El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 16 de maig del 2012

La pilota d’or

Escoltant comentaris audiovisuals i llegint escrits de premsa he arribat a questionar-me el per què i el destinatari de l’atorgament d’aquest guardó. Quina és l’argumentació del perquè i del destinatari? Dedueixo que la raó convincent rau en el fet d’haver aconseguir un manor nombre de gols, raó que, a la vegada, selecciona el destinatari. Des d’aquesta consideració la pilota d’or es converteix en un premi injust i marginador perquè d’acord amb la filosofía del joc hi ha uns golejadors, uns ordenadors i un defensors. I apareix un problema, pot esdevenir motiu d’individualismes. Una pregunta, nomès el gol és el jutge infalible del control de la pilota? No n’hi ha d’altres? Per què si no, per exemple els porters es queden al marge i se’ls fa culpables dels gols encaixats, quan manta vegades el porter salva l’equip amb les seves aturades i el converteix en el menys golejat. No sóc cap tècnic, ni especialista però em miro els partits amb ulls crítics i sense prejudicis. Les meves observacions, per exemple, del Barça em convencen que hi ha alguns jugadors que controlen millor la pilota que el seu gran golejador, inclós el porter. I aleshores pensó que el guardó no hauria de ser individual, sinò d’equip. En aquest referent m’han cridat l’atenció les declaracions de l’entrenador del Madrid quan diu que, enguany, s’hauria d’atorgar a Cristiano perquè amb els seus gols ha fet guanyar la lliga i que el major nombre dels de Messi no han servit de res. Un gran sofisme i un desagradable menys preu. Els gol de Messi i els de Cristiano ajuden, no són els únics. Els partits els guanyen tots els companys, no només un. Escoltant una emissora de radio em va sorprendre la següent afirmació: dels deu partits que el Barça no ha guanyat, en nou d’ells Messi no ha marcat.És una afirmació gens baladí i molt digna de ser curosament analitzada. Implícitament es pot deduir que ell és el principal culpable. Em pregunto, per què no ha marcat? Trobo les següents possibilitats:a.

a- els genis, Messi ho és, són un xic irregulars. No se n’és sempre.

b.-l’estat psíquic del jugador no és fácil de controlar i sovint descontrola.

c.-el geni tendeix a ser individualista i moltes vegades no veu la millor jugada.

d.-l’encertat marcatge del contrari. Dissortadament sovint és violent

e.-la precipitació per l’afany del gol.

d.-assegurar o aconseguir el lideratge del Pichchi.

Una sèrie de circumstàncies que evidencien com la dependència d’un jugador pot comprometre la trajectòria d’un equip. Un excès de protagonisme propiciat des de l’exterior, inclosa premsa, no és gens positiu. I encara pitjor quan un gran jugador, com és Messi, i personalment senzill i humil, per què pot sentir-se traït pel seu propi subconscient de reaccions ràpides.

La pilota d’or no hauria de ser un guardó individual sinò d’equip perquè és la manera de jugar de tot el conjunt que la converteix en daurada i els mèrits són col·lectius interpretant la teoría globalista. La pilota la juguen tot, no, nomès un.

Joan Sala Vila