Presento a l'amic/ga lector/a l'original sencer del llibre inèdit que explica el perquè sóc independentista català. Gràcies amic/ga per llegir-me.
Caminant cap a la independència del meu país,
Catalunya
M’he fet independentista de gran
Tinc una edat que em convida sovint a
mirar enrere i reflexionar sobre la trajectòria de la meva vida i sobre un punt
concret, com he treballat el meu esperit independentista. Moltes de les
actuacions en els diferents àmbits en què m’he
mogut es deuen, sovint, més a la il·lusió que no pas a la reflexió. I quan hi
penso arribo a la conclusió que aquella acció era jo i per tant el pensament i
l’activitat eren una mateixa circumstància de la meva existència en aquell
moment. Actuava perquè jo era l’actuació. No era una imposició perquè el meu
comportament és molt rebel. I tampoc un
acte involuntari perquè me’l sento meu. En una paraula és la meva veritat.
Superats els seixanta em vaig tornar més reflexiu. I estic molt interessat a
fer una anàlisi de la meva trajectòria vital per conèixer com i per què en edat de jubilat defenso amb més força la independència
de Catalunya i considero que és la condició que em falta per aconseguir la
integritat de la meva personalitat. Crec indispensable la nota de políticament
independent per ser totalment integral com a persona. Un pas més endavant, ho
sento essència del meu ésser. Els sentiments són sovint els millors defensors
de la veritat dels éssers humans.
