Un conte pensat per a nens però fa que els grans pensin. Amb la senzillesa d’una narració infantil, d’una manera alegórica, insinua una lliçó de civisme davant conductes insolidàries i agressives. L’elecció dels protagonistes principals, el dinosaure, els arbres, el vent i la sequoia, demostra un aprofundit sentit pedagògic i un bon coneixement de la psicología humana. Les il·lustracions, amb traç segur i cromatisme ètic i estètic, hi aporten el valor afegit de fer més comprensiva la lectura. Llegit atentament, podem treure’n l’ensenyança que no sempre la llei del més fort se surt amb la seva. Una de les lliçons més convivencials rau precisament en com el diàleg i l’agilitat mental poden superar obstacles que semblen inamovibles. La força orgullosa i maltractadora simbolitzada per un dinosaure, els arbres, els persguits i befats i el vent, el bon conseller són tres personificacions definidores i significatives. Aquest és un conte per llegir en família i comentar-lo demanant opinions als petits i grans. En el fons és una aguda crítica social que denuncia els deseqjuilibris provocats per la força absolutista del poder. Però, a la vegada, insinúa com se li pot fer front amb possibilitats. Els maltractats, si malgrat la por, són capaços de parlar, dialogar i pensar tenen tots els trumfos a la mà per vèncer. El vent, invisible, sìmbol de la intel·ligència, és un bon estratega. Troba la manera d’enfrontar l’orgullós dinosaure amb un arbre que sense estridències, només responent a la insolència amb paciència, saviesa i humilitat, acaba vencent i fent-li caure la cara de vergonya a l’insolent maltractador. Un gran tema que desenvolupa una gran lliçó perquè pares i avis la comentin amb fills i néts. La coordinació de la intel·ligència i la paraula amaga un poder extraordinari amb resultats positius impensables.
