Per raons personals no vaig poder assistir al partit d’octaus
de final de la Copa de la Reina però tenia tota la confiança en l’equip i en la
seva empenta i qualitat. Superar les dificultats és sempre el resultat d’una fe
gran en les pròpies capacitats i en la voluntat de demostrar el valer i el
valor en una pista de joc. La trajectòria de l’handbol femení del BM Granollers
no ha estat un camí de flors i violes i com tots els grans esdeveniments són
les persones idònees d’un moment històric les que ho aconsegueixen. El BM
Granollers va aconseguir el primer títol de la seva història deu anys deprès de
la seva fundació. La història d’una entitat no és bufà i fer empolles. Enguany
el BM Granollers femení gaudeix de les persones amb capacitat i un fet molt
important els temps han estat del seu costat i han trobat els elements
necessaris. Però s’ha de tenir present que sense el saber fer i la voluntat de
les noies, avui, no gaudiriem d’un equip femení a Divisió d’Honor. És veritat
que no fou fàcil, és veritat que s’arribà a l’arbitratge dels penals, però
també és veritat que aquesta circumstància és tan o més valuosa que un golejada,
perquè l’altre equip també és bo i es merexia guanyar. I aquesta circumstància
és molt importat a l’hora de valorar el triomf de l’equip femení i el seu pas
als quarts de final i que aquesta victòria li donarà ales per continuar en la
lliga. M’en vaig assebentar per la ràdio, a la nit, de la victòria ajustada i
el matí he buscat una crónica en l’Esportiu i ni una paraula. Una de tantes
incongruències de la premsa esportiva catalana quan es tracta d’esports
minoritaris o d’equips que no són del CF.Barcelona encara que militin en
categories màximes com el femení del BM Granollers. Felicitats, endavant, i els
nous èxits arribaran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada