lada per la conducta
que cal tenir envers l’adulteri. El problema és molt complicat, no només per
les persones implicades sinó també per la llei política que condemna a mort l’adúltera
o a una separació de la convivència. El problema es complica molt pel paper de
l’ex-marit que al conèixer el fet se’n separa i comença una cursa persecutòria
de l’adúlter, que només coneixen ell i ella, i al poble el tenen com un
personatge íntegre. I és precisament el procés, que condueix a la solució, la
lliçó de com s’ha respectar al culpable des d’una visió religiosa de la vida.
Francament al llarg de la seva lectura vaig introduir-me en la filosofia de la
llibertat i del perquè al suposat culpable se l’ha d’ajudar a reconciliar-se
amb la societat i amb Déu. Val la pena llegir la novel·la per entendre millor
com des de diferents vessants ideològiques sempre s’ha de respectar l’ésser
humà. I un punt molt significatiu de la novel·la rau en el fet que fou la
adúltera qui marcà el camí de la reconciliació quan l’adúlter havia estat un
pastor protestant, un ministre de Déu. I aquest joc en el camí de la reconciliació hi
va jugar un paper molt important per infantil la filla, fruit de l’adulteri.
Una novel·la que enfronta el pensament polític del càstig sense perdó al
pensament evangèlic de qui estigui sense culpa que tiri la primera pedra. Una
novel·la que recomano, pel tema, per la forma de tractar-lo i per la imatge que
dona de la humanitat en la vessant humana, política i religiosa.
