MOVIMENTS PER RAONS DE LA GLOBALITZACIÓ

El moviment és una constant imprescindible en la globalització universal. El fons d’un gris blavós de la pintura de Lluis Capçada, espai de llum on les figures i els colors, bàsicament grisos, li donen al missatge de la imatge un desig de serietat perturbada per intromissions negres, que intenten interferir l’ordre, plantegen una batalla d’interessos de diferents objectius, alguns d’ells d’egoïsmes denunciats, enemics de l’ordre. Lluis Capçada ha inclós aquesta pintura en una col·leció amb el nom de Diari de Primavera. Un ambient propici a variacions climàtiques desestibilitzadores que metafòricament expressen les vacil·lacions emocionals en les persones. Mantenir l’ordre  en els moviments i emocions és una llei natural que, malgrat interferències, conserva intacta l’essència de la naturalesa. El ser humà, un microcosmos, troba en l’univers la resposta adequada a les variacions no contemplades i fora de context. El macrocosmos model d’identitat. És una lectura de la riquesa expressiva de l’obra de Lluis Capçada.

XXV TORNEIG INTERNACIONAL CIUTAT DE GRANOLLERS

BM GRANOLLERS  27 – FRAM DE REYKJAVIK  20

Una Festa Major de Granollers sense handbol no es concebeix a la Capital del Vallès Oriental. Els Blancs i Blaus ho saben i també ells juguen aquest esport. És veritat que la gran varietat d’activitats festives selecciona el públic i el Palau d’Esports no és gens fàcil d’omplir. Però el públic que va assistir al partit s’ho va passar bé. L’equip visitant islandès no va fer perillar en cap moment la victòria, un equip batallador, ràpid amb bons tiradors i fàcils infiltracions però tenia davant un Granollers que mesurava les seves forces i, a la vegada, hi afegia fam de victòria i autoconvicció per futures gestes importants com la SupercopaASOBAL del diumenge 31 d’agost. El partit va ser entretingut i si algun incident existì penso sinzerament que va ser fruit d’un arbitratge un xic irregular amb accions que tractant-se d’un partit amistòs havia de solucionar-les més dialogadament. Arbitrar no és nomès sancionar, cal saber dirigir i per fer-ho s’ha de ser un xic psicòleg. El BM Granollers, una vegada més per a mi, va demostrar el seu potencial, potencial en formació i consagració que amb la continuitat i l’entusiasme que hi posen el convertirá en un gran aspirant a tot.

PRIMER PREMI DE SANT PERE DE VILAMAJOR

Un cromatisme potent amb colors que denuncien temporal o capvespre ferreny amb un focus de llum llunyana i la verdor d’un primer pla viu defineix un espai urbà vallesà. Ricard Terraza és un artista amb un notable domini de la tècnica i amb una capacitat innata de captar el missatge de la naturalesa i traslladar-lo a la tela. La pintura  guardonada a Sant Antoni de Vilamajor palesa sentit de la composició i intuició de la  profunditat i coneixement de l’esperit de la natura. Només una coordinació interna dels moviments emocionals possibilita interpretar els canvis atmosfèrics com germans dels sentiments i les emocions. La pintura de Ricard Terraza guardonada interioritza un sentiment angoixant que intueix en la llunyania la mà estesa de la natura per recobrar el control passional. Les tonalitats cromàtiques són germanes de les diferents passions que ajuden a definir el sentit de l’existència. No hi ha art sense passió però tampoc si prescindeix de la intel·ligència que li atorga l’equilibri que el valora. Coneixement,domini i coordinació donen credibilitat a l’artista.

MARE I FILLES DIALOGANT

El tema de la pintura que reprodueixo és molt estimat per l’artista de La Garriga, Eulàlia Pallarès. Els ambients exteriors en els que les relacions humanes hi són protagonistes omplen el seu esperit i la seva creativitat li demana com ho veu i que ho expressi. Una tela en blanc sent tot seguit els moviments dels pinzells i l’alè de l’artista que fa seu el tema, el viu intensament i el recrea. Una figuració massa realista no l’hi trobarem en les seves obres perquè alló que més li plau és captar la passió del missatge que ix del tema, motiu d’inspiració. Els colors amb els que l’Eulàlia crea les seves obres denuncien sempre situacions anímiques des d’una alegria oberta a una angoixa, a vegades, possiblement viscuda. Les figures de persones tenen un sentit molt humà, definint la composició l’emoció de la totalitat de la imatge creada. La disposició de les tres figures humanes s’integren en l’espai escollit i la seva postura d’esquena defineix una intencionalitat de concentració en la conversa que mantenen. La pintura definidora de moments de la vida és una constant en l’obra d’Eulàlia Pallarès. La seva obra comunica i convida.

EL COR, CONREADOR DE LA VIDA

La pintura de Pere Salinas és el fruit d’una convicció creativa que s’arrela en la part més fonda de l’ànima on s’hi couen, amb  temperatura globalista, les visions integrades i es vesteixen de formes i colors simbolistes i metafòrics que quan emergeixen conviden a meditar com definiría cromàticament la pròpia existència. Les formes, marcadament informals i les insinuadament formalistes, són expressió del potencial de l’esperit que poetitza cromàticament la realitat. El cor, en la persona, és conreador constant de l’existència i el moviment vital, que endevino en la pintura que comento de l’amic Salinas, és un moviment globalitzador en la forma i portador de pau que intenta relacionar-se amb el seu entorn. El blau i el groc sobre un fons blanquinós defineixen l’esperança i la tranquil·litat que s’empelta amb la veritat de la vida quan aquesta esdevé amor.

ASPIRACIONS VOLADORES

L’obra de Lluis Estopiñan que comento m’ha inspirat el títol. L’art de Lluis Estopiñan, sovint, s’endinsa en un joc entre surrealista i profètic, que convida a dirigir la mirada vers el cel blau perquè la companyía de les estrelles és l’objectiu del vol ascendent de l’esperit. L’obstacle en el camí, la matèria, oficia d’àrbitre amic perquè les aspiracions d’eternitat no perdin el camí. Les instensitats blaves del fons del sostre eteri marquen en el viatge de les aspiracions voladores intencions d’intensitat que deixen petjades, estels orientadors, que il·luminen els ulls dels amics del futur.

CF BARCELONA – BM GRANOLLERS 37-22

El BM Granollers no es mereixia una derrota amb 15 gols de diferència. Aixó és el que penso, però perquè hi esdevinguè? Òbviament el joc de la segona part del Granollers perdè intensitat i qualitat. És un miratge? No, és una realitat alliçonadora. En la primera part el Granollers va demostrà que tenia jugadors de qualitat. Què els hi falta? Penso que l’equip com a conjunt s’ho ha de creure més. El joc indiviual és efectiu en alguns moments però en la majoria és perjudicial. Observant el joc vaig treure la conclusió que el Granollers s’ha de centrar més en el seu joc per així obligar al contrari que no pas obsessionar-se pel potencial, que hi és, de l’adversari. Opino que amb un joc més ràpid i de conjunt de la pilota, la pilota ha de ser més rápida que els jugadors, els del vallés serien un equip a respectar i amb aspiracions. Tal com van jugar la primera no era previsible la segona. Segurament se’m dirà que el Barça a la segona va forçar més la màquina, és veritat, però el Granollers no va tenir continuitat. Continuo pensant pel que vaig veure que el BM Granollers és molt bon equip, però amb mancances psicològiques més que tècniques. És veritat que davant seu hi tenia un equip format a cops de talonari amb una plantilla dels millors jugadors estrangers, la proba que del 37 gols 24 si no he comptat malament els van fer els estrangers i que pot jugar a la pista amb un equip format per estrangers. Aquest és un altre tema. Però malgrat tot endevino un granollers campió. Si es treballa un xic més la creativitat i s’aconsegueix que la intel·ligència i la passió s’equilibrin i controlin el joc, els vallesans podran aspirar a tot. Un altre obstacle, la diferència física. El físic no és nomès força, és tambè mobilitat, agilitat, i sobre tot fe en un mateix i en el conjunt. L’esperança no s’ha de perdre mai i en el partit per la Super Copa d’Espanya pot haver-hi sorpresa. La sorpresa al llarg de la història ha estat una constant del BM Granollers.