EXPOSICIÓ “ELS SOMNIS, NOMÉS SON SOMNIS”, DE JESÚS COSTA

“La vida es sueño” de Calderón de la Barca amb la seva afirmació de “los sueños, sueños són” ha estat la font d’inspiració de l’exposició que es presenta a Can Ramis, de Sant Celoni, amb el rerefons de la filosofia de l’artista, polític i escriptor gallec Castelao. L’exposició convida a diferents lectures però sempre des d’una visió crítica de l’existència. I és precisament la figura de l’ull que marca la intencionalitat del missatge. Una mirada sobre diferents aspectes de la vida i la problemàtica que se’n deriva. L’art en mans de Jesús Costa esdevé un constructor de crítica positiva de la societat posant al descobert alló que no hauria der ser per  buscar-li solució. Des de la vessant de l’observació l’ull simbolitza la mirada, la física, la psicológica, la cultural,sobre el present per endevinar un futur. La mateixa concepció de la composició i el seu tractament cromàtic apareix amb tota la força poètica d’alló que és el singular i el plural i de la interelació existent entre els dos conceptes. Dibuixar un somni, les llàgrimes de Déu, per exemple, insinúa una causa i uns efectes que al convertir-lo en art, assoleix una categoria singular d’existència, perquè el cromatisme sempre convida a la transcendència. I és precisament la transcendència, el concepte exigent de la vida. I la vida quan de veritat és vida, esdevé la gran obra d’art de l’univers. Denunciar, criticar, pronosticar artísticament esdevé el moment positiu de descobrir en l’interior humà la força d’atracció del més enllà. És el punt infinit que busquen les manifestacions artístiques. I és extraordinari comprovar com la humilitat del ser és la base de l’existència més exigent. En una paraula, l’art de Jesús Costa és vida.

Eduard Malvehy, a Artemisia, Les Franqueses del Vallès

PETITES COSES, de Carles Cervelló

PREMI D'ESCULTURA MANEL BATLLE

      MANEL BATLLE, L'ART T'HA FET ETERN

Manel Batlle era un autèntic artista del ferro i un poeta del seu llenguatge. La seva especialitat reciclar els ferros que havien complert la seva missió de treball per donar-els-hi una nova i noble vida en el món de les veritats de la natura. En Manel tenia una capacitat innata per llegir i entendre les paraules de les deixalles minerals per encendre un cor nou en la filosofia de la vida, que tot té sentit, tot té entrada en la interpretació dels objectes perquè la matèria també té ànima que només necessita la mà amiga que hi vulgui dialogar. I l'artista Batlle hi sabia dialogar i del diàleg amb les deixalles, amb el seu ajut, hi creava autèntiques meravelles, escultures, unes, murals i pintures, unes altres. Manel està amb i en nosaltres.

Cartell exposició JESUS COSTA a Can Ramis, Sant Celoni

BM GRANOLLERS FEMENÍ FA HISTÒRIA

Per raons personals no vaig poder assistir al partit d’octaus de final de la Copa de la Reina però tenia tota la confiança en l’equip i en la seva empenta i qualitat. Superar les dificultats és sempre el resultat d’una fe gran en les pròpies capacitats i en la voluntat de demostrar el valer i el valor en una pista de joc. La trajectòria de l’handbol femení del BM Granollers no ha estat un camí de flors i violes i com tots els grans esdeveniments són les persones idònees d’un moment històric les que ho aconsegueixen. El BM Granollers va aconseguir el primer títol de la seva història deu anys deprès de la seva fundació. La història d’una entitat no és bufà i fer empolles. Enguany el BM Granollers femení gaudeix de les persones amb capacitat i un fet molt important els temps han estat del seu costat i han trobat els elements necessaris. Però s’ha de tenir present que sense el saber fer i la voluntat de les noies, avui, no gaudiriem d’un equip femení a Divisió d’Honor. És veritat que no fou fàcil, és veritat que s’arribà a l’arbitratge dels penals, però també és veritat que aquesta circumstància és tan o més valuosa que un golejada, perquè l’altre equip també és bo i es merexia guanyar. I aquesta circumstància és molt importat a l’hora de valorar el triomf de l’equip femení i el seu pas als quarts de final i que aquesta victòria li donarà ales per continuar en la lliga. M’en vaig assebentar per la ràdio, a la nit, de la victòria ajustada i el matí he buscat una crónica en l’Esportiu i ni una paraula. Una de tantes incongruències de la premsa esportiva catalana quan es tracta d’esports minoritaris o d’equips que no són del CF.Barcelona encara que militin en categories màximes com el femení del BM Granollers. Felicitats, endavant, i els nous èxits arribaran.