El moviment és una constant imprescindible en la
globalització universal. El fons d’un gris blavós de la pintura de Lluis
Capçada, espai de llum on les figures i els colors, bàsicament grisos, li donen
al missatge de la imatge un desig de serietat perturbada per intromissions
negres, que intenten interferir l’ordre, plantegen una batalla d’interessos de
diferents objectius, alguns d’ells d’egoïsmes denunciats, enemics de l’ordre.
Lluis Capçada ha inclós aquesta pintura en una col·leció amb el nom de Diari de
Primavera. Un ambient propici a variacions climàtiques desestibilitzadores que
metafòricament expressen les vacil·lacions emocionals en les persones. Mantenir
l’ordre en els moviments i emocions és
una llei natural que, malgrat interferències, conserva intacta l’essència de la
naturalesa. El ser humà, un microcosmos, troba en l’univers la resposta
adequada a les variacions no contemplades i fora de context. El macrocosmos
model d’identitat. És una lectura de la riquesa expressiva de l’obra de Lluis
Capçada.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
divendres, 29 d’agost de 2014
dijous, 28 d’agost de 2014
XXV TORNEIG INTERNACIONAL CIUTAT DE GRANOLLERS
BM GRANOLLERS 27 –
FRAM DE REYKJAVIK 20
Una Festa Major de Granollers sense handbol no es concebeix a
la Capital del Vallès Oriental. Els Blancs i Blaus ho saben i també ells juguen
aquest esport. És veritat que la gran varietat d’activitats festives selecciona
el públic i el Palau d’Esports no és gens fàcil d’omplir. Però el públic que va
assistir al partit s’ho va passar bé. L’equip visitant islandès no va fer
perillar en cap moment la victòria, un equip batallador, ràpid amb bons
tiradors i fàcils infiltracions però tenia davant un Granollers que mesurava
les seves forces i, a la vegada, hi afegia fam de victòria i autoconvicció per
futures gestes importants com la SupercopaASOBAL del diumenge 31 d’agost. El
partit va ser entretingut i si algun incident existì penso sinzerament que va
ser fruit d’un arbitratge un xic irregular amb accions que tractant-se d’un
partit amistòs havia de solucionar-les més dialogadament. Arbitrar no és nomès
sancionar, cal saber dirigir i per fer-ho s’ha de ser un xic psicòleg. El BM
Granollers, una vegada més per a mi, va demostrar el seu potencial, potencial
en formació i consagració que amb la continuitat i l’entusiasme que hi posen el
convertirá en un gran aspirant a tot.
dimarts, 26 d’agost de 2014
PRIMER PREMI DE SANT PERE DE VILAMAJOR
Un cromatisme potent amb colors que denuncien temporal o
capvespre ferreny amb un focus de llum llunyana i la verdor d’un primer pla viu
defineix un espai urbà vallesà. Ricard Terraza és un artista amb un notable
domini de la tècnica i amb una capacitat innata de captar el missatge de la
naturalesa i traslladar-lo a la tela. La pintura guardonada a Sant Antoni de Vilamajor palesa
sentit de la composició i intuició de la profunditat i coneixement de l’esperit de la
natura. Només una coordinació interna dels moviments emocionals possibilita interpretar
els canvis atmosfèrics com germans dels sentiments i les emocions. La pintura
de Ricard Terraza guardonada interioritza un sentiment angoixant que intueix en
la llunyania la mà estesa de la natura per recobrar el control passional. Les
tonalitats cromàtiques són germanes de les diferents passions que ajuden a
definir el sentit de l’existència. No hi ha art sense passió però tampoc si
prescindeix de la intel·ligència que li atorga l’equilibri que el valora.
Coneixement,domini i coordinació donen credibilitat a l’artista.
MARE I FILLES DIALOGANT
El tema de la pintura que
reprodueixo és molt estimat per l’artista de La Garriga, Eulàlia Pallarès. Els
ambients exteriors en els que les relacions humanes hi són protagonistes omplen
el seu esperit i la seva creativitat li demana com ho veu i que ho expressi.
Una tela en blanc sent tot seguit els moviments dels pinzells i l’alè de l’artista
que fa seu el tema, el viu intensament i el recrea. Una figuració massa
realista no l’hi trobarem en les seves obres perquè alló que més li plau és
captar la passió del missatge que ix del tema, motiu d’inspiració. Els colors
amb els que l’Eulàlia crea les seves obres denuncien sempre situacions
anímiques des d’una alegria oberta a una angoixa, a vegades, possiblement
viscuda. Les figures de persones tenen un sentit molt humà, definint la
composició l’emoció de la totalitat de la imatge creada. La disposició de les
tres figures humanes s’integren en l’espai escollit i la seva postura d’esquena
defineix una intencionalitat de concentració en la conversa que mantenen. La
pintura definidora de moments de la vida és una constant en l’obra d’Eulàlia Pallarès.
La seva obra comunica i convida.
dilluns, 25 d’agost de 2014
EL COR, CONREADOR DE LA VIDA
La pintura de Pere Salinas és el fruit d’una convicció
creativa que s’arrela en la part més fonda de l’ànima on s’hi couen, amb temperatura globalista, les visions integrades
i es vesteixen de formes i colors simbolistes i metafòrics que quan emergeixen
conviden a meditar com definiría cromàticament la pròpia existència. Les formes,
marcadament informals i les insinuadament formalistes, són expressió del potencial
de l’esperit que poetitza cromàticament la realitat. El cor, en la persona, és
conreador constant de l’existència i el moviment vital, que endevino en la
pintura que comento de l’amic Salinas, és un moviment globalitzador en la forma
i portador de pau que intenta relacionar-se amb el seu entorn. El blau i el
groc sobre un fons blanquinós defineixen l’esperança i la tranquil·litat que s’empelta
amb la veritat de la vida quan aquesta esdevé amor.
diumenge, 24 d’agost de 2014
ASPIRACIONS VOLADORES
L’obra de Lluis Estopiñan que comento m’ha inspirat el títol.
L’art de Lluis Estopiñan, sovint, s’endinsa en un joc entre surrealista i
profètic, que convida a dirigir la mirada vers el cel blau perquè la companyía de
les estrelles és l’objectiu del vol ascendent de l’esperit. L’obstacle en el
camí, la matèria, oficia d’àrbitre amic perquè les aspiracions d’eternitat no
perdin el camí. Les instensitats blaves del fons del sostre eteri marquen en el
viatge de les aspiracions voladores intencions d’intensitat que deixen
petjades, estels orientadors, que il·luminen els ulls dels amics del futur.
CF BARCELONA – BM GRANOLLERS 37-22
El BM Granollers no es mereixia una derrota amb 15 gols de diferència.
Aixó és el que penso, però perquè hi esdevinguè? Òbviament el joc de la segona
part del Granollers perdè intensitat i qualitat. És un miratge? No, és una
realitat alliçonadora. En la primera part el Granollers va demostrà que tenia
jugadors de qualitat. Què els hi falta? Penso que l’equip com a conjunt s’ho ha
de creure més. El joc indiviual és efectiu en alguns moments però en la majoria
és perjudicial. Observant el joc vaig treure la conclusió que el Granollers s’ha
de centrar més en el seu joc per així obligar al contrari que no pas obsessionar-se
pel potencial, que hi és, de l’adversari. Opino que amb un joc més ràpid i de
conjunt de la pilota, la pilota ha de ser més rápida que els jugadors, els del
vallés serien un equip a respectar i amb aspiracions. Tal com van jugar la primera
no era previsible la segona. Segurament se’m dirà que el Barça a la segona va
forçar més la màquina, és veritat, però el Granollers no va tenir continuitat. Continuo
pensant pel que vaig veure que el BM Granollers és molt bon equip, però amb
mancances psicològiques més que tècniques. És veritat que davant seu hi tenia
un equip format a cops de talonari amb una plantilla dels millors jugadors
estrangers, la proba que del 37 gols 24 si no he comptat malament els van fer
els estrangers i que pot jugar a la pista amb un equip format per estrangers.
Aquest és un altre tema. Però malgrat tot endevino un granollers campió. Si es
treballa un xic més la creativitat i s’aconsegueix que la intel·ligència i la
passió s’equilibrin i controlin el joc, els vallesans podran aspirar a tot. Un
altre obstacle, la diferència física. El físic no és nomès força, és tambè
mobilitat, agilitat, i sobre tot fe en un mateix i en el conjunt. L’esperança
no s’ha de perdre mai i en el partit per la Super Copa d’Espanya pot haver-hi
sorpresa. La sorpresa al llarg de la història ha estat una constant del BM
Granollers.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)