El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
dissabte, 30 d’abril del 2016
dimecres, 27 d’abril del 2016
ULLS DEL TEMPS PLOREN A LA TECLA SALA D’HOSPITALET
Un grup d’amics
i enamorats de la poesia i de les belles arts feren costat als autors
del llibre, un diàleg art-literatura, en la presentació a la Sala D’actes de la
Biblioteca TECLA SALA. El crític d’art Josep Maria Cadena amb la seva paraula
entenedora i, a la vegada, pedagògica i crítica comentà l’estructura del llibre
des del concepte d’un diàleg entre dos amics que amb llenguatges diferents
analitzen i comenten variades situacions de la convivència humana. Recalcà que
el llibre que es presentava el diàleg l’havia ofert la pintura i la paraula s’havia
afegit al missatge cromàtic. Dissertà llargament sobre aquesta circumstància
donant-li el valor que s’hi afegeix a la vida quan dues persones aporten,
cadascú amb el seu estil personal, una crítica serena i pensada a la
convivència. El presentador passà la paraula al poeta i aquest en un parlament
emocionat manifestà que l’objectiu principal del llibre raïa en el fet que cada
persona fos conscient de la seva realitat poètica perquè la història s’escriu
amb aportacions de la gent. L’artista pintor, des de la vessant creativa de la
imatge convidà a fer una lectura del llibre tenint en compte el missatge de la
pintura perquè en cadascuna un ull, amb
la seva mirada, parla d’algun aspecte concret de l’existència i desvetlla
emocions, positives i negatives, que fan de l’art i la poesia dues veus
crítiques i definidores de la realitat del ser humà. Els parlaments van donar
pas a un diàleg amb el públic que va tenir la seva centralitat en una frase amb
la que el poeta havia afirmat que fent una truita també és podia fer poesia. La
persona dialogant reclamà que no s’havia fet menció que a la cuina hi treballen
les dones. I aquesta intervenció conduí a parlar una estona de la importància
de la dóna en el món. L’acte va tenir el valor afegit del món de l’art amb la
presència, primer, de Josep M.Cadena, crític d’art i d’artistes com Concha
Ibàñez, Andreu Fresquet i Ferran Soriano, artistes amb un historial reconegut
en el món de l’art, no només a Catalunya sinó més enllà de les fronteres
catalanes i bons amics i amiga dels autors del llibre Jesús Costa, pintor i
Joan Sala Vila, escriptor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)