El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dijous, 3 de setembre del 2020

PER QUÈ VAIG TORNAR A LA FE

 


Quatre testimonis testifiquen la seva tornada a la fe en el quadren 159 de Cristianisme i Justícia. Són quatre testimonis en els que la seva dignitat personal hi juga un paper molt important malgrat el seu allunyament per motius massa sovint avalats per comportaments difícils d’entendre de la mateixa Església. Que Déu no abandona mai a les persones ho palesen els testimonis dels quatre que malgrat l’apartament viscut voluntàriament perquè creien que era la veritat de la seva vida, esdevingué el canal que portà l’aigua al seu propi mar. Saber llegir la pròpia vida en el bé i el mal és una condició per retrobat la verdadera veritat personal de cadascú. Un dels testimonis afirma  va arribar al convenciment que Déu el buscava i ell va respondre i es va deixar trobar, essent la salvació també de la seva vida humana esdevinguda transcendent en el camí de Déu. Els camins que retornen a la fe són inimaginables, com el del testimoni que el missatge el va rebre en un viatge a Russia visitant el mausoleu de Lenin i un altre a la presó on l’havien portat les drogues. La lectura dels quatre testimonis m’ha demostrat que quan la persona esgarriada no perd el sentit de la dignitat, l’apartament de Déu acaba amb el seu retrobament. La intel·ligència i la racionalitat si no perden l’equilibri per culpa de les passions egoistes sempre porten al bon camí de l’existència humana. És la victòria de la mort de Crist que porta les persones a estimar, a obeir la llei de l’amor.

dimecres, 2 de setembre del 2020

FLAIROSA, LA BRUIXA DELS SABONS, de Carles Sala Vila

 


La bruixeria fou un moviment social principalment en els segles XVI i XVII força extens a Catalunya atribuint forces sobrenaturals a dones i també a homes, bruixes i bruixots que amb poders demoníacs causaven mals considerables a la societat. El llibre de   Carles Sala Vila ens narra una relació que em porta a pensar ser una denúncia molt  amagada dels mals que l’economia i la política causen a la humanitat. M’ho fa pensar el fet que la bruixa Flairosa defensa el be natural i el bruixot Nastapat vol destruir el paisatge del poble on es mou. Una història molt ben tramada que els lectors infantils poden passar-s’ho molt bé i els que no són tant nens poden aprendre la lliçó. Nastapat només pensa com neutralitzar la Flairosa que els seus sabons allò que busca és defensar els drets de la terra i dels pobles. Un enfrontament entre el bé i el mal, que porta a valorar  les injustícies que es van cometre a Catalunya en la seva persecució que als vols dels anys 1616 i 1622 es van ajusticiar més de quatre centes dones, essent algunes d’elles remeieres i llevadores. El llibre que comento esdevé des de la seva senzillesa i naturalitat una lliçó de com s’ha de perseguir el mal, donant la bruixa Flairosa un exemple de constància en la recerca de mitjans, com ho demostra en el pitjor moment quan el bruixot l’ha desarmada dels seus sabons, circumstància que ella tenia prevista molt femeninament amb el seu collaret, que fou l’arma del seu èxit i de la salvació de la natura del poble que ella estimava. Una narrativa infantil que ensenya el valor de la intel·ligència i el raonament per descobrir camins i maneres  de solucionar problemes per molt difícils que semblin. Que els infants no se n’adonin, és possible, però no m’ho crec per experiència personal en les classes de literatura als  infants. Les historietes queden encara que només sigui en el subconscient i al seu moment suren amb els efectes conseqüents.