El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 4 de maig del 2022

ISLAM, LA MITJA LLUNA... CREIXENT

 

El quadern 197 de Cristianisme i Justícia ens presenta l’actual situació de l’Islam amb un estudi seriós sobre el fet de ser una religió monoteista considerada revelada, ocupant el tercer estadi desprès del judaisme i del cristianisme. Dissortadament els temps actuals són per a l’Islam un temps de confusió i de discòrdia en els que el  pensament d’un Déu únic no concorda amb el fet històric dominat per una política en la que les guerres són un element de discòrdia. Però el bon islamista manté la seva fe en un sol Déu molt a prop del cristianisme però amb una política desestabilitzadora de la convivència. En l’Islamisme al marge de la política, ànima de la guerra, el sentit religiós es manté fidel amb el compliment de la fe revelada al seu profeta i el reconeixement del  judaisme i del cristianisme. Les divisions existent entre les diferents tendències de l’Islam són una problemàtica greu entre els països en guerra i el control que grups extremistes volen imposar o imposen el seu poder com a solució que enfronta els dos mons creats per les diferents religions. Però malgrat un futur descoratjador, l’Islam esdevé una religió imprescindible per treballar per la pau. Quan les religions importants es posin d’acord s’haurà donat un pas molt important per una convivència universal en pau.

dimarts, 3 de maig del 2022

LA LLETRA ESCARLATA, de Nathaniel Hawthorne

 

La lectura d’aquesta novel·la, obra mestre del novel·lista nord americà del segle XIX ha esdevingut un passeig revelador del tractament argumental en el que els protagonistes no només viuen el seu temps sinó que ells són dominats pels seus fets embolcallant-los en la història convertint-los en testimonis de com cal viure les passions. No és una narració sinó que ens trobem davant d’un embolcall de la vida en el que les errades exigeixen no només reciclar sinó allò més important convertir el reciclatge en el paisatge vital que desemboca a un final racional recuperant la qualitat humana dels culpables acceptant la penitència de la història marcada en la seva persona, una acusació davant del món pel mal, que acompanya a la recuperació de la dignitat personal als ulls del seu entorn. Estem davant d’una manera d’aplanar el camí del bé pagant la penitència del mal amb la col·laboració de l’entorn malpensat esdevenint   ben pensat amb la col·laboració de la dignitat i de la indignitat. Una fotografia de la convivència humana en la que el mal és castigat amb la peculiaritat que la sanció és la pedagogia de la recuperació de la bona fama social. En el fons un problema religiós des d’una religiositat cristiana massa humanitzada però que descobreix la necessitat d’un enfocament revitalitzador de la vida.