El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dijous, 1 de novembre del 2012

El camí de l’aurora, de Carles Zafon

Novel·la premi Josep Saperas, que organitza Òmnium Cultural del Vallès Oriental, amb temática de la guerra civil espanyola, basant l’argument en el procès de dues persones prou sigificatives en els anys de la guerra a Parets del Vallès. Lluis Piquer i Jover, mestre i fervent catòlic amb l’anatema de feixista I Amadeu Pagès I Xartó, obrer, de la CNT I afiliat a ERC i alcalde durant uns mesos. Dues víctimes de dues tendències polítiques que van pagar amb la seva vida la fidelitat a la idea. Carles Zafon no només palesa un pofund coneixmenet del tema sinò que paral·lelament d’una manera molt pedagógica i literària explica el procès amb una alternança que dóna molt de joc a la narració. Com es llegeix en la contraportada, “la novel·la recull els dies previs a la mort de tots dos protagonistes. Els dos períodes es van intercalant per confeccionar, a base de petits fragments de la vida quotidiana de Parets de l’època, el retrat de dos homes que acaben convergint en un tràgic final. Els fets de Parets de Vallès no són més que el reflex de la barbàrie d’una guerra i EL CAMI DE L’AURORA vol ser el record material d’alló que no hauria d’haver succeït mai i és, en aquest sentit, una història local per entendre alló que és universal”.