El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
dimecres, 24 d’abril del 2019
QUAN EL CEL SERÀ SERÉ, de Narcís Munsó i Prats
El sotstítol del llibre és molt significatiu: foto-poemes de
natura i sentiments. La imatge i la paraula són dues germanes que dialoguen sobre
la identitat del ser humà compartint les seves emocions amb la natura. No
debades La Garrotxa és una comarca catalana, talment com un poemari del cosmos. Narcís Munsó i Prats
no necessita llegir, ni escoltar els poemes recitats pels prats, boscos,
muntanyes i rius perqué el sentiment que regalen els versos de la natura, ell els porta escrits en
el seu cor. El poeta estima intensament la vida perqué l’ha compartida amb l’amor
de la seva primera esposa i el seu segon matrimoni és una nova trobada amb l’amor
perquè l’amor de l’absència va de la mà amb l’amor de la presència, que amb el
diàleg humà i amb el poètic, elles i ell viuen la veritat de la vida temporal i
l’eterna. “Quan el cel será seré” és un desig que li obra le portes de la
serenor. “Quan es badin les poncelles / anirè a la feixa gran / on hi trobàvem
les orquídees / on encara se n’hi fan”. És l’amor que encara és viu i es viu perqué
“ per camins de Vall Bianya / que engalana la tardor / ve la Carme de La Canya/
barra, coca i pa rodó”. Llegint el poemari la presència viva de l’amor, el d’ahir
i el de’avui, serà el mateix del demà “perquè quan en el seu passeig troba la
mallarenga blava” sent que el cor li diu “teniu galta tota blanca, / dalt el
cap blau solideu, quan us veig damunt la branca / m’enamora el goig que feu.”
Compendreu millor la veritat d’aquest amor amb una ullada a l’índex, dividit en
tres parts: FLORA, FAUNA i SENTIMENTS. El poemari esdevé un agermanament entre
coneixement i sentiment en quan la ciència l’ha introduit en l’extraordinari món de les plantes i dels
animals silvestres i casolants amb una excel·lent harmonia en l’apartat dels
SENTIMENTS que metafòricament viu la realitat de la interrelació
humanitat-natura.Com resum d’aquest comentari l’acabarè transcribint el poema
LA FONT DE LES MULLERES ( de La Canya) que retrata molt bé les imatges dels
sentiments i els sentiments de les imatges. “En la nostra caminada / fent camí
cap els Verlets / et trobem Font estimada / sense encara fer bufets.// De tornada
ja cansats,/ et tornem a contemplar / del teu doll enamorats / quan encara pots
rajar. // Si, degut a les sequeres,/ qualque cop la deu s’estronca,/ nostra Font
de les Mulleres / als eixuts núvols esbronca.// I demana: pluja vine,/ vine
alegre i persistent / que és la que ja s’endevina / que és del grat de molta
gent”. El poemari és el goig que produeix en la humanitat l’amor com els núvols
quan tornen a fer rajar les fons. L’esperit de la natura metàfora de l’esperit
de la humanitat.
dimarts, 23 d’abril del 2019
…Y AHÍ LO DEJO, de Gonzalo Boye
Permeteu-me començar amb unes paraules del bisbe de Solsona,
que penso són molt adients per a l’ocasió. “Els drets propis de Catalunya estan
fonamentats primàriament en la seva mateixa identitat com a poble.” Penso que
Gonzalo Boye hi estaria totalment d’acord perqué la defensa del President
Puigdemont i els sseus companys a l’exili té el màxim objectiu en la llibertat de
Catalunya. L’assoliment de la independència el té molt clar com el procès d’un
poble que defensa la seva identitat i ha despertat la consciència europea
perquè en resum és la defensa dels drets
naturals de les persones i dels pobles. La lectura del llibre m’ha
ensenyat més seguint la manera de treballar com advocat que les idees que s’hi
defensen. La convicció en la feina que fa sense defallir valorant tots els pros
i contres no estalviant nits sense dormir és el camí que pas a pas en condueix
a trobar els teus arguments fruit de les errades del contrari. Gonzalo Boye té
fe en la independència de Catalunya i ha intuit legalment, social i històrica els
contra arguments per desmuntar els de l’opisició. Té clar que el procès català
ultrapassa les fronteres de la pell de brau perquè afecta també a la democràcia
europea i pot esdevenir una lliçó per a la política mundial. Gonzalo Boye no s’arruga
davant les persecucions osquestrades contra ell des de tots els indrets
polítics, judicials i periodístics de l’estat. La democràcia europea, malgrat
deficiències i defectes, les irregularitats davant Europa de juristes, polítics
i policies espanyols, la fe de l’independentisme català i la justícia internacional
vesteixen una base de confiança que recolza la fe d’un acdvocat amb qui la vida
política ha estat injusta i dura i aquesta circumstància l’ha consagrat abogat
de prestigi internacional. L’equip que defensa els independentistes catalans
són advocats de prestigi internacional que han assolit ja èxits important a
Anglaterra, Bèlgica, Alemanya i Suíssa i que senten al seu costat la llei
internacional que defensa els drets de les persones. I una demostració que l’estat
espanyol veu perduda la seva acusació rau en la persecució desfermada contra ell.
Però la fe d’un poble recolzant la fe, la dignitat humana i social dels seus
advocats dóna esperances a l’equip defensor que coneix les dificultats, però
també els camins Són molt expressives i
significatives les paraules del darrer paràgraf del seu llibre:”Seguramente, la
mejor de las respuestas a este dilema la tenemos desde hace mucho tiempo y
procede de Schleswig-Holstein, cuyo Tribunal Superior determinó que los hechos
por los que se reclamaba al president Puigdemont son inherentes y propios en
una democràcia y todo Estado democrático tiene que tolerarlos. Son hechos sin relevancia
penal porque son el ejercicio legítimo de una serie de derechos individuales i
colectivos que el Estado español ha tratado de criminalizar para reprimir las
legítimas aspiraciones del pueblo catalán… i ahí loi dejo”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)