JAUME RODÈS, UN COMIAT QUE ÉS UN FINS SEMPRE

Una llarga malaltia ha obert les portes d’una altra vida a un excel·lent persona i, a la vegada, un reconegut artista. Pintures de Jaume Rodès formen part de col·leccions, no nomès de Catalunya, sinò d’Espanya i de més enllà de les nostres fronteres. El Jaume era una persona que vivia l’art i no nomès sentia la necessitat de comunicar-se a través de les obres  sinò també de fer-lo viure als altres, ja sigui dirigint una galeria d’art a Badalona, ensenyant a pintar en l’estudi que tenia a La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor, on s’ubicava el Centre d’Art Internacional fundat conjuntament amb Josep Plandiure, i presentant exposicions dels seus treballs, participant en esdeveniments culturals del seu poble Sant Antoni de Vilamajor. Parlar amb el Jaume d’art era un plaer i compartir col·loquis de pedagoia i història de la pintura comportava un enriquiment cultural i artístic que deixava petja en les persones que l’escoltaven. Els millors crìtics d’art han escrit sobre les qualitats i virtuts de la seva obra destacant sempre nitidesa en la forma i en el fons. Jaume Rodès era un enamorat de la naturalesa i un  extraordinari descobridor dels secrets artístics dels indrets més impensables. Tenia una habilitat especial perquè les seves pintures no només despertessin entusiasme sinò per introduir l’aficionat a les interioritats del model per convertir-lo en part integrant de la persona que hi dialogava. Sabia fer encetar diàleg entre curiós i pintura. Tenia molt clar que la bondat de l’art esdevenia verdadera quan havia aconseguit l’atenció i la curiositat de persones alienes a l’artista. I les pintures de Jaume Rodès despertaven i continúen despertant curiositat i interés. L’artista de Sant Antoni de Vilamajor no era un fotógraf de la natura, de la persona o de l’objecte i no ho era perquè més que no pas la realitat del model, li interessava endinsar-se en la seva interioritat psicológica i manifestar-la mitjançant un traç definidor i un cromatisme psicològic. La realitat de l’obra d’art més que en el paper o la tela ha de descobrir-se en la mirada i acceptació de l’espectador. Jaume Rodès estava convençut que perquè una obra fos bona i considerada acabada necessitava entrar en el conscient d’altri, perquè l’art, com a objectiu superior, és factor de convivència i desvetllador del conscient humà. L’art sense vida, per a Jaume Rodès, no era art. I estic convençut que ara gaudeix de la infinita bondat de l’art, perquè la seva vida fou obra d’art. Jaunme Rodès ens ha dit adéu però continua artísticament entre nosaltres.

TU, de Núria Pujolàs

Fem els llibres del futur ha publicat el primer llibre poètic de Núria Pujolàs. Certament que a primer cop d’ull sembla més un talonari de loteria que un poemari. No perdem de vista que un poemari pot i gairebé sempre esdevé una loteria agradable pel seu autor. El llibre TU, de Núria Pujolàs, no te ni forma de poemes, ni forma de llibre, però senzillament és poesia. I ho és perqué neix de l’ànima del poble. Perquè la publicació és en la forma, una publicació per compartir. Cada pàgina o cada butlleta presenta dues vegades el mateix text i com en un talonari està preparat per poder obsequiar. Tal com la forma convida a regalar, el contingut és un excel·lent regal. Ho és senzillament perquè involuntàriament qui ho llegeix comença a sentir el pesigolleix de la poesia i a entendre que en la seva vida també s’hi belluga. En certa manera comença sentir-se poeta. La forma del text serà un vers però no és la poesia, la poesia surt del text despertant curiositat, interès, sentiments, emocions, presentada en vers li diem poema però també la poesia pot escriure’s en forma de narració, en prosa, com es diu normalment. També existeix la prosa poètica. Fem un tast del llibre TU. A la primera pàgina hi llegim: “ Mentre em dutxava he notat una paraula, entre les gotes, cos avall. L’he vist tan lliure i ufanosa que no he gosat dir-li que la necessitava”. On s’amaga la poesia, preguntarà algú? Ha despertat curiositat, ha sentit un pesigolleix en el seu cos que li deia quelcom. I ha desvetllat un desig, una necessitat, que ha sentit peró no li ha manifestat. Ha notat que en el seu interior es movia quelcom, s’hi creava una sensació. Aixó, que sembla nebulós és la poesia que volem expressar amb paraules, música, el gest i algun altre mitjà. Peró hi ha poesia. Una de les qualitats enriquidores d’aquesta publicació artesanal de Núria Pujolàs rau en el fet d’un fàcil apropament a les persones, perque desvetlla curiositat. I ho aconsegueix mitjançant expressions de caire casolà, popular, fàcil d’entendre i desperta interès. Un llibre o talonari que ens introduirà, talment com un joc, en el món de la poesia i de la narració literària. Podem afirmar que ha nascut una nova poeta i ja té l’editorial un nou llibre, previst per Sant Jordi.

 

JOAN VILA GRAU EXPOSA AL CASINO DE GRANOLLERS

Curiosament la pintura exposada es força diferent de l’artista de Sabadell del mateix nom, pintor i vitraller, responsable dels vitralls de la Sagrada Família. Joan Vila Grau que exposa al Casino és fill de Granollers i la seva pintura es mou en dos models de figuració en els que el cromatisme produeix una sensació de dos estils diferents però el traç ens manifesta que són ambdós d’un mateix artista. Tant en una tendència com en l’altra el cromatisme és net i atractiu despertant emocions d’una suavitat molt delicada al costat d’una altra més impactant. Crec, però, que és el dibuix el responsable de l’estil personalitzat amb una intencionalitat clara d’impactar. La intensitat cromàtica més tènue i suau defineix una figuració d’influències abstractes, mentre la més impactant s’inclina per una figuració d’insinuacions fotogràfiques, insinuacions que no van més enllà per què el dibuix no ho permet. Les pintures més paisatgístiques busquen la complicitat del moviment i del repós per crear una atmosfera d’espais de convivència i les més figuratives volen definir caràcter en la imatge. Una exposició amb un llenguatge marcadament cromàtic, definit per intensitats, amb l’objectiu de crear vida en la composició de les pintures.

PRESENTACIÓ A BARCELONA DE “BALLANT AMB L’HEURA”

Poemari guanyador del Premi de Poesia Jove, instituit per Niu d’Art Poètic de Parets del Vallès.

Lloc: CASA ORLANDAI,  del C/ Jaume Piquet, 23  08017 Barcelona.

Dia: dissabte, 20 de desembre de 2014

Hora: 12 h.

La poeta galardonada ROSER BASTIDA, agrairà la vostra presència.

 

 

BALLANT AMB L’HEURA, de Roser Bastida

Premi de Poesia Jove 2014 Niu d’Art Poètic de Parets del Vallès

L’entitat vallesana amb el seu afany de promocionar la cultura catalana, fonamentalment mitjançant al poesIa, raó de ser de l’entitat, ha organitzat el Premi de Poesia Jove, quin guardó és la publicació del poemari guanyador. Ballant amb l’heura és l’obra guanyadora del Primer Concurs amb una poètica i un missatge molt revelador de la visió que tenen els joves de la convivència. Una mirada poètica de l’existència, emmarcada per la vida i la mort, que donen sentit al ser humà, amb una intencionalitat de supervivència com palesa el darrer poema que diu:”desprès de tant mirar-me endins / com si amaguès un paisatge,/ tanco la gàbia de l’heura amb candau/ i llenço la clau.”  Tot el poemari és una visió de la vida i de la convivència, però una visió jove, que en alguns moments pot semblar despectiva perquè és real i una invitació al diàleg intergeneracional amb l’expressivitat pròpia de cada generació, basat en la comprensió i en el saber conviure malgrat les maneres expressives distants. L’heura és una metàfora molt significativa de com les vivències, emocions, llàgrimes i somriures, s’arrapen al cos, s’hi endinsen i en formen part, una part que esdevè tot irrenunciable, com ens demostra el darrer poema esmentat. LLibre d’una poeta jove amb un profund coneixement de la vida com ha demostrat no només amb els poemes sinó en els parlaments de les presentacions celebrades a Parets del Vallès i a Granollers. Un llibre que plaurà a joves i grans, publicat per Tèmenos edicions, que será l’editora del Premi de Poesia Jove Niu d’Art.

Nadala de l'amic i artista Jesús Costa

JAUME ANFRUNS I PALAU

Medalla de la Vila 2014

La cultura enriqueix la persona i, a la vegada, l’empeny a esdevenir comunicadora a la manera d’un contagi sa o d’un empelt efectiu i afectiu. Quan de veritat un home o una dona són cultura senten la necessitat de diàleg i de mestratge perquè les lletres en totes les seves vessants enriqueixen la personalitat independentment del nivell, ja sigui d’èlit, ja sigui popular. Perquè alló verdaderament important és el missatge. Un missatge cultural sempre és un argument de convivència. Jaume Anfruns i Palau viu intensament aquesta experiència i la seva vila li ho reconeix. Entre els esdeveniments de la seva biografia, n’hi ha un d’unes característiques específiques per la seva capacitat creativa, la poesia. I el Jaume li ha dedicat grans moments de la seva vida. Molts esdeveniments poètics de Parets del Vallès porten el seu segell. L’entitat Niu d’Art Poètic, podem dir clarament, és la seva marca. Cinquanta anys de poesia a Parets del Vallès configuren un capítol important en el llibre cultural de la població, com queda reflectit en la publicació NOCES D’OR POÈTICQUES. Independentment de la qualitat artística dels seus poemes ningú li pot negar que el millor poema que ha escrit i encara escriu és la seva vida. Els dos llibres que ha publicat són una demostració de com viu la poesia popular amb una expressió que neix de l’ànima del poble i col·loquialment es comunica. Els títols dels seus dos poemaris són prou expressius: UNA MICA DE TOT i TAL COM SÓC  descobreixen l’ànima d’un ciutadà que estima el seu poble i el poble gaudeix d’una entitat poética, que ha celebrat les seves noces d’argent com entitat i les d’or com activitat. El Niu d’Art Poètic de Vallès felicita el seu President per la distinció atorgada per l’Ajuntament i manifesta la seva satisfacció de ser una entitat cultural referent de la població vallesana  i també de la comarca.

Festa de les lletres catalanes

El meu millor desig per les festes de Nadal i Any Nou

El meu sincer homenatge a Ramon Casanovas

FESTA DE LES LLETRES CATALANES DEL VALLÈS ORIENTAL

El dia 29 de novembre Òmnium Cultural del Vallès Oriental celebrava el 25 aniversari de la seva festa estrella amb el lliurament dels diferents guardons dels concursos literaris, d’assaig i de civisme. Personalment els vaig viure interiorment en el goig de contemplar una criatura que és major d’edat. La junta dirigida per Ramon Casanovas (e.p.r) em va demanar,l’any 1987, formar-ne part per idear propostes de cara el milenari de Catalunya i del Vallès Oriental. Per aquest motiu vaig entrar a formar part de la Junta. La primera idea fou convocar un concurs per celebrar els mil anys del Vallès Oriental. El resultat fou un estudi dels historiadors del Museu de Granollers, guardonat i publicat per Contrapunt de La Garriga en dos volums. S’havia donat el primer pas però Ramon Casanovas i la seva junta volien quelcom més com a recordatori. I van nèixer els premis literaris, que en la primera convocatòria només es preveia un premi de narrativa i un de poesia. I es va celebrar la primera festa a l’Hotel Europa. Si no recordo malament els jurats estaven formats, el de narrativa per Vicenç Vilatoro, Núria Albó i Martí Sunyol  i el de poesia per Ramon Munnè, Jaume Llacuna i Jordi Llavina. Des d’aquest primer sopar han transcorregut vint-i-cinc anys. Els premis anaren creixent amb la col·loració de patrocinadors dels diferents premis i en aquesta cursa es bo resenyar l’interès del Sr.Josep Saperas, de Coaliment que volia convertir el de narrativa que patrocinava en un  premi de referència a Catalunya. Entre els noms guardonats n’existeixen alguns capdavanters com el d’Imma Monsó, valorada escriptora dels nostres dies i guanyadora del premi de narrativa dels primers anys. Ramon Casanovas no tenia aturador en tot alló referent a la llengua catalana i s’institueix un premi de sociolingüística que entre el grup guanyador del primer any hi figurava l’actual Diputada d’ERC  Anna Simó. Entre els guardons n’hi faltava un, el premi als lluitadors per Catalunya que portà el nom del periodista afincat a l’Ametlla, Eugeni Xammar i es concedia a un vallesà viu que havia destacat aquell any en el camp de la cultura, la ciència o altres rames. Però arribà el moment del relleu. Un relleu que no diu adèu sinò continuo amb amb Òmnium Cultural, al menys en esperit. Perquè Òmnium m’ha donat molt, Òmnium és, les persones passen. Felicitats Òmnium per aquest 25 aniversari de les lletres vallesanes, que porto en l’ànima. Ramon Casanovas el meu petit i sincer homenatge amb motiu d’un aniversari que sense tu no hauria estat possible. Eternament amb tu i gràcies per la teva confiança.

ART DE NADAL AL CARRER, CREACIÓ DE JESÚS COSTA

LLEGIR ÉS UN DOLÇ PLAER

BM GRANOLLERS, VIU A EUROPA

Que el BM Granollers viu, no és cap novetat, és el trofeu més important de la seva història, però el ser viu a Europa, en competicions internacionals, hi aporta un valor afegit en la trajectòria vers la transcendència. No em fou possible presenciar directament el partit, sortosament vaig viure per televisió el neguit dels quinze darrers minuts. I van ser molt importants i més alliçonadors. Es complí aquella dita que l’esperança és alló darrer que es perd. A les 18 h. en el Teatre de Can Rajoler de Parets del Vallès jo hi jugava un partit cultural de la poesía. Acabat, em fou possible recolzar des de la distància, amb l’esperit, al BM Granollers. Vaig patir, tenir por de perdre, però hi ha jugades de sort. I el Granollers la va tenir perquè la va perseguir. I perseguir-la és un mèrit. I és un mèrit quan circumstàncies que no entenc porten de guanyar de 3 gols a perdre de 3 en pocs minuts i a un miunut del final perdent de 2. La veu del periodista televisiu va fer una afirmació profètica: el Granollers està acostumat a aquestes situacions i generalment se’n sap sortir. Fou, certament, profeta. És veritat que la victòria arribà pels pels, però victòria. Penso, que en situacions de gran competició, en bé de l’esport, haurien de ser sempre pels pels, on la igualtat fos l’àrbitre de la qualitat. I la qualitat en el partit que li permet ser viu a Europa rauia en la fe en la victòria. És veritat que sovint aquesta fe porta a cometre errades, involuntàries però errades, però és important que la fe no defalleixi. I el Granollers la va viure fins al darrer instant i produí l’efecte. Perquè l’avantatge de jugar els darrers quatre minuts amb majoria fou producte provocat per l’urgència que tenia el contrari de no perdre. La trajectòria de la qualitat continúa. Algunes veus no li donen al Granollers possibilitat d’arribar gaire lluny. Personalment penso que serà un gran any del BM Granollers per la seva ascensió en el ranking internacional. El goig i felicitat que vaig viure els va fer més valuosos la por que vaig sentir, malgrat confiar en els jugadors vallesans. La millor de les enhorabones per a totohm, jugadors, tècnics, directius, socis i espectadors. El BM Granollers, viu a Europa.

UNA FELICITACIÓ NADALENCA DE XOCOLATE

Felicitar el Nadal amb una postal de Xocolate no és només una felicitació a Granollers, és el reconeixement d'una ciutat que treballa per la pau del món i que desitja que cada dia neixi a totes les llars una nova vida, digna, feliç i porti l'alegria. Aquesta és la felicitació creada  per Xocolates Granollers. A la capital del Vallés, enguany, felicitem-nos amb xocolate.

Felicitació de Nadal de Pere Casaldàliga

Canvi d'escenari en el recital de diumenge

El recital del Niu d'Art Poètic de Parets del Vallès es trasllada el diumenge dia 30 de novembre de la Sala Basart al Teatre de Can Rajoler, a la mateixa hora. Hi esperem tot el Parets cultural.

XERRADA A L'ESPAI TRANQUIL BARBANY

Recital 30 de novembre de 2014

BM Granollers – Port Sagunt 33-31

No em va agradar el joc del BM Granollers que donava la sensació jugaguès amb les idees agarrotades. La sortida dels visitants li van guanyar la partida i la moral, però malgrat no jugar massa bé el fet d’haver guanyat continua aconsellant confiança en els jugadors de casa. La superioritat tècnica, psíquicament descontrolada, es va imposar a les darreries del partit. A 4 minuts del final el Granollers perdia per 30-31 i a 2 minuts i pocs segons s’avança per primera vegada en el marcador 32-31. I a 8 segons del final arribà el gol de la tranquil·litat. En l’assoliment de l’èxit hi jugà un paper molt important el porter de la segona part amb aturades clau que donaren ales als granollerins. Amb tot, no entenia el joc, sovint esbogerrat, massa vegades oblidant que els extrems també juguen i són bàsics a l’hora de descontrolar el contrari, i seguint amb el joc que no em va agradar, no es jugava prou de conjunt i amb solucions individuals massa freqüents i tirs desviats. Però no tot fou negatiu. Al costat de la qualitat tècnica dels jugadors, en el partit contra el Port Sagunt poc vista, cal un aplaudiment fervorós al comportament del públic que en tot moment va estar al costat del seu equip i quan més perillava la pèrdua del partit més intensa fou l’empenta animadora del públic. Un excel·lent. Esperem que en la Copa d’Europa el BM Granollers demostrarà la  gran qualitat que ha demostrat en aquest campionat.

Jesús Costa, homenatge a Castelao

Representació al teatre Can Rajoler de Parets

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “BM.GRANOLLERS, CAMÍ D’UNA FILOSOFIA

Parlant amb un molt bon amic i fotògraf,JORDI RIBÓ, he tingut una gran alegría i, a la vegada un disgust, perquè m’ha fet saber que les fotos de la portada i contraportada són creació d’ell. En el llibre no hi consta perquè una d’elles, la de la portada me la va regalar el meu nét perquè tinguès un bon record i em va agradar tant, que buscant una portada pel meu llibre, sense demanar qui era l’autor. La contraportada la vaig rebre per internet. No vaig assebentar-me del nom del fotògraf i reconec que no vaig actuar correctament. Alló que no està ben fet s’ha d’esmenar i una manera és publicar-ho en el meu bloc i en el facebok, perquè qui tingui el meu llibre sàpiga qui és l’autor de les fotografies. Jordi, des d’aquestes pàgines, gràcies per la teva amistat i haver-me fet saber que l’autoria era teva. Un valor afegit al llibre i un honor per a mi.

Presentació llibre BM GRANOLLERS, CAMÍ D'UNA FILOSOFIA

exposició de MÒNICA SUBIDÉ a Espai B/M

RETRATS, NIUS I PEIXOS.-Tres dimensions naturals amb una mirada artística. La figura humana, el seu retrat definidor, concentra en ella mateixa un trilogia creativa d’integració natural. La centralitat humana en la natura allarga la mà a les altres formes de vida i esdevé espai natural de l’existència. Les aus, en l’espai aeri, els peixos, en l’espai aquós, i la persona humana coordinadora dels moviments en terra, aire i mar descobreix la manera de ser hàbitat universal. Metafòricament els cabells humans es converteixen en branques d’arbres per bastir-hi nius, ens fons marins per cohabitació de peixos i la ment per distingir entre la natura viva i la natura morta, alliçonament de l’exercici de les lliçons de l’existència. Originalitat en el concepte, gosadia en la composició i valor en la descripció. La centralitat dels retrats en la seva funció de bastiments naturals insinua una reflexió molt especial de diàleg dels elements bàsics del ser viu i un de molt important del ser viu intel·ligent que pensa en la natura viva i morta, aus i  peixos, aigua i vegetació. Una filosofía poètica de la vida exposadsa agosaradament amb pinzellades amples i valentes, com si el pensament sortís amb força de la ment, i amb un cromatisme amb tendències pacifistes acompanaynt la força del dibuix. Uns retrats reals però amb ambicions vitalistes en els que la psicologia hi treballa en profunditat i en els que s’hi suma amb força un desig de ser que es vislumbra però no es gaudeix. La lectura és oberta, convida produint sentiments d’intimitats oposades, però sentiments dintre d’un vitalisme que aspira a ser feliç, malgrat amagar-se. La geleria Espai B/M, del C/ Nou de Granollers espera la visita dels amics de l’art.

“VERSOS D’ABSÈNCIA” (Recull de poemes per Tots Sants)

El cementiri de Parets del Vallès, la diada de Tots Sants de 2014, esdevinguè un escenari excepcional de la Cultura de la mort pel seu sentit més humà, universal i transcendent. La presentació d’unb llibret de poemes en fou el responsable. Un recull de poemes que durant trenta anys l’Ajuntament de Parets ha gravat en una placa en una paret de l’espai de les absències que es viuen. Poemes dels millors poetes catalans i no catalans que reviuen la presència amb el misteri de l’absència. Amb motiu de la emotiva publicació el cementiri fou l’escenari ideal i imprescindible per presentar-lo convidant als visitants a reflexionar sobre el misteri de la vida i de la mort, d’una manera creativa com ho fan els poetes. Tothom esdevé poeta quan recorda els éssers estimats absents. Els dos llenguatges més espirituals i místics del ser humà, la paraula i la música, convidaren a viure tots junts uns moments sublims d’amor universal, escoltant els poemes recitats per membres del Niu d’Art Poètic de Parets del Vallès i gaudint de la música del CEM Maria Grever, també de Parets. Un exemplar de “Versos d’absència”  era l’obsequi que rebien els visitants que recordaven els seus familiars i amics que reposen en pau en un espai que és sant.

TERTÚLIA LITERÀRIA DEL NIU D’ART DE PARETS DELS VALLÈS

30 d’octubre de 2014 a les 20 h. al restaurant JARDÍ

La vetllada cultural va tenir per tema central l’argument del llibre de Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de Lingüística General de la Universitat Autónoma de Madrid, L’IMPERI DE LA LLENGUA COMUNA. El traductor i editor de l’obra Jordi Soler Camardons, sociolingüista i amic de l’autor, fou l’especialista convidat. La presentació de l’argument bàsic, analitzat des d’una òptica d’un professor madrileny, generà un interés encara més intens. La curiositat del tetx rau en el fet, que essent directament una defensa de les llengües de l’estat espanyol, l’argumentació es basa en la manera com la llengua caastellana, dita espanyola, arrecona les altres. Reconeguda oficialment com la llengua de l’estat, se li dóna el tractament de “comuna” de tots els espanyols fonamentant-se en el nombre de parlants i en un suposat poder econòmic productor de riquesa. Extensió territorial i poder econòmic no són elements convincents de cap superioritat intrínseca del llenguatge. En la forma i en el fons del tractament polític de la llengua castellana com a superior al gallec, l’euskera i el català, no s’hi veu altra objectiu que un menys-tenim de les persones dels altres idiomes, com si formèssin part d’una família humana inferior. Penso, honestament, que la vàlua d’una llengua li donen els seu parlants independenment del nombre. L’argumentació que es fa políticament de l’espanyol com a llengua comuna no té altra raó que potenciar el poder polític de l’estat espanyol, quan acadèmicament no té arguments científics on recolzar-se. El catedràtic madrileny fa una exposició acurada i estudiada del tema, que posa en evidència la pobresa argumental i demostrant la importància de totes les llengües. El col·loqui fou molt interessant i el conferenciant palesà abastament el seu saber i la seva capacitat d’argumentar. Sincerament un llibre de lectura recomenada a totes les persones amigues de la cultura en general i de la catalana en particular.

CELEBRARÈ POÈTICAMENT EL DIA 9 N.

Respirar, una nit d’estiu sota una alzina, l’aire fresc i intercanviar somriures amb la lluna produeix una sensació de benestar que extasia i convida  l’esperit a un viatje sideral per conversar amb les estrelles. Imagino que aquesta serà la sensació que gaudirè el dia 9 N. desprès de dipositar la meva papereta a l’urna, papereta amb vibracions poètiques que em faran viure amb més intensitat la diada en el recital poètic dels versos del meu llibre BUFA EL VENT al teatre Ponent de Granollers. Anirè a votar amb l’emoció que se sent quan el vent, suau o fort, t’acarona i et fa sentir que ets tu i que ell forma part del teu jo. El vent de la voluntat popular m’acompanyarà fins a l’urna que agrairà el meu gest i amb un silenci amarat d’emoció em dirà: gràcies, Catalunya també ets tu i ella com tu és lliure. El meu pensament fa dies que per les nits converteix el meu repós en un poema que endevino escrit amb dues lletres, les dues mateixes que a l’estimada li constestes quan et demana si la vols per parella, sí-sí. I el dia 9 N. les vibracions poètiques d’una Catalunya independent i lliure m’acompanyaran quan Paco Asensio, rapsode, Ernest Briceño, músic i Àgueda Murillo, ballarina recitin, amb triple dimensió, els meus poemes, retalls de vida d’unes emocions que escrites amb lletres d’imprenta, han estat abans viscudes amb lletres de l’ànima. El dia 9 N. serà un dia molt especial, no un somni, una profecia,  a l’abast de la mà, de la meva Catalunya, rica i plena, que sap defensar els seus drets, “que tremoli l’enemic”. Serà una festa viscuda i acompanyada amb els amics i amigues que estimen de veritat Catalunya i l’estimen poèticament. Visca Catalunya, independent!.  

RECITAL POÈTIC - TEATRE PONENT

TERTÚLIA 30 NOVEMBRE 2014

exposició RETRATS, NIUS I PEIXOS

ESPERA DE L’AUTORETROBAMENT

Les pintures de Lluis Capçada  brinden als amics de les arts a viure un passeig reflexiu i d’auto-interpretació imaginativa. Contemplar la seva obra causa un autèntic plaer de l’esperit. L’obra que presento, pintada sobre paper reciclat, m’ensenya a pensar quina és la força de la fragilitat quan esdevé creativitat. La fragilitat del suport s’agermana amb el joc d’una mena d’ulls, que, dissimulats per crecles concèntrics, atrauen  l’atenció envers la recera de la profunditat de les intimitats. Ordenats en una mena de formació esportiva predisposada a jugar el partit de la recerca artística de la vida. Els onze jugadors bicolors sobre una gespa tenyida de blau cel viuen la tensió del començament d’un partit, que ben jugat, els ha de portar a la glòria del triomf. Trametre la intensitat anímica del moment d’iniciar l’estudi de l’auto-retrobament defineix la voluntat de ser. L’art també és expressió de la ment.

27 Festival de poesia de Parets del Vallès

XXVII Festival de la PoesiA

La Festa del Glaç de Lliçà de Vall

MISSATGE HUMÀ CROMÀTIC

Eulàlia Pallarès, pintora que viu a La Garriga, sent una predisposició emotiva artística especial per les reunions i els carrers dels pobles. Les tertúlies de bar li forneixen motius excel·lents per a les seves creacions. Els seus personatges no són retrats físics sinò psicològics en els que el traç i el cromatisme denuncien moments entranyables de companyonia amb els moments de benestar d’una conversa amb gots de begudes sobre la taula. Un carrer és un indret de reunió garantida pels bars i també un passeig amb intencionalitats distintes, compres o esbargiment. Les tonalitats dels colors denuncien intencionalitats anímiques de convivència. La pintura d’Eulàlia Pallarès convida a gaudir de la pau i tranquil·litat dels pobles i el desig de solidaritat de la gent. L’art seu sempre porta un missatge humà.

Presentació a Sant Antoni de Vilamajor

Presentació a Vilanova del Vallès

PRESENTACIÓ A LLIÇÀ DE VALL

El llibre ELS ÀNGELS JUGUEN A FUTBOL continuà el seu recorregut de presentacions Granollers, Parets, Olot i darrerement Lliçà de Vall. La setmana vinent Vilanova del Vallès i Sant Antoni de Vilamajor. La presentació de Lliçà de Vall tenia un valor afegit molt interessant per què la va fer un exalumne, company dels jugadors de l’equip de futbol inspiradors del llibre. Carles Pujol feu una emotiva presentació de l’autor, que havia estat professor seu i uns anys més tard assessor de la seva novel·la sobre un tema de Lliçà de Vall, que ell com a regidor va viure molt intensament. Demostrà que s’havia llegit el llibre perquè en feu una síntesi i una valoració entenedora i acurada. Feta la presentació l’autor va explicar el per què i el com esplaiant-se en la filosofia que hi desenvolupa, considerant un partit de futbol com un model de societat i la importància de les individualitats. El col·loqui es perllongà una bona estona i amb la signatura d’uns quants llibres el comiat no fou altre que fins la propera. Cal remarcar que la Biblioteca de Lliçà de Vall acollí entusiasta l’acte, entusiasme que es d’agraïr.

Presentació a Lliçà de Vall d' ELS ÀNGELS JUGUEN A FUTBOL

Collage de pintors amics meus

esportistes pel sí-sí

TRACTAMENT DE L’ARTROSI

ESPAI TRANQUIL BARBANY

Divendres 9 d0ctubre de 2014 a les 19 h.

TRACTAMENT DE L’ARTROSI pel Dr. David Vàzquez, acompanyat dels Drs. Robert Soler Rich i Lluis Orozco Delclós.

Conec i sóc amic del Dr.Robert Soler Rich per les relacions que fa uns anys vam tenir a casa perquè ell fou que controlava el procès de la malaltia reumàtica de la meva esposa. La seva presència m’ha decidit a escriure aquesta nota perquè l’equip que serà present a l’Espai Tranquil Barbany és extraordinari. Aconsello i recomano a les persones afectades per problemes reumàtics, el famós dolor, que no se la perdin. S’assebentaran de la situació sanitària actual de les malalties reumàtiques i podreu intercanviar opinions amb tres aurtoritats de la medecina catalana. Us ho recamano Joan Sala Vila

ELS ÀNGELS JUGUEN A FUTBOL

Parets, poble lector va celebrar la seva festa anyal amb una gran participació popular amb la finalitat de promocionar el seu objectiu bàsic: la lectura. Parades de llibres, tallers, manifestacions artístiques de petits i grans i una col·laboració del Niu d’Art amb un recital en el que hi van participar tots els components de la Junta i afiliats. Quaranta minjuts de poesía que acompanyaven a joves artistes plàstics que amb la seva creativitat interpretaven cromàticament el conte de la Caputxeta Vermella. Entre aquestes activitats, l’alcalde a Parets, Sr. Sergi Mingote, excel·lent esportista, que a primeres hores del matí participà en una cursa benéfica, va presentar el  meu llibre Els àngels juguen a futbol, amb un exhaustiu anàlisi de la filosofia del llibre i amb una interpretació reflexiva sobre els punts més importants. Certament que no es tracta d’un libre de tècniques esportives, com vaig remarcar al concedir-me la paraula, sinò d’una metáfora que aprofita un partit de futbol per fer a la seva imatge una comparació amb el model de societat en les seves dues vessants, la global i la individual.

Recital Niu d'Art de Parets, rapsodes masculins

Rapsodes del Niu d'Art en el recital celebrat a la Gelateria JIJO organitzat per Binary Emotions Nights.

Recital del Niu d'Art al Binary Emotions Nihgts

Rapsodes participants en el recital del Niu d'Art de Parets del Vallès en el programa d'estiu de Binary Emotions Nights.

NOVA DIRECCIÓ DE LA GALERIA D’ART ESPAI B/M

 Amb una exposició col·lectiva reinicià les seves activitats. Àngels Icart i el seu fill, la nova direcció, han començat amb molt bon peu. La presència de l’art d’ahir i d’avui, de noms rellevants i d’altres que ho volen ser, de representants de Granollers i el Vallès amb artistes d’arreu, li donen a la nova trajectòria un valor de continuitat i un futur digne de la capital del Vallès Oriental. Com va recordar el periodista presentador de la inauguració per la galeria hi han passat noms reconeguts en el món de l’art. I va mencionar artistes de la comarca. No m’és possible en aquest espai fer un petit comentari de totes les obres presentades. El valor important rau en el fet de la reapertura amb la garantia d’una direcció molt preparada i arrelada en el món de les arts plàstiques. Àngels Icart, que en la seva familia s’ha format artísticament, li donarà a la galería una projecció de qualitat sense obviar l’art local i comarcal. L’adn artístic familiar esdevindrà, n’estic segur, un reclam molt efectiu perquè Granollers continui en la bona direcció de l’art de casa nostra. La presència de les obres d’Àngels Icart, del seu pare i de la seva filla en galeries importants ajudarà a rellançar i millorar les ofertes artístiques. L’exposició d’apertura és una demostració de la filosofia artística a seguir amb la seguretat que la galería Espai B/M esdevindrà un espai de referència no només a Granollers i a la seva comarca sinò arreu de Catalunya i és de de desitjar que més enllà de les nostres fronteres.

Esportistes pel SI-SI

BM Granollers, camí d'una filosofia (pròxima novetat)

CÀNOVES I SAMALÚS AMB LA SEVA FIRA DE SANT PONÇ

L’esperit de Ramon Fort, creador de la Fira de Sant Ponç, continua viu en el seu municipi. La seva gent és conscient de la importància cultural i económica de l’esdeveniment i, com el volen viu, l’Associació Cívica i Cultural reuní en un dinar de germanor a tots i totes, treballadors i treballadores, col·laboradors i col·laboradores de la festa. A l’arribada al Centre Cultural Municipal cedit gentilment per l’Ajuntament, l’estàtua de Ramón, amb el seu peculiar somriure, donava la benviguda a petits i grans. El dinar amb l’assistència d’un centenar de persones esdevinguè una trobada familiar, essent els assistents i assistentes els cambrers i cambreres, els servidors i servidores. I d’una manera senzilla s’acompliren, al meu entendre, els dos objectius de seure tots plegats al voltant de la taula: agraïr el treball desenvolupat en la Fira del 2014 i donar forces i entusiasme per celebrar la del 2015, l’any del seu XXV aniversari. En la trobada hi fou ben palès l’entusiasme i el desig de continuar fent important Cànoves i Samalús en el marc de les Fires Catalanes. L’amistat amb Ramon i la seva familia em feu un entusiasta de la Fira i un humil col·laborador dintre de les meves possibilitats. Des del meu agraïment i la meva admiració desitjo una gran  XXV Fira de Sant Ponç de Cànoves i Samalús i que l’esperit de Ramon Fort no la deixi defallir.