BM GRANOLLERS, VIU A EUROPA

Que el BM Granollers viu, no és cap novetat, és el trofeu més important de la seva història, però el ser viu a Europa, en competicions internacionals, hi aporta un valor afegit en la trajectòria vers la transcendència. No em fou possible presenciar directament el partit, sortosament vaig viure per televisió el neguit dels quinze darrers minuts. I van ser molt importants i més alliçonadors. Es complí aquella dita que l’esperança és alló darrer que es perd. A les 18 h. en el Teatre de Can Rajoler de Parets del Vallès jo hi jugava un partit cultural de la poesía. Acabat, em fou possible recolzar des de la distància, amb l’esperit, al BM Granollers. Vaig patir, tenir por de perdre, però hi ha jugades de sort. I el Granollers la va tenir perquè la va perseguir. I perseguir-la és un mèrit. I és un mèrit quan circumstàncies que no entenc porten de guanyar de 3 gols a perdre de 3 en pocs minuts i a un miunut del final perdent de 2. La veu del periodista televisiu va fer una afirmació profètica: el Granollers està acostumat a aquestes situacions i generalment se’n sap sortir. Fou, certament, profeta. És veritat que la victòria arribà pels pels, però victòria. Penso, que en situacions de gran competició, en bé de l’esport, haurien de ser sempre pels pels, on la igualtat fos l’àrbitre de la qualitat. I la qualitat en el partit que li permet ser viu a Europa rauia en la fe en la victòria. És veritat que sovint aquesta fe porta a cometre errades, involuntàries però errades, però és important que la fe no defalleixi. I el Granollers la va viure fins al darrer instant i produí l’efecte. Perquè l’avantatge de jugar els darrers quatre minuts amb majoria fou producte provocat per l’urgència que tenia el contrari de no perdre. La trajectòria de la qualitat continúa. Algunes veus no li donen al Granollers possibilitat d’arribar gaire lluny. Personalment penso que serà un gran any del BM Granollers per la seva ascensió en el ranking internacional. El goig i felicitat que vaig viure els va fer més valuosos la por que vaig sentir, malgrat confiar en els jugadors vallesans. La millor de les enhorabones per a totohm, jugadors, tècnics, directius, socis i espectadors. El BM Granollers, viu a Europa.